La revista Rubik Audiovisual inclou, a la seva edició de setembre de 2026, especial Festival de Sant Sebastià i Mercat de Projectes, un article redactat pel nostre equip especialitzat en PRL del sector audiovisual (Elena López Cantón i David Través Ambrosio) sobre la prevenció de riscos laborals als rodatges i es tutula «ABANS DEL MOTOR O ACCIÓ: LA INFORMACIÓ COM A PRIMERA MESURA PREVENTIVA»
L’article es troba a la pàgina 76 de l’edició impresa i a la pàgina 84 de l’edició digital a Issuu.
A continuació, podeu llegir-ne el text complet o descarregar-lo aquí.
Abans del «motor o acció»: la informació com a primera mesura preventiva
Un guió permet anticipar perills, però l’avaluació de riscos només és útil quan incorpora com, on i amb quins mitjans s’executarà realment cada pla.
Sobre el paper, una escena pot descriure que un personatge baixa corrent unes escales, travessa una carretera o entra en una habitació plena de fum. Des del punt de vista preventiu, aquestes frases només són el començament. L’escala forma part d’un decorat de plató o d’una localització real? La carrera es filmarà amb càmera a l’espatlla, amb Steadicam o des d’un camera car? Hi haurà pluja artificial, figuració, un menor, un especialista? El fum tindrà una concentració lleugera? Cada resposta transforma els riscos, l’exposició i, per tant, les mesures preventives que cal adoptar.
La prevenció en una producció no pot ser una fotografia presa al començament de la preproducció. Ha d’evolucionar al mateix ritme que el pla de rodatge. La Llei de prevenció de riscos laborals exigeix actualitzar l’avaluació quan canvien les condicions de treball. En un sector en què una seqüència es pot traslladar d’una localització a una altra la vigília del rodatge, o pot canviar els seus requeriments d’execució pocs moments abans, aquesta obligació té una traducció molt concreta: la informació preventiva ha de circular amb la mateixa rapidesa que la informació de producció.
L’avaluació no ha de descriure la pel·lícula: ha de descriure el treball real que s’executarà.
Un centre de treball canviant
En una pel·lícula hi poden conviure una oficina de producció, un plató, un magatzem d’art, una carretera tallada, una pedrera, un habitatge habitat i un exterior sense subministrament elèctric. Cada espai introdueix condicions diferents d’accessos, evacuació, il·luminació, estabilitat del terreny, soroll, climatologia, presència de tercers, etc. A tot això s’hi afegeix una plantilla de personal tècnic acostumada a treballar en el sector de manera itinerant, amb rotacions i organitzada en departaments propis. També hi intervenen empreses auxiliars, autònoms, especialistes i figuració, que formen un engranatge de treball complex per fer possible l’execució del projecte. La coordinació d’activitats empresarials és, per tant, un exercici d’organització, logística, coordinació i seguretat. També inclou l’intercanvi documental d’informació, que ha de permetre que totes les parts implicades coneguin les interferències reals del set.
Els riscos més generals apareixen molt abans de la primera presa: en la càrrega i descàrrega, el muntatge i desmuntatge i la manipulació de càmeres, trípodes, bateries i lluminàries; en l’estesa de cablejat per zones de pas; en els quadres elèctrics i els grups electrògens; en l’ús d’escales, torres, trusses o plataformes elevadores mòbils de personal (PEMP); i en els desplaçaments, la fatiga, les jornades nocturnes o les condicions termohigromètriques. L’ordre del set, les circulacions segregades, la senyalització, la protecció del cablejat i una il·luminació de treball suficient continuen sent mesures bàsiques, encara que no apareguin mai en pantalla.
El muntatge mereix una atenció especial perquè concentra càrregues suspeses, treballs en alçada, tasques simultànies, moviment de vehicles i maquinària, etc. Un pal·li o un decorat a l’exterior pot actuar com una vela: com més superfície té, més decisius són el vent, el llast, els amarratges, la vigilància de les condicions i el criteri de desmuntatge. No n’hi ha prou que l’element «estigui subjecte».
El guió descriu l’acció; el rodatge determina el risc
L’anàlisi del guió és una eina preventiva de primera lectura. Permet assenyalar escenes amb vehicles, armes, foc, fum, aigua, animals, multituds, alçades, baralles, caigudes, efectes especials o participació de menors. Ara bé, el risc no rau només en allò que fa el personatge, sinó en el procediment escollit per filmar-ho. L’avaluació ha de descriure el treball real, no limitar-se a reproduir la ficció.
