En un context en què la mobilitat en motocicleta forma part del dia a dia de milers de treballadors, la seguretat viàrias’ha convertit en un aspecte clau dins de la prevenció de riscs laborals. Tanmateix, encara existeix una necessitat creixent d’enfocaments més especialitzats que vagin més enllà de la formació convencional i abordin la realitat específica d’aquest tipus de conducció.
En aquest àmbit destaca la figura de Xavier Vallejo, fundador i director general de Motoescuela, un projecte pioner centrat en la professionalització de la formació de motociclistes. Amb una trajectòria consolidada en el sector de la formació viària i una clara aposta per l’especialització en motocicleta, Vallejo ha desenvolupat metodologies orientades no només a millorar la conducció, sinó també a reforçar la seguretat de qui utilitza la moto com a eina de treball.
A continuació, conversem amb ell per conèixer de primera mà la seva trajectòria professional i la seva visió sobre els reptes actuals de la seguretat viària laboral.
Hola Xavier, es pot presentar vostè mateix? Qui és Xavi Vallejo? Quina és la seva trajectòria professional?
Soc Xavier Vallejo, tot i que gairebé tothom em coneix com a Xavi. Soc fundador i director general de Motoescuela, projecte que va nàixer el 2008 amb una idea molt concreta: professionalitzar la formació de motociclistes i donar a la moto el tractament específic que mereix, tant des del punt de vista tècnic com des de la seguretat.
La meva trajectòria està vinculada des de fa anys a la formació viària i, especialment, a l’especialització en motocicleta. Soc professor de formació viària i director d’escoles de conductors, i he dedicat bona part de la meva carrera a desenvolupar metodologies d’ensenyament que permetin formar millor els qui usen la moto en el seu dia a dia, ja sigui per oci, per necessitat o per feina.
Amb el pas del temps, aquesta experiència em va portar a aprofundir en un àmbit que considero estratègic: la seguretat viària laboral. Allà vaig entendre que no n’hi ha prou amb ensenyar a conduir; cal ajudar les empreses a identificar un risc real que moltes vegades no s’està gestionant amb la profunditat necessària.
Avui treballo per impulsar una cultura preventiva més útil, més aplicada i més honesta amb la realitat de milers de treballadors que es desplacen en motocicleta.
¿Motoescuela? Pot concretar què és i a què es dedica?
Motoescuela és una organització especialitzada en formació de motociclistes. Vam nàixer per cobrir un buit evident: durant molts anys, la moto s’havia tractat gairebé com un apèndix de la formació general de conductors, quan en realitat té riscs, tècniques i necessitats completament específiques.
Ens dediquem a formar motoristes en diferents àrees: obtenció de permisos, cursos de conducció, formació d’especialistes, programes e-learning i, de manera molt destacada, programes de seguretat viària laboral per a treballadors en moto. També treballem amb empreses i organitzacions que volen reduir la seva exposició al risc viari i millorar la seguretat dels seus equips.
Dit de forma senzilla: a Motoescuela ajudem a crear motoristes més competents, més conscients i més segurs. I quan aquesta formació es trasllada a l’entorn laboral, ajudem a més a què les empreses converteixin la prevenció en una eina real de protecció de la vida.
Ens podria enumerar 5 punts diferencials més importants de Motoescuela?
Sí. Si hagués de resumir-los en cinc punts, destacaria els següents:
- Especialització real en motocicleta. No parlem de formació viària genèrica, sinó d’un enfocament centrat específicament en la moto i el ciclomotor.
- Metodologia pròpia. Hem desenvolupat una manera d’ensenyar basada en la tècnica, la pedagogia, la progressió pràctica i la comprensió real del risc.
- Enfocament preventiu aplicat. No ens quedem en el missatge teòric; treballem sobre el risc on de veritat es produeix, especialment en l’àmbit laboral.
- Visió integral. Abordem la seguretat des de la formació, els hàbits, la selecció d’equips de protecció, la professionalització de l’usuari i la cultura d’empresa.
- Projecció i reconeixement internacional. Hem aconseguit traslladar el nostre model a diferents països i desenvolupar un programa amb reconeixement internacional per a la seguretat viària laboral de motociclistes.
En base a la seva experiència en la mobilitat amb motocicletes, quins són els riscs principals de les persones que treballen fent ús de la motocicleta? Hi ha riscs majors respecte a altres mitjans de locomoció?
