Hola Sr. Mourey. Qui és Mikael Mourey? Podria definir-se vostè mateix?
Enginyer de formació, vaig començar la meva carrera fa ja 18 anys com a inspector d’Higiene i Seguretat en l’administració pública.
Actualment soc director de seguretat i salut d’un gran grup en el sector de transports. Al llarg de tot aquest temps he anat acumulant experiència en diferents entorns de treball: he gestionat la higiene, seguretat i Medi ambient (HSE) en el sector petroler, com a emprenedor, responsable d’operacions armades i comandant d’operacions de socors en els bombers marins de Marsella.
Què és el que li ha influit i inspirat per a escriure el llibre “Révolutionner la santé et sécurité au travail » (Revolucionar la seguretat i salut en el treball)?
Penso que el que m’inspira aquest treball de recerca, és la profunda convicció que si s’usa intel·ligentment la Seguretat i Salut en el Treball (SST), aquesta pot ser un “cavall de Troia” per a transformar les nostres empreses en positiu, i fer d’elles un espai no simplement segur, sinó que també harmoniós, un espai de confiança i col·laboració. Algunes empreses ho han fet. Tenia moltes ganes de “modelitzar” la seva experiència per a poder-la comunicar al màxim.
Quines són les principals idees que vostè vol transmetre als lectors a través d’aquest llibre?
L’enfocament tradicional de la seguretat i Salut ha arribat a un límit en el qual la burocràcia que ella mateixa genera desincentiva als implicats, mentre que no hi ha res tan universal com el caràcter sagrat de la vida. La gestió de responsabilitats esdevé més important que la gestió dels riscos. La qual cosa és destructiu i contraproduent per a l’empresa. Ha arribat el moment de centrar-se en nous mètodes. Les empreses innovadores estudiades en el llibre han sabut revolucionar la seva cultura, el compromís dels seus empleats, la competència, la gestió de riscos i el “reporting”. Les solucions són sovint ben simples i plenes de sentit.
Les empreses innovadores estudiades en el llibre han sabut revolucionar la seva cultura, el compromís dels seus empleats, la competència, la gestió de riscos i el “reporting”. Les solucions són sovint ben simples i plenes de sentit.
Mikael, quin tipus de professional es pot sentir identificat amb el seu llibre?
El meu desig inicial no era d’interessar exclusivament als professionals de la Seguretat i Salut. Parlant de manera simple, coherent i pragmàtica. Aquest desig ha estat complert, vist que nombrosos dirigents han llegit el llibre i em pregunten com portar-lo a la pràctica, moltes empreses han obsequiat el llibre al seu Comitè de Direcció, fins i tot als seus comandaments intermedis.
Respecte als vostres ideals de la prevenció a la feina, i en conseqüència en el vostre llibre. Coneix alguna experiència de «casos d’èxit» resultat de l’aplicació de les receptes proposades? Podria compartir-les?
Diria que es tracta més d’ingredients que no pas de receptes, ja que cada empresa és diferent i ha d’adaptar uns principis fonamentals a la seva pròpia cultura. Totes les idees desenvolupades en el llibre han estat posades en pràctica amb èxit en certes empreses innovadores. Per exemple, empreses com Alcoa, Laing, O’Rourke o Contact Energy han sabut, en l’espai d’uns anys, combinar els èxits remarcables en matèria de SST amb uns resultats operatius a l’alça. La qual cosa trenca el mite que s’hauria de buscar l’equilibri entre la SST i la productivitat com a elements contraposats.
En poques paraules. Podria definir quin tipus d’empreses o organitzacions poden sentir-se concernides i fins i tot identificar-se amb les seves recomanacions? Grans empreses, Pimes,…?
El que he pogut constatar analitzant les empreses innovadores més eficients, és que aquestes evolucionaven en tots els sectors, tots els països, i tenint dimensions ben diverses. O sigui que estic convençut que totes les empreses poden fer aquesta revolució.
Disminuir la burocràcia en un context tan regulat com és la UE, no resulta una cosa utòpica?
No penso que la burocràcia de les nostres empreses sigui l’efecte de reglamentacions europees o nacionals. Estudis seriosos demostren que el 75% de les regles aplicades en les empreses són “regles internes”. Són les pròpies empreses que compliquen la vida quotidiana dels seus empleats fent-la més difícil, mitjançant regles estúpides, indicadors inútils, etc…
Estudis seriosos demostren que el 75% de les regles aplicades en les empreses són “regles internes”.
Com hauria de desenvolupar-se professionalment d’una manera més òptima el professional de la prevenció? Quins objectius s’hauria de proposar de cara al futur?
En un món professional on el canvi és constant, la cultura, el compromís, són elements fràgils. Els esforços necessaris per a mantenir-los són considerables, i el directiu necessita elements per a suscitar l’entusiasme cap a la seguretat i salut, compartir la “consciència del risc”, acompanyar a la direcció en el camí de la millora contínua, donar suport als empleats en la cerca de solucions segures, proposar, estructurar, animar, coordinar, posar en perspectiva, etc..
Em sembla que les competències necessàries per a això són menys tècniques i jurídiques que humanes. Evidentment és indispensable que un professional de la Seguretat i Salut en el Treball i la HSE disposi d’una base de coneixements tècnics, d’un bon domini dels estandars de cada sector i d’una experiència de riscos en l’empresa. Però una organització hauria sempre preferir un professional a qui el “saber estar” li permeti fer-se explicar el treball real per part d’un operari, en comptes d’un altre professional les competències tècniques del qual li facin a ell explicar el treball a un operari. Per descomptat no es crea un entorn segur en contra de les persones, i saber el que “és bo per a elles” no ha estat mai molt eficaç.
En resum, el professional de la seguretat ha de ser més un facilitador que un obstacle.
Com incorporar l’agilitat i la intel·ligència col·lectiva en el cor de l’èxit empresarial?
No hi ha un únic mètode per a arribar a això. Totes les empreses innovadores estudiades en el llibre han trobat la seva pròpia recepta. No obstant això algunes etapes clau són essencials. Una d’elles de ben segur és, crear un clima de confiança en l’empresa. Jim Burke, antic PDG de Johnson & Johnson deia: “Quan l’exercici de l’autoritat es resumeix a explicar als empleats com fer les coses, i controlar-los, aquests s’acostumen a obeir i a protegir-se. En aquestes circumstàncies on tothom “s’amaga”, podem esperar que aquestes persones prenguin iniciatives davant determinades situacions o reptes?” És tota la gestió de direcció que s’ha de posar en qüestió perquè les nocions d’agilitat i intel·ligència col·lectiva siguin interioritzades de manera sincera.
En aquest enfocament innovador de la HSE, com seria/en un bon procediment o un bon indicador?
Diferents criteris em semblen indispensables, però si haig de decantar-me només per un, diria que un bon procediment o un bon indicador és aquell que dona resposta directa o indirecta a les necessitats dels empleats, i no a les dels qui els redacten o dissenyen des del seu despatx.
Moltes gràcies, Mikael
Mikael Mourey amb Oriol Bracons de RISK XXI – Prl & Services
