Santi Ferrer-Vidal Cortella. Dissenyador d’interiors, dissenyador de mobiliari, decorador, activista i docent. Amant de l’arquitectura i de totes les variacions del disseny. Ferrer-Vidal ens parla de la importància de l’interiorisme en la salut laboral i el benestar a la feina.
Ha cursat estudis d’Arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura del Vallès de la UPC. Combinat amb altres estudis d’Història de l’Art. Estudià a EINA, Escola de Disseny i Art amb un màster en “Recerca en Art i Disseny” per la UAB. Com a professional treballa en l’àmbit del disseny des de 1984, havent participat en nombrosos projectes de tipus molt variat i heterogeni. Maquetisme, escenografia per a Televisió, urbanisme. Fundador de l’Estudi GRUP INSTRUMENTA, ha participat i desenvolupat nombrosos projectes per a espais de treball en entorns industrials i d’oficines, restauració i espais comercials….Tot això combinat amb una intensa activitat docent i de publicacions sobre la matèria.
Breument Com definiria el concepte “disseny d’interiors”? ¿Disseny o arquitectura?
Disseny d’interiors és aquella activitat humana que transforma qualsevol espai interior atenent a un programa utilitari predefinit. Com a objectiu principal, aquesta activitat ha de resoldre les preguntes funcionals que es plantegen a l’hora de realitzar un projecte, així com els objectius estètics a complir amb motiu de l’encàrrec.
Tot és arquitectura depenent de la seva escala. Tot és disseny quan es projecta amb sensibilitat.
Per quins motius el disseny d’un espai de treball s’ha de deixar en mans de professionals especialitzats?
El disseny d’un espai de treball és una cosa fonamental per al confort i la realització personal i professional de qualsevol persona. La gran quantitat d’hores de les nostres vides que destinem a la feina en aquests espais haurien d’exigir un disseny òptim i que, sens dubte, han de repercutir directament en la nostra qualitat de vida. Fer domèstic l’espai de treball així com menys formal l’espai domèstic dissolent els seus límits.
El professional especialitzat s’ha d’erigir com a intermediari entre el client i l’usuari final, aquell per a qui va dirigit el projecte, pensant que li arribarà un moment que li tocarà retirar-se.
Basant-se en la seva llarga experiència professional ¿pot afirmar que el disseny d’espais de treball influeix en la salut i benestar laboral dels empleats?
Sens dubte així és. En dissenyar amb qualitat espais de treball vam crear gran part de les condicions òptimes perquè el fet diari d’anar a treballar no es converteixi en rutina o falta de motivació, sobretot si són obligades estades massa allargades en els llocs de treball.
Més enllà de l’aspecte merament estètic, ens podria presentar alguns casos d’èxit en què el disseny interior d’un espai de treball ho hagi convertit en més saludable?
Espais de treball com Google, Facebook, Apple o multitud de coworkings on es valora l’espai comunitari per sobre de l’individual, on tampoc es controla l’assistència sinó els objectius finals. Espais ben ventilats, il·luminats, amb bones condicions acústiques, en on el confort físic es troba potenciat amb suggeriments estètics que dissolguin els diferents ambients a la recerca d’un estat emocional concret.
Santiago, Com encaixaria vostè l’activitat del disseny d’espais de treball dins del pla de prevenció de riscos laborals d’una empresa? És possible?
En principi, dins de qualsevol pla de prevenció de riscos laborals d’una empresa hauria de contemplar-se com una prioritat el disseny de cada un dels espais de treball. Sembla evident que amb unes condicions exigents en qüestions de confort funcional o utilitari així com entorns estètics desenvolupats, els rendiments creixerien exponencialment eliminant qualsevol escenari de reg laboral, o almenys, minimitzant-lo al mínim.
Podria donar-nos alguna recomanació per millorar el disseny del nostre entorn de treball de tal manera que sigui més saludable i reduir el risc d’accidents, lesions i / o malalties professionals?
Una recomanació imprescindible és dotar cada espai de treball d’unes condicions òptimes d’il·luminació, ja sigui natural com artificial. Realitzar els estudis pertinents, envoltar-se de professionals competents per resoldre aquestes qüestions. El mobiliari és igualment important. Envoltar-se taules i cadires on es prioritzin els conceptes ergonòmics i dimensionals. L’estudi de la climatització dels diferents espais i la renovació de l’aire resultarà igualment imprescindible. Finalment preveure zones de descans del personal amb mobiliari més confortable o, per què no, domèstic, en un intent de crear àrees “domèstiques” on es desenvolupin activitats a mig camí entre la vida laboral i la quotidianitat de la vida domèstica.
