ENTREVISTA A ELENA LÓPEZ CANTÓN – FUNDADORA DE SSS (Safety Shooting Solutions)
Especialistes en solucions de PRL per al sector audiovisual
Hola Elena, es pot presentar vostè mateixa? Qui és Elena Lopez Cantón? Quina és la seva trajectòria professional?
Sempre dic que vaig arribar al sector audiovisual gairebé per casualitat, però m’hi vaig quedar per convicció.
Soc Tècnica Superior en Prevenció de Riscos Laborals i graduada en Criminologia.
Els meus primers anys professionals van estar vinculats a la prevenció en sectors molt diversos.
Vaig començar treballant en logística dins del Servei de Prevenció Propi d’una multinacional i, posteriorment, en un Servei de Prevenció Mancomunat especialitzat en telemàrqueting, sempre a Barcelona, la meva ciutat natal.
Quan em vaig traslladar a Madrid va aparèixer l’oportunitat de col·laborar com a tècnica de prevenció freelance en produccions audiovisuals. Va ser un canvi completament inesperat, però des del primer projecte vaig entendre que estava davant d’un sector extraordinàriament complex, dinàmic i apassionant, on la prevenció encara tenia molt camí per recórrer.
Precisament aquesta necessitat d’adaptar la PRL a una realitat tan canviant va ser el que va despertar la meva motivació.
Des de llavors he tingut l’oportunitat de col·laborar en projectes nacionals i internacionals de cinema, sèries, publicitat, televisió, teatre i esdeveniments, participant en el desenvolupament de metodologies específiques que permeten integrar la prevenció en el dia a dia del rodatge sense interferir en el procés creatiu.
Perquè, al final, aquest és l’objectiu: aconseguir que la seguretat formi part natural de la producció.
SSS – Safety Shooting Solutions? Ens pot concretar què és, a què es dedica i què aporta SSS en una producció audiovisual?
Safety Shooting Solutions neix precisament d’aquesta necessitat d’apropar la prevenció al llenguatge i a la realitat de l’audiovisual.
Som un equip especialitzat la missió del qual és traduir els requisits legals de la prevenció a un sector on els escenaris canvien constantment, els temps són molt ajustats i cada projecte presenta necessitats completament diferents.
Treballem en estreta col·laboració amb el Servei de Prevenció Aliè, complementant la seva tasca i aportant una presència molt més propera a la producció. El nostre objectiu no és substituir l’SPA, sinó ajudar que tota la planificació preventiva es pugui implantar de manera real i efectiva en el rodatge.
Participem des de les primeres fases del projecte, estudiant guions, analitzant localitzacions, avaluant riscos específics, coordinant activitats empresarials, elaborant documentació adaptada a cada jornada de treball i assessorant producció, direcció, departaments tècnics i empreses col·laboradores.
També coordinem aspectes tan específics com escenes amb especialistes, efectes especials, menors, animals, treballs en alçada, aigua, muntanya o qualsevol altra activitat que requereixi mesures preventives particulars.
A més, hem desenvolupat una metodologia pròpia per formar Recursos Preventius especialitzats en el sector audiovisual, persones amb experiència real en rodatges que actuen com a nexe entre l’SPA i la producció, facilitant que les mesures preventives s’apliquin sobre el terreny.
La nostra filosofia sempre ha estat la mateixa: adaptar la prevenció al rodatge.
https://safetyshootingsolutions.com
Ens podria enumerar 5 punts importants a tenir en compte en una producció audiovisual des del punt de vista de la prevenció laboral?
Si ho hagués de resumir en cinc punts, serien aquests:
- Planificar amb temps. La prevenció comença molt abans del primer dia de rodatge. Com més informació es conegui durant la preproducció, millors seran les solucions.
- Conèixer realment el projecte. No n’hi ha prou amb rebre una explicació de l’argument. És imprescindible entendre què es gravarà, com es gravarà i quins departaments hi intervindran.
- Coordinar tots els implicats. En un rodatge conviuen desenes d’empreses, autònoms i departaments. La comunicació entre ells és fonamental per evitar interferències i accidents.
- Adaptar la prevenció al ritme del sector. L’audiovisual canvia contínuament. Les avaluacions de riscos i les mesures preventives han d’evolucionar amb el projecte, no quedar congelades en un document inicial.
- Aconseguir que tot l’equip participi. La seguretat no depèn únicament del tècnic de prevenció. Quan producció, direcció, caps d’equip i treballadors entenen el perquè de les mesures, la prevenció deixa de ser una obligació per convertir-se en una eina que facilita la feina.
Com encaixa SSS amb l’obligació de disposar d’un Servei de Prevenció Aliè que determina la normativa espanyola?
El Servei de Prevenció Aliè és una figura obligatòria i absolutament imprescindible dins del sistema preventiu de qualsevol empresa. Aquesta part mai ha estat en discussió.
