Hola Eduard, pot presentar-se vostè mateix Qui és Eduard Rodés? Quina és la seva trajectòria professional?
La primera pregunta no hauria de ser difícil de contestar, però plantejada en singular, demanant una única definició, és de resposta complexa. Per sort tinc diversos perfils que tenen poc a veure els uns amb els altres. Si responc des d’una perspectiva emocional diria que soc compositor, que la música m’ha acompanyat tota la vida i que pel que se’m recordarà, suposant que se’m recordi per alguna cosa, serà principalment per les meves obres. Però els lectors de RISK XXI – Prl & Services possiblement esperen que l’entrevistat els presenti un perfil professional, i en aquesta línia em defineix ser economista per la Universitat de Barcelona i MBA pel IESE de la Universitat de Navarra. Tinc la suficiència investigadora per la UPC i diversos màsters sobre temes portuaris.
El meu tret principal és l’emprenedoria i he dedicat la meva vida professional a desenvolupar projectes nous en diferents camps, però especialment en el de les tecnologies de la informació, les cadenes de subministrament internacionals i els ports. En l’actualitat soc el director de la Escola Europea – Intermodal Transport, un centre de formació i coneixement que vaig iniciar fa 17 anys al Port de Barcelona. Presideixo el grup de treball de formació i ocupació del Consell Rector de la Comunitat Portuària de Barcelona. He dedicat els últims anys de la meva carrera professional a la docència.
Escola Europea – Intermodal Transport?… Ens podria explicar el que és i els objectius de l’Escola que vostè dirigeix?
L’Escola neix amb l’objectiu de promocionar un programa de la Comissió Europea focalitzat en el desenvolupament de la dimensió marítima de la Xarxa Transeuropea de Transports (TINGUES-T), i en concret de les denominades autopistes de la mar. En un primer moment amb operacions entre països membres de la Unió Europea, i en el cas de Barcelona entre Espanya i Itàlia. Amb el desenvolupament del programa s’ha aconseguit traspassar molta càrrega des de la carretera al transport marítim, que és el més sostenible des del punt de vista mediambiental. I en l’actualitat es promocionen les denominades autopistes ferroviàries en les quals es transporten semiremolcs de camió cap al centre d’Europa. En breu veure aquests trens de camions serà una cosa habitual també a Espanya. Els ports en l’actualitat miren a la mar, però miren molt a la part de terra i especialment al ferrocarril.
Tracten en els seus programes formatius els aspectes de seguretat i salut laboral? Sota quin enfocament?
Els temes de seguretat i salut laboral, en el que nosaltres fem, es toquen en tres àmbits molt diferents. El que més ens ocupa és el relatiu als conductors de camió i les seves condicions de treball. En la configuració dels serveis de transport aquest és un tema principal que determina la forma i el cost dels serveis. I en molts casos, i això és molt important, la disposició dels conductors a implicar-se en l’èxit dels serveis. El factor humà es considera fonamental en l’anàlisi de les operacions. Això requereix un canvi de mentalitat per part de les persones que configuren els serveis, que tendeixen a centrar-se en els costos sense tenir en compte a les persones que els han de realitzar. Treballem per a anar canviant aquestes mentalitats, i de moment tenim bons resultats. No és menys cert que algunes conquestes s’han obtingut per la via de la lluita sindical, i les recents vagues del transport de mercaderies són un bon exemple.
El segon àmbit es refereix a la prevenció de riscos en els vaixells, que tenen una normativa específica que regula la IMO (International Maritime Organization). En els nostres cursos donem informació sobre la forma en la qual s’han de fer els treballs de trinca de manera correcta per a garantir la integritat de les persones i de les mercaderies.
El tercer àmbit és el de la coordinació entre operadors. Els ports es caracteritzen per agregar un nombre important d’empreses diferents en un mateix lloc de treball. Els camions entren en les terminals per a recollir o lliurar mercaderies, els estibadors són d’empreses diferents de les empreses d’estiba, i un llarg etcètera. Per a fer una correcta coordinació es dona formació específica i es porta un control molt estricte dels riscos laborals. Hi ha organitzacions que tenen com a missió vetllar pel compliment de les normatives i que analitzen fins a l’últim detall quan es produeix algun sinistre o incidència per a prevenir que es repeteixi.
Els accidents que he viscut més pròxims, i en això em refereixo al port, es relacionen amb la maquinària en moviment, ja siguin màquines d’operativa portuària o camions. I haig de dir que gairebé sempre han estat per error humà: un operari on no havia d’estar, velocitat inadequada, etc.
Sobre la base de la seva experiència i capacitat d’anàlisi quins són els riscos principals de les persones que treballen en el sector de la logística i transport?
Els accidents que he viscut més pròxims, i en això em refereixo al port, es relacionen amb la maquinària en moviment, ja siguin màquines d’operativa portuària o camions. I haig de dir que gairebé sempre han estat per error humà: un operari on no havia d’estar, velocitat inadequada, etc.
Es podria parlar d’uns riscos laborals específics per al transport intermodal?
No sabria identificar uns riscos específics vinculats a la intermodalitat.
Quina és la seva percepció de l’evolució de la seguretat en els ports del nostre país? Com ha evolucionat en els últims anys?, i com pensa que ha d’evolucionar l’en futur?
L’evolució dels treballs portuaris tendeix de forma accelerada a l’automatització, la qual cosa farà que el nombre d’accidents es redueixi de manera dràstica. Les terminals d’última generació es gestionen amb molt poc personal, i el que hi ha fa treballs d’especialistes en temes relacionats amb l’automatització. La robotització és un procés imparable i en les noves cadenes de subministrament, una realitat. S’està desenvolupant el que s’anomena la internet física basada en el desenvolupament de xarxes automatitzades per a moure les mercaderies que en gran part responen a una mena d’expedició molt dependent del comerç electrònic: expedicions molt més petites d’orígens molt diversos i amb destinacions molt diverses. I que necessita un sistema eficaç i sostenible de distribució urbana. Tot un repte per als pròxims anys i generacions que planteja nous perfils de treballadors i riscos com els denominats “riders”.
El pla estratègic del Port de Barcelona es desenvolupa sobre tres eixos: la sostenibilitat econòmica, la mediambiental i la social.
Des del punt de vista de seguretat laboral qui sol responsabilitzar-se es responsabilitza de la implantació de política preventiva en les empreses del sector? Considera que es tracta (en general) de persones ben preparades i prou formades en aquest àmbit?
L’estiba té el seu propi sistema i les entitats de control i supervisió de les quals s’ha dotat, que responen als processos de negociació de molts anys entre les parts implicades. En la resta del sector cada empresa pren les seves pròpies decisions.. Pel que fa a la Comunitat Portuària es coordinen algunes accions, com les ambulàncies, i es facilita informació general per a les empreses més vinculades a l’operativa portuària.
El pla estratègic del Port de Barcelona es desenvolupa sobre tres eixos: la sostenibilitat econòmica, la mediambiental i la social. En l’apartat de sostenibilitat social s’estableixen quatre objectius:
- Promoure la formació, l’ocupació, l’emprenedoria i l’atracció de talent.
- Promoure la igualtat d’oportunitats
- Integració del port amb les zones urbanes
- Assegurar la salut i la seguretat en el treball a les persones
El compromís del port s’orienta clarament a les persones i l’explicita en el seu propi pla estratègic. És per això que s’assignen recursos i esforços en la seva consecució, tot això en el marc d’una aposta decidida per la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, que no deixa de formar part de la mateixa realitat: treballar junts per a construir un món millor per a tots.
Moltes gràcies Eduard. Ha estat una entrevista molt interessant.