El primer gran risc és pensar que el problema està només en la circulació. En realitat, el risc del treballador en moto és la suma de molts factors: exposició diària, pressió per arribar a temps, fatiga, climatologia, trànsit dens, distraccions de l’entorn, falta de visibilitat i, en molts casos, una preparació insuficient per afrontar situacions crítiques.
A això cal afegir dues qüestions molt importants. La primera és que la motocicleta ofereix menys protecció passiva que altres vehicles. La segona és que moltes persones utilitzen la moto a la feina sense haver estat realment formades per fer-ho amb criteris professionals de seguretat. Tenen permís per conduir, sí, però no sempre tenen competències suficientment entrenades per gestionar una frenada d’emergència, una maniobra evasiva o una presa de decisions sota pressió.
Per això, sí: en termes de severitat, el risc pot ser major que en altres mitjans de locomoció. Però jo matisaria una cosa important: el problema no és la moto en si mateixa, sinó utilitzar-la en un entorn laboral sense una política preventiva específica, sense formació adequada i sense equips de protecció d’acord amb el nivell de risc.
«El problema no és la moto en si mateixa, sinó utilitzar-la en un entorn laboral sense una política preventiva específica, sense formació adequada i sense equips de protecció acords al nivell de risc.»
Quins són els col·lectius professionals que fan un ús més intens de motocicletes per a la seva feina?
Els col·lectius més exposats solen ser aquells que utilitzen la motocicleta com a eina habitual de feina o com a mitjà de desplaçament diari en entorns d’alta exigència. Hi trobem, per exemple, repartidors, missatgers, personal de logística d’última milla, tècnics que realitzen visites contínues, comercials, inspectors, personal de manteniment i determinats professionals de serveis que necessiten moure’s amb agilitat en entorns urbans.
També cal prestar molta atenció a qui no utilitza la moto com a eina principal de feina, però sí que la fa servir cada dia per anar i tornar de casa a la feina. Això és fonamental des del punt de vista preventiu, perquè aquest desplaçament també forma part del risc laboral quan parlem d’accidents in itinere.
A vegades l’empresa només mira el treballador que reparteix o que es desplaça en missió, i oblida l’empleat que hi va diàriament en moto. Aquest enfocament és incomplet. Si una persona es juga la integritat física en el seu trajecte quotidià, l’organització no hauria d’ignorar aquest risc.
Quina és la seva percepció de l’evolució de la seguretat en els desplaçaments per accedir i tornar de la feina (in itinere) i els desplaçaments en motocicleta durant la feina (in misión)?
La meva percepció és que hi ha hagut avenços en consciència, però no al mateix ritme que exigeix la realitat. Avui existeix més sensibilitat cap a la seguretat viària laboral que fa uns anys i també disposem de millors equips de protecció, millors tecnologies i més coneixement tècnic. Tanmateix, en moltes empreses el risc viari continua estant infravalorat o tractat de forma massa superficial.
En els desplaçaments in itinere persisteix un problema de fons: sovint es perceben com una cosa aliena a la gestió preventiva de l’empresa, quan en realitat formen part de l’accident laboral. I en els desplaçaments en missió passa una cosa semblant: moltes organitzacions actuen quan ja hi ha hagut sinistres o incidents, no abans.
Crec que encara som a temps de corregir això, però cal fer un pas important: deixar d’entendre la seguretat viària laboral com un complement i començar a gestionar-la com una prioritat preventiva real. Especialment quan parlem de motocicletes, perquè aquí l’exposició i la severitat del dany poden ser molt elevades.
Xavier, des del punt de vista de seguretat laboral, per què és important la formació dels usuaris de motocicletes?
Perquè en moto no n’hi ha prou amb saber circular; cal saber protegir-se. Des del punt de vista de la seguretat laboral, la formació és clau perquè la motocicleta no pot tractar-se només com un mitjà de transport: per a moltes persones és una eina de feina, i com qualsevol eina de risc s’ha d’utilitzar amb coneixements, criteri i entrenament.
La formació permet reduir la freqüència dels accidents, però també la gravetat de les conseqüències quan aquests es produeixen. Ensenya a anticipar, a llegir l’entorn, a corregir hàbits insegurs, a triar i utilitzar correctament els elements de protecció i a desenvolupar respostes eficaces davant de situacions d’emergència.
