La corba de l’oblit…. formació en PRL i reducció de sinistralitat.
Quan parlem de formació en Prevenció de Riscos laborals ens trobem davant la necessitat que aquesta formació sigui efectiva, que permeti modificar comportaments i aconsegueixi transmetre les bones pràctiques que han de fer un treball més segur i confortable.
Els que treballem en formació de riscos laborals tenim sovint dubtes sobre que això sigui així.
Per a aconseguir una formació eficient, s’ha d’impartir de manera impactant, amena, adaptatda a la realitat i s’ha d’anar repetint amb certa freqüència.
I precisament d’això volem parlar en aquest article, de la importància de la reiteració dels missatges que volem transmetre perquè aquests siguin assimilats pels seus destinataris. De la freqüència amb la qual hem de reiterar un missatge si desitgem aconseguir que arribi al seu destinatari i que sigui assumit per ell.
En relació a això ve a col·lació la teoria de la “CORBA DE L’OBLIT”, formulada a mitjan S XIX per Hermann Ebbinghaus.
Les causes més freqüents d’accidents en el treball 2018
Segons l’avanç del Ministeri del Treball, Migracions i Seguretat Social, en 2018, la causa més freqüent d’accidents en el treball a Espanya ha estat el sobreesforç físic sobre el sistema musculo esquelètic. Un de cada tres accidents laborals amb baixa són deguts a aquests sobreesforços.
Repetir el mateix moviment una vegada i una altra de forma inadequada o carregar pesos en una mala postura són algunes causes de lesions musculars que provoquen baixes que, generalment, són de llarga durada.
Com reduir la incidència d’aquestes lesions? La forma més eficaç de reduir aquestes incidències és l’adequada formació dels treballadors, una formació que realment doni resposta a les característiques particulars del lloc i la seva interacció amb la resta del centre de treball.
La formació un aspecte crític per a disminuir la sinistralitat
La formació és fonamental dins de la planificació de la Prevenció. Per aquesta raó, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals li dedica per complet el seu article 19, en el primer paràgraf del qual estableix que l’empresari haurà de garantir que cada treballador rebi una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria preventiva, tant en el moment de la seva contractació, qualsevol que sigui la modalitat o durada d’aquesta, com quan es produeixin canvis en les funcions que exerceixi o s’introdueixin noves tecnologies o canvis en els equips de treball.
D’altra banda, la Llei d’Infraccions i Sancions de l’Ordre Social configura com a falta greu (article 12.8) per incompliment de les obligacions en matèria de formació i informació suficient i adequada als treballadors sobre els riscos del lloc de treball susceptibles de provocar danys per a la seguretat i salut i sobre les mesures preventives aplicables.
La formació més enllà de la legalitat
La formació perquè sigui eficaç ha d’entendre’s com un aprenentatge basat en els valors de seguretat i que es vinculin a la salut. La cultura de la prevenció de riscos es fonamenta en el compromís i la participació; pot resultar estrany parlar de cultura de la prevenció com una novetat. Fa ja més de 10 anys que existeix al nostre país un marc legal que presenta la cultura de la prevenció, com un eix, l’objectiu i el mitjà fonamental per a aconseguir una millora efectiva de les condicions de treball. Existeixen diferents enfocaments per a abordar la prevenció i cadascun d’ells pot resultar útil d’alguna manera.
Nosaltres volem posar l’accent en un aspecte que, fins ara, no se li ha donat molta importància. La formació adequada tant al lloc de treball com a la vida laboral del treballador.
A la majoria d’empreses la formació es fa de forma puntual i només es torna a realitzar en cas que el treballador canviï de lloc de treball i s’hagin canviat les característiques d’aquest.
L’empresari està convençut que les seves obligacions ja estan cobertes i que el seu treballador desenvoluparà les seves tasques de forma segura, seguint les pautes explicades en la seva formació.
No obstant això, tal com hem vist, la sinistralitat no disminueix, incrementant-se els accidents amb una forta dependència de l’actuació del treballador.
Per què un treballador actua de forma insegura?
Encara que la formació hagi estat en el seu moment efectiva, adaptada al lloc de treball i realitzada amb els mitjans adequats, els coneixements es van diluint en el temps, els mals hàbits apareixen de nou i la probabilitat d’accident augmenta.