El que passa és que el sector audiovisual té unes característiques molt particulars que fan molt difícil ser present en totes les fases del projecte o respondre amb la immediatesa que exigeix un rodatge.
Aquí és on entra la nostra feina.
Safety Shooting Solutions actua com un complement especialitzat que apropa la prevenció al dia a dia de la producció, mentre que l’SPA manté la direcció tècnica i les responsabilitats que li atribueix la normativa.
És una col·laboració constant. Nosaltres aportem coneixement específic del sector, presència en rodatge, coordinació amb els diferents departaments i adaptació de la documentació a la realitat del projecte. L’SPA aporta l’estructura preventiva, la validació tècnica i el suport legal necessari.
Crec que precisament aquesta col·laboració entre ambdues parts és una de les claus que ha permès que la prevenció evolucioni tant en l’audiovisual durant els últims anys.
És una col·laboració constant. Nosaltres aportem coneixement específic del sector, presència en rodatge, coordinació amb els diferents departaments i adaptació de la documentació a la realitat del projecte. L’SPA aporta l’estructura preventiva, la validació tècnica i el suport legal necessari.
Segons la seva experiència en el sector audiovisual, quins són els riscos principals de les persones que treballen en una producció? Hi ha riscos diferencials respecte d’altres sectors?
Sens dubte. Una producció audiovisual reuneix en un mateix espai activitats que, en qualsevol altre àmbit, pertanyerien a sectors completament diferents.
En un mateix dia poden coincidir treballs elèctrics, construcció efímera, muntatge d’estructures, treballs en alçada, maquinària, vehicles en moviment, efectes especials, especialistes, animals, escenes aquàtiques o rodatges en muntanya.
A això s’hi suma que els espais de treball canvien constantment. Un dia es roda en una nau industrial, l’endemà en un bosc, després en un habitatge particular i més tard en plena via pública.
Per això sempre defensem que la prevenció en l’audiovisual no pot limitar-se a generar documents; ha d’estar integrada en l’organització del projecte i acompanyar constantment el rodatge.
Però, si hagués de destacar el risc diferencial més gran, diria que és la rapidesa amb què evoluciona una producció. Els canvis d’última hora formen part del treball diari i la prevenció ha de ser capaç d’adaptar-s’hi sense perdre eficàcia.
Per això sempre defensem que la prevenció en l’audiovisual no pot limitar-se a generar documents; ha d’estar integrada en l’organització del projecte i acompanyar constantment el rodatge.
En una producció audiovisual hi treballen persones amb tasques molt diverses. Quines d’elles estan més exposades a riscos greus?
La realitat és que tots els departaments estan exposats a riscos, encara que no sempre siguin els mateixos.
Hi ha departaments la seva activitat dels quals comporta riscos intrínsecs més elevats, com ara especialistes (stunts), efectes especials, elèctrics, maquinistes, construcció, rigging o determinats treballs d’art i muntatge. Són equips que treballen amb estructures, electricitat, càrregues suspeses, maquinària, foc, explosius controlats, treballs en alçada o vehicles en moviment, entre altres.
Tanmateix, crec que seria un error associar els riscos greus únicament a aquests departaments. En l’audiovisual, una mala coordinació pot afectar qualsevol persona present en el rodatge. Per això la prevenció no consisteix només a protegir qui realitza l’activitat de risc, sinó a organitzar la feina per protegir tot l’equip.
Moltes vegades els accidents no es produeixen per l’activitat en si, sinó per la coincidència de diverses activitats diferents en un mateix espai i en un mateix moment.
Des del punt de vista preventiu, són molt diferents la producció d’una sèrie de televisió, d’una pel·lícula o d’una publicitat?
Cada format té la seva pròpia manera de treballar i, per tant, també necessita una planificació preventiva diferent.
La publicitat sol concentrar una enorme càrrega de treball en molt pocs dies. Els temps són extremadament ajustats i la capacitat d’adaptació ha de ser gairebé immediata. La prevenció ha de ser molt àgil per respondre a canvis constants.
En cinema o sèries trobem projectes de més durada, on hi ha més marge per planificar determinats aspectes, encara que normalment apareixen localitzacions molt diverses, escenes complexes i una logística molt més àmplia.
En canvi, molts programes de televisió desenvolupen gran part de la seva activitat en platós o centres de treball més estables, on els riscos estan més controlats i la planificació preventiva resulta més repetitiva.
En qualsevol cas, l’objectiu sempre és el mateix: adaptar la prevenció al tipus de producció i no aplicar un model únic a projectes que funcionen de manera completament diferent.
Quina és la seva percepció de l’evolució de la seguretat en el sector audiovisual en els últims anys al nostre país?
Crec que l’evolució ha estat molt positiva.