A Motoescuela resumim aquesta idea amb una frase molt clara: “La feina és per guanyar-se la vida, no per perdre-la”. Per això hem desenvolupat un Programa de Seguretat Viària Laboral per a motociclistes amb reconeixement internacional. És un model integral que actua sobre la formació, la professionalització de l’usuari, l’ús d’equips certificats i la cultura preventiva de l’empresa. Quan el programa s’implementa de forma completa i rigorosa, pot arribar a reduir fins en un 90% les fatalitats en les organitzacions.
Ens podria explicar algun cas d’èxit de Motoescuela en alguna empresa o organització que hagi contractat els seus serveis de formació?
Sí, tot i que per confidencialitat prefereixo no citar el nom de l’empresa. Es tracta d’una organització amb un ús intensiu de motocicletes en la seva operativa diària. Quan vam iniciar la feina vam detectar tres problemes molt habituals: usuaris amb experiència, però sense formació específica en seguretat laboral en moto; utilització desigual dels equips de protecció; i absència d’un criteri comú dins de l’empresa sobre quins estàndards havia de complir un treballador per desplaçar-se de manera segura.
El que vam fer va ser implantar un programa integral: diagnòstic inicial, formació teòrica i pràctica, revisió d’hàbits, professionalització dels usuaris i millora dels criteris sobre protecció i seguretat. El canvi més important no va ser només tècnic, sinó cultural: la empresa va deixar de veure l’accident en moto com una cosa inevitable o exclusivament personal i va començar a tractar-lo com un risc laboral gestionable.
Aquest canvi d’enfocament va permetre reduir de forma molt significativa la sinistralitat i, sobre tot, la severitat dels incidents. Per a mi, aquí està el veritable èxit: quan una organització entén que prevenir no és complir un expedient, sinó protegir de veritat les persones.
Quin error cometen amb més freqüència les empreses quan aborden el risc viari en moto?
L’error més freqüent és pensar que n’hi ha prou amb una xerrada puntual o amb recordar normes bàsiques de circulació. El risc en moto no es gestiona de forma eficaç amb accions cosmètiques. Es gestiona amb diagnòstic, amb criteris, amb formació específica, amb equips adequats i amb seguiment.
Un altre error habitual és individualitzar en excés el problema, com si tot depengués exclusivament de la prudència del treballador. Evidentment l’actitud personal és important, però la prevenció no pot descarregar-se només sobre l’individu. L’empresa també decideix temps, ritmes, exigències, mitjans, missatges i estàndards. I tot això influeix directament en el nivell de risc.
«L’empresa també decideix temps, ritmes, exigències, mitjans, missatges i estàndards. I tot això influeix directament en el nivell de risc.»
Quin missatge li donaria a una empresa que encara no ha integrat la moto dins de la seva estratègia preventiva?
Li diria que miri on està de veritat el risc. La prevenció eficaç no consisteix a tenir un bon discurs, sinó a actuar allà on les persones poden resultar lesionades o perdre la vida. I moltes vegades aquest punt està fora del centre de treball, a la carretera, en el trayecte diari o en un desplaçament de servei.
Si una empresa té treballadors que usen motocicleta, ja sigui en missió o in itinere, té una responsabilitat preventiva evident. Ignorar-la surt molt més car que afrontar-la: en patiment humà, en costos, en reputació i en pèrdua de productivitat.
Per això defensem un enfocament molt clar: prevenció real, no preventiva d’aparador. Quan una organització es pren seriosament aquest tema, protegeix millor la seva gent, millora la seva cultura interna i pot arribar a ser reconeguda com una empresa que aposta de debò per una mobilitat laboral més segura i més sostenible.
La conversa amb Xavier Vallejo deixa clara una idea: la seguretat viària en motocicleta necessita abordar-se amb major consciència i compromís real per part de les empreses. La seva experiència i visió reflecteixen la importància d’apostar per una formació especialitzada i per una prevenció que vagi més enllà del discurs, posant al centre la protecció de les persones.
Moltes gràcies Xavier, per compartir la teva experiència i la teva visió amb nosaltres. Des de RISK XXI – Prl & Services seguirem molt de prop l’evolució de Motoescuela i la seva contribució a una mobilitat laboral més segura.