La corba de l’oblit en la formació o com el coneixement es dilueix en el temps
Volem parlar d’un concepte que influeix de forma decisiva en l’eficàcia de la formació i, per tant, té un impacte directe en la millora de les condicions de treball i la reducció de la sinistralitat de forma sostenible.
L’aprenentatge i la memorització d’una nova informació són processos que poden ser avorrits. Quan finalment memoritzem la informació no significa que ja ho memoritzem per a tota la vida, sinó que el cervell té la tendència a esborrar de forma eficaç el que aprenem. Aquí entra la importància de la corba de l’oblit.
Com funciona la nostra memòria?
El que aprenem es desaprèn ràpidament. De fet, comença a desintegrar-se a les poques hores, com es pot observar en el gràfic.
Corba de l’oblit d’Ebbinghaus
Poques hores després d’haver assistit a un curs ja solament recordem un 50% del seu contingut. L’endemà passat no recordem pràcticament res… Aquest fenomen es denomina corba de l’oblit.
La corba de l’oblit es pot aproximar a una funció
t Pas del temps
s Intensitat del record
Per tant, quan més gran és la intensitat del record, millor és la retenció d’aquest, mentre que el pas de temps incrementa l’oblit.
Veiem també, que la corba de l’oblit és pràcticament la mateixa per a totes les persones, ja que la retenció depèn de 2 variables exògenes a la persona t i s.
Què és l’oblit?
El concepte de l’oblit fa referència a la pèrdua d’informació emmagatzemada en el nostre cervell després de passat un cert temps. Pot estar provocada per diversos motius, falta d’atenció, importància de la informació rebuda o simplement al pas del temps. En algunes ocasions, pot fins i tot deure’s a una reacció de protecció davant una situació que ens provoqui estrès o algun trastorn.
La capacitat d’oblidar compleix amb una funció adaptativa, ja que el cervell elimina molta informació que creu que no necessitarem. Quan recordem un moment concret en les nostres vides no solem recordar detalladament (excepte en casos molt excepcionals amb memòria fotogràfica i/o situacions de gran emotivitat) tots els estímuls que estaven presents en aquesta situació, sinó la idea principal, pel fet que hem permès l’oblit dels elements més contextuals.
Un dels primers estudis que es van dur a terme respecte a aquest fenomen va ser el que va conduir a l’elaboració de la corba de l’oblit, que posteriorment ha estat explicada a través de diverses teories.
Hermann Ebbinghaus i la corba de l’oblit
Hermann Ebbinghaus és molt conegut en el món de la psicologia, a causa dels estudis que va realitzar sobre la memòria. Aquest famós psicòleg alemany va contribuir en gran manera a esclarir els diferents processos implicats en la retenció de la informació, així com en la pèrdua o oblit d’aquesta.
Hermann Ebbinghaus va realitzar diversos estudis basats en experiments que va realitzar sobre sí mateix com a subjecte experimental. Memoritzava sèries de síl·labes aleatòries, repetint-les una vegada i una altra fins que li quedaven perfectament fixades. Posteriorment valorava quin tant per cent recordava en funció del pas del temps i sense realitzar cap repàs.
A través dels resultats va desenvolupar la coneguda corba de l’oblit, un gràfic que indica com davant la memorització d’un determinat material el nivell de retenció de la informació apresa disminueix de manera logarítmica amb el pas del temps.
Aquesta corba de l’oblit va ser realitzada a través del mètode de l’estalvi a través del qual es resta el temps necessari per a reaprender la llista al temps necessari per a aprendre-la per primera vegada.
El mètode d’estalvis de Ebbinghaus
Materials: Síl·labes sense sentit, consistents en una sèrie de 3 lletres amb l’estructura de consonant, vocal, consonant: CVC
El mètode consistia a repetir un nombre determinat de vegades seriïs de síl·labes sense sentit i tractar de recordar-les en el mateix ordre després de 20 min, 1 h, 8 h, 1 dia, 2 dies, 5 dies, i 31 dies
Es mesurava el temps invertit a realitzar el primer aprenentatge
Es mesurava la durada del reaprendizaje de la mateixa llista en el mateix ordre de presentació al cap de diferents retards (20 min, 1 h, 8 h, 1 dia, 2 dies, 5 dies, i 31 dies)
Es calculava la diferència entre el pas 1 i 2.