Quan vaig començar a treballar en aquest sector, la prevenció encara era vista en moltes ocasions com una obligació administrativa. Avui cada vegada més productores entenen que aporta organització, millora la coordinació entre departaments i redueix incidències durant el rodatge.
També ha augmentat considerablement l’especialització. Hi ha més professionals formats específicament per a l’audiovisual, les eines tecnològiques han millorat la gestió documental i moltes distribuïdores i plataformes internacionals ja incorporen requisits preventius des de la fase de contractació.
Però, si hagués de destacar el canvi més important, diria que ha estat cultural.
Avui la majoria dels equips pregunten, consulten, participen i entenen millor el motiu de les mesures preventives. Hem passat d’una prevenció que simplement complia la normativa a una altra que comença a formar part de l’organització natural d’una producció.
Encara queda camí per recórrer, però crec sincerament que el sector avança en la direcció correcta.
Vostè, que ha col·laborat en produccions internacionals importants, pensa que la seguretat laboral s’afronta de manera molt diferent que al nostre país?
Cada país té la seva pròpia normativa i la seva manera d’organitzar els projectes, però la filosofia és molt semblant: protegir les persones perquè la feina es pugui desenvolupar amb seguretat.
Treballar amb produccions internacionals ens ha permès conèixer altres metodologies, altres eines i noves formes d’integrar la prevenció en el rodatge. Ha estat una experiència molt enriquidora.
La nostra feina consisteix precisament a adaptar aquests requeriments internacionals a la normativa espanyola, ja que finalment és aquí on es desenvolupen els treballs i on s’ha de complir la legislació vigent.
Crec que aquesta combinació ha estat molt positiva per a tothom. Nosaltres aprenem dels seus procediments i ells troben un equip que coneix perfectament la realitat del sector audiovisual espanyol.
Treballar amb produccions internacionals ens ha permès conèixer altres metodologies, altres eines i noves formes d’integrar la prevenció en el rodatge. Ha estat una experiència molt enriquidora.
En aquest sentit, considero que a Espanya comptem amb professionals de Prevenció de molt alt nivell, capaços de respondre perfectament a les exigències de les grans produccions internacionals.
Ens podria explicar algun cas d’èxit o alguna anècdota d’alguna de les produccions en què hagi col·laborat?
Al llarg d’aquests anys hi ha hagut nombroses situacions que reflecteixen perfectament el valor de la prevenció.
Recordo una jornada especialment complexa en què coincidien diversos departaments preparant activitats molt diferents dins del mateix espai de treball. Durant la planificació vam detectar que aquella organització podia generar interferències i augmentar considerablement el risc d’incidents.
Abans de començar el rodatge ens vam reunir amb producció i amb els responsables de cada departament per reorganitzar horaris, redefinir zones de treball i coordinar la seqüència de les diferents activitats.
Finalment, el rodatge es va desenvolupar amb total normalitat, sense incidents i sense afectar el pla previst.
Per mi, aquest tipus de situacions representen el veritable èxit de la prevenció.
Moltes vegades la nostra millor feina és precisament aquella que ningú arriba a percebre, perquè significa que els riscos s’han gestionat abans que apareguin els problemes.
Quins reptes considera que encara té per davant la prevenció en el sector audiovisual?
Crec que el principal repte és continuar integrant la prevenció des de l’inici dels projectes i no només quan comença el rodatge.
La prevenció ha de ser una ajuda per produir millor.
Com més aviat participem en la planificació, millors solucions podrem aportar i menys improvisacions apareixeran durant la producció.
Un altre desafiament important és continuar formant professionals especialitzats. L’audiovisual és un sector molt particular i requereix tècnics que entenguin tant la normativa preventiva com la realitat d’un set de rodatge.
També hem de continuar simplificant processos, utilitzant eines digitals i generant documentació realment útil per als equips.
La prevenció ha de ser una ajuda per produir millor.
Quin consell donaria a una productora que vol integrar la prevenció des de l’inici d’un projecte?
Li diria que vegi la prevenció com una inversió en organització i no només com una obligació legal.
Quan producció, direcció, departaments tècnics i prevenció treballen des del principi com un únic equip, tot resulta més senzill: es redueixen improvisacions, millora la coordinació i es prenen decisions amb més seguretat.
El meu consell seria molt simple: involucrar la prevenció des de la preproducció, compartir la informació amb transparència i entendre que l’objectiu de tots és exactament el mateix: que el projecte tiri endavant de la millor manera possible.
Sempre dic que la prevenció no està per dir que alguna cosa no es pot fer. Està per trobar la manera més segura de fer-la.
Perquè, al final, quan un rodatge acaba sense incidents, normalment ningú parla de prevenció. I, precisament per això, sabem que hem fet bé la nostra feina.
Moltes gràcies, Elena.
