L’equip tècnic de RISK XXI – Prl & Services ha resumit les principals qüestions a tenir en compte en relació a la prevenció de l’assetjament a la feina d’acord amb la nova normativa vigent. L’article fou publicat a l’anuari APCE 2022. El reproduim tot seguit:
Si li cal MÉS INFORMACIÓ sobre el tema o pensa que el podem ajudar en això, contacti amb nosaltres a audiovisual@risk21.com
La realitat social ha comportat darrerament en la normativa legal espanyola actualitzacions importants referides a les llibertats sexuals i la protecció i prevenció davant l’assetjament sexual i per raó de sexe
Establir protocols d’actuació davant l’assetjament sexual no és una cosa nova al nostre país (la Llei d’Igualtat entre Dones i Homes de 2007 ja feia una referència més o menys explícita a això), però ha estat gràcies a normatives més recents que s’ha posat l’accent en l’obligació d’implantació en qualsevol àmbit laboral; la indústria del cinema i el sector audiovisual no són excepció.
I és que entre els molts factors i esdeveniments que ens han portat a la implantació d’aquest nou marc normatiu, és de justícia reivindicar el decisiu paper que ha exercit el sector audiovisual i el món del cinema, així com les moltes dones que han alçat la veu davant una realitat tants anys ocultada.
El moviment #MeToo sorgit en 2017 va trencar una barrera del silenci que va trastocar no només la indústria del cinema, si no tots els estrats de la societat i les relacions interpersonals. Pocs moviments en els últims anys han tingut un efecte igual en la consciència global. Tot i així, lamentablement no és suficient.
Sis anys després, no es pot assegurar ni molt menys que l’assetjament, les desigualtats de gènere i la discriminació hagin desaparegut, encara que hagi servit per a establir des d’aleshores mesures de prevenció i actuació més explícites, a més de difuminar la barrera invisible que limitava el fet de fer públiques aquest tipus de situacions.
El PROTOCOL D’ASSETJAMENT ha de ser una eina que estableixi de manera minuciosa i exacta com pot/ha d’actuar qui pateix o és testimoni d’una situació d’assetjament.
Garantir entorns segurs: Llei 10/2022 de Garantia Integral de la Llibertat Sexual
Totes les empreses, independentment de la seva mida o sector, estan obligades a disposar d’un protocol d’assetjament sexual i per raó de sexe. També estan en obligació de formar els seus empleats en la prevenció, detecció i actuació davant l’assetjament.
Això inclou per descomptat les produccions audiovisuals, les quals han de disposar de mitjans protocol·litzats amb els quals poder prevenir, i actuar si es donés el cas, davant qualsevol situació d’assetjament o agressió sexual.
El PROTOCOL D’ASSETJAMENT ha de ser una eina que estableixi de manera minuciosa i exacta com pot/ha d’actuar qui pateix o és testimoni d’una situació d’assetjament.
Així mateix, comptarà amb una sèrie de fonaments bàsics, com ara l’àmbit d’aplicació d’aquest, les mesures preventives que s’hauran de prendre per a evitar l’assetjament, les eines formatives que es facilitaran per a instruir a l’equip, el calendari d’actuació davant un procés de denúncia, la constitució d’un Comitè d’Instrucció o les garanties de confidencialitat que s’oferiran als implicats en un cas.
És en aquest darrer punt, de fonamental importància, quan pren rellevància la recent transposició de la Directiva Europea 2019/1937 a la legislació espanyola en forma de Llei 02/2023.
La Llei Whistleblowing (*) i la seva relació amb l’assetjament
La Llei 02/2023 té un nom que no deixa lloc a dubtes: reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció.
Efectivament, es tracta d’una llei que protegeix a els/les emprats/as denunciants de casos de corrupció en l’empresa per a la qual treballen. Però què s’entén per corrupció, segons la nova llei? I com es garanteix aquesta protecció? Què té a veure amb l’assetjament?
Primerament, aquesta llei entén com a corrupció totes aquelles accions per part de l’empresa que s’estan duent a terme fora de la normativa legal: frau fiscal, discriminació, infracció de la protecció de dades, la violació de l’ètica empresarial o danys al medi ambient, entre altres.
A la seva empara, les situacions d’assetjament poden ser objecte també de denúncia anònima per part d’un informant, en considerar-se que l’organització no està complint amb el seu deure de vigilància i protecció davant aquesta mena de situacions.
La denúncia es realitzaria a través d’un canal intern segur, una eina que haurà de garantir la confidencialitat de la denúncia i la protecció del denunciant. Per exemple una BÚSTIA DE DENÚNCIES ANÒNIMA (física o virtual)
Whistleblowing (*) = ‘’denunciant”
…la macro enquesta de 2019 sobre l’anàlisi de la Violència Contra la Dona, va revelar que 1 de cada 5 dones (20% de dones enquestades) havien estat assetjades, i d’entre elles el 40% ho havien estat per companys de feina.
El paper de la prevenció
Des de Prevenció de Riscos Laborals, s’haurà d’assegurar la seguretat i salut de les persones que simplement estan treballant. Això inclou prevenir les situacions d’assetjament.
De la mateixa manera que un arnès et salvarà d’una caiguda, sabem que actuar i prevenir davant l’assetjament és una mesura d’actuació davant un risc laboral de primera magnitud: la macro enquesta de 2019 sobre l’anàlisi de la Violència Contra la Dona, va revelar que 1 de cada 5 dones (20% de dones enquestades) havien estat assetjades, i d’entre elles el 40% ho havien estat per companys de feina. No disposem de dades específiques del sector audiovisual, però estem segurs que no han d’estar molt lluny.
Patir assetjament pot comportar per a qui el pateix des d’ansietat fins a depressió, arribant en alguns casos extrems al suïcidi. Ningú hauria d’estar exposat a un risc així. Aprofitem les eines que ens ofereix la llei per a actuar.
A més, existeix un impacte reputacional públic molt evident (i perjudicial) per a l’organització dins de la qual es pogués donar una situació d’assetjament.
CONCLUSIÓ: 5 PUNTS A TENIR EN COMPTE EN UNA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL.
- Disposar d’un PROTOCOL D’ASSETJAMENT ESPECÍFIC (escrit).
- DESIGNAR RESPONSABLE (o equip responsable) de rebre i gestionar les denúncies o possibles situacions d’assetjament que es detectin.
- Establir clarament els CANALS DE DENÚNCIA. Garantint la confidencialitat i anonimat.
- Disposar de la BÚSTIA DE DENÚNCIES anònimes. En produccions amb més de 50 emprats/as.
- FORMAR L’EQUIP. Explicar el protocol d’assetjament, comunicar-lo i donar-lo a conèixer a totes les persones que treballin en la producció, incloses subcontractats i freelance (artistes, tècnics, producció, etc..)
La millor prevenció arriba de la mà de la cultura del respecte i tenir cura de l’altre, i una bona conscienciació de les persones implicades en la producció.
Si li cal MÉS INFORMACIÓ sobre el tema o pensa que el podem ajudar en això, contacti amb nosaltres a audiovisual@risk21.com