A través d’aquesta corba es pot realitzar una comparació entre la informació processada i la que es manté en la memòria. Des de la perspectiva de Ebbinghaus, aquesta pèrdua és deguda al pas del temps i a la no utilització de la informació.
Els resultats dels experiments i la seva anàlisi en la corba de l’oblit indiquen que, després del moment de la memorització de la informació, la retenció disminueix inicialment de forma molt marcada. Després d’un dia, la retenció pot situar-se en només un 33%. A partir d’aquest moment, els records s’esvaeixen més lentament, ja que si veiem la gràfica al cap d’un mes la retenció ha descendit fins a aconseguir un 21%. No obstant això, el material que es reté després d’aquest temps és pràcticament nul, amb el que el temps emprat per a reaprenderlo pot ser molt similar a la inicial.
Alguns aspectes destacables que es dedueixen de la corba de l’oblit és que és necessari menys temps per a reaprender un material que per a aprendre’l des de zero, fins i tot el que s’ha esvaït completament de la memòria. D’aquesta manera, aquest al costat d’altres recerques de diversos autors ajuden a fer veure que en el procés d’oblit la informació no s’esvaeix de la ment, sinó que passa a un nivell inconscient que permet la seva recuperació mitjançant l’esforç i el repàs.
Explicacions derivades de la teoria de Ebbinghaus
La corba de l’oblit és una gràfica que permet tenir en compte la progressiva pèrdua del material memoritzat, sempre que no es practiqui el repàs d’aquest material.
A partir de la corba de l’oblit han sorgit diferents teories que intenten explicar aquesta pèrdua, sent dues d’elles les següents.
Teoria del decaïment de petjada
La teoria del decaïment de la petjada és una teoria elaborada pel propi Ebbinghaus que pretén explicar la corba de l’oblit. Per a l’autor, la pèrdua d’informació és deguda principalment al poc ús donat a aquesta informació, amb el que la petjada de memòria deixada en el nostre organisme s’afebleix i esvaeix amb el pas del temps. A nivell biològic es considera que les estructures neuronals acaben per perdre les modificacions que l’aprenentatge produeix en elles, amb el que es tornaria a un estat similar al previ a l’aprenentatge.
Les recerques reflecteixen que el decaïment de la memòria es dóna especialment en la memòria a curt termini, però si la informació aconsegueix passar a la memòria a llarg termini passa a ser permanent. En el cas que una cosa emmagatzemada en la memòria a llarg termini no resulti accessible, el problema es dóna principalment a nivell de recuperació de la informació.
Aquesta teoria és criticada perquè no té en compte diversos factors, com el fet que es memoritzi nova informació que compliqui les estructures neuronals i que, per tant, faci més complex l’accés a la informació. A més, existeixen més variables que influeixen en la capacitat de record, com la pròpia quantitat de material a recordar o l’empremta emocional de la informació. Així, a major quantitat de material major la dificultat de mantenir-ho en el temps i en el cas que el coneixement desperti sensacions i emocions fortes en l’aprenent resulta més senzill que el record romangui.
Teories de la interferència
Diversos autors van considerar que la teoria de la decadència de la petjada no era suficient per a explicar el procés de l’oblit, ja que el que simplificava en excés. Tenint en compte que sempre estem aprenent conceptes nous i que el que intentem memoritzar és molt complex per la seva varietat i importància per a nosaltres. Es va considerar que no s’havia tingut en compte la creixent complexitat produïda per l’agregació de nova informació d’informació, que se solapa amb l’anteriorment memoritzada. D’aquí, sorgeixen les teories de la interferència, que plantegen que la informació a aprendre no es recorda perquè s’afegeix més informació al nostre cervell que complica l’accés.
Aquesta interferència pot donar-se de manera retroactiva o proactiva. En el cas de la interferència proactiva un aprenentatge previ dificulta l’adquisició d’un nou. Si bé no explica pròpiament l’oblit, sí que posa en relleu un problema a codificar la nova informació. La interferència retroactiva és la que produeix la presència d’un nou coneixement que solapa el material a recordar. Així, aprendre una cosa nova fa que ens sigui difícil recordar l’anterior. Aquest fenomen explicaria en gran manera la pèrdua d’informació que es dóna en la corba de l’oblit.
Com evitar l’oblit
L’estudi de la memòria i l’oblit ha permès la creació de diferents estratègies i tècniques amb la finalitat que els aprenentatges es mantinguin en la memòria. Per a evitar els efectes observats en la corba de l’oblit resulta fonamental el repàs del material après.
Com ja van demostrar els experiments duts a terme, el repàs repetit de la informació fa que l’aprenentatge es consolidi cada vegada més, baixant progressivament el nivell de pèrdua d’informació amb el temps.
Per aquesta raó, si a la corba de l’oblit se li afegeix la variable repàs s’obté una nova gràfica totalment diferent. Així, segons aquesta nova gràfica si l’endemà d’estudiat un material es fa un repàs es torna a recordar un 100% i, la qual cosa és més important, la corba de l’oblit es modifica.
L’ús d’estratègies mnemotècniques també resulta de gran utilitat, en millorar la capacitat de representació mental. Del que es tracta és d’utilitzar d’una manera més eficient els recursos dels quals disposa el propi sistema nerviós per a agrupar d’una manera més eficient les unitats d’informació. Així, fins i tot si el cervell perd neurones i altres cèl·lules importants pel pas del temps, les que queden poden comunicar-se d’una manera més eficient, retenint la informació important.
Però fins i tot en els casos en els quals no hi ha un dany cerebral significatiu, les tècniques mnemotècniques ens ajuden a mitigar els efectes de la corba de l’oblit. El motiu és que ens ajuden a crear unitats de significat més sòlides, a les quals podem arribar rememorant una varietat més variada d’experiències. Per exemple, si associem una paraula a un personatge de dibuixos animats que té un nom semblant, la cadena de fonemes que forma aquest nom propi ens servirà de suport perquè ens vingui a la ment el que volem recordar.
En definitiva, la corba de l’oblit és un fenomen universal, però tenim un cert marge de maniobra a l’hora d’establir què ens pot fer oblidar i què no.
La corba de l’oblit en la planificació de la formació en prevenció
Perquè la formació tingui un impacte a llarg termini en els treballadors i disminueixin les males pràctiques, podem posar en pràctica diferents tècniques:
L’efecte de memòria espaiada
L’efecte de memòria espaiada és el que explica que quan la formació es distribueix als deixo anar del temps, en lloc d’una sola sessió, l’aprenentatge guanya en eficiència.
L’efecte de la memòria espaiada té diverses teories que la sustenten. La més acceptada pels experts defensa que la memorització de gran quantitat d’informació produeix un procés cognitiu deficient. El cervell se satura amb la gran quantitat d’informació a la qual està exposat i no pot continuar processant la informació que li fem arribar.
Posar a prova la memòria
Si en un procés de formació introduïm l’acte de posar a prova la memòria, encara que sigui unes poques vegades, aconseguirem millorar la retenció de la informació.
Per a millorar la retenció, hem de fer créixer progressivament els intervals de temps entre cada posada a prova de la memòria, d’aquesta forma desafiem al cervell a recordar. El reforç aquí és fonamental.
L’efecte de la posició en sèrie
L’efecte de la posició en sèrie explica la tendència que tenim els éssers humans a recordar millor els primers i els últims elements d’una sèrie i recordar pitjor els intermedis. Ebbinghaus va encunyar aquest terme quan va descobrir que els records varien com una funció de la posició d’un element dins d’una llista.
Quan a una persona se li demana que recordi els elements d’una llista en qualsevol ordre, tendeix a recordar primer els elements finals. Així mateix, els primers elements es recorden amb major freqüència que els intermedis.
És necessari donar èmfasi a l’inici i al final del contingut d’una capacitació.
El microaprenentatge, que imparteix el coneixement en petits fragments actius en lloc d’extensos monòlegs, cobra més sentit sota aquesta teoria.
Doncs això…. que no se us oblidi.
RISK XXI – Prl & Services