Pensem en una conversa dins d’un cotxe. Es pot resoldre amb el vehicle estacionat al plató, amb fons projectats i alimentació elèctrica controlada; sobre una plataforma remolcada; o circulant en trànsit real mentre un camera car acompanya l’acció. En el primer cas predominen la implantació d’equips, el cablejat i l’evacuació. En els altres apareixen la circulació viària, la fixació de la càmera i els accessoris, la comunicació entre conductors, l’itinerari, els talls, els permisos, les posicions de l’equip i la prohibició d’improvisar punts d’ancoratge. El diàleg és el mateix; l’escenari, als ulls de l’equip especialista en prevenció, no. Podríem esmentar un cas semblant amb una steadicam. El guió indica que la càmera segueix el personatge, però l’execució té condicionants com ara caminar d’esquena, pujar escales o moure’s per terrenys irregulars. Tot això ho hem de tenir previst des del recce tècnic.
Sabem que la prevenció no es pot veure al pla final, però sí que s’ha de notar al set.
La decisió creativa pot canviar durant un assaig. Una caiguda inicialment simulada es pot acabar executant físicament; una pluja prevista com a efecte visual es pot convertir en aigua real d’efectes especials; o un pla fix es pot transformar en un travelling amb vies i dolly. Aquests canvis han d’activar una pregunta senzilla: l’avaluació continua sent vàlida? Si canvien el mètode, l’equip, la localització, les persones exposades o la intensitat de l’acció, la resposta sol exigir una revisió, noves mesures i la comunicació a l’equip abans de rodar.
És aquí, i en aquest moment, on el criteri preventiu adquireix més valor i més participació. No es tracta només de dir «NO» a algunes situacions, idees o plantejaments, sinó de determinar quines condicions preventives permeten convertir-ho en un «SÍ». Es tracta de trobar mesures tècnicament adequades, aplicables en les condicions reals del rodatge i compatibles amb les necessitats de la producció. Així es garanteix la seguretat de l’equip tècnic i artístic i es dona seguretat jurídica a totes les parts implicades.
El recce tècnic: quan la prevenció trepitja la localització
El recce tècnic és el punt de trobada entre la intenció creativa i les condicions materials del rodatge. No és només una visita per decidir enquadraments. Producció, localitzacions, direcció, fotografia, elèctrics, grips, maquinistes, art, so i especialistes, juntament amb el departament de prevenció, hi poden detectar qüestions diferents: l’accés de camions, la capacitat de càrrega, la potència disponible, l’emplaçament del generador, els recorreguts de cable, les alçades, les sortides, la cobertura telefònica, les àrees d’espera, la convivència amb el públic i les alternatives meteorològiques.
La visita és especialment rellevant si hi haurà rigging, PEMP, camera car, dron, pal·lis de gran format, efectes, animals, aigua o menors. Mesurar, fotografiar, localitzar punts d’ancoratge, comprovar el ferm i acordar zones de muntatge permet que prevenció i la resta de departaments avaluïn l’espai. L’objectiu és convertir-lo en el lloc ideal per als treballs que s’hi han de fer, en termes artístics, logístics, de requeriments i de seguretat, i dissenyar les mesures adequades i compatibles amb el rodatge i les seves característiques.
Menors: una avaluació individualitzada, no un annex genèric
La participació de menors de setze anys requereix l’autorització de l’autoritat laboral. Abans que s’incorporin, hem de tenir avaluats els llocs de treball i l’activitat que faran, i garantir que no hi ha cap perill per a la seva salut ni per a la seva formació. Hem de tenir en compte la seva manca d’experiència, la seva maduresa i el seu desenvolupament encara incomplet (tenen la consideració de personal especialment sensible).
A la pràctica, l’avaluació destinada a tramitar una autorització ha de ser específica i baixar a les condicions concretes de la participació: el menor concret, l’edat, l’estat de salut comunicat pels seus representants, el personatge, les escenes, les tasques, les localitzacions, les dates, els horaris, la jornada, els descansos, els desplaçaments i les mesures preventives. No és el mateix rodar un diàleg breu en un plató condicionat que una seqüència nocturna en exterior, a prop de trànsit, aigua, animals, fum o efectes especials. Tampoc n’hi ha prou d’afirmar que «el menor anirà acompanyat»: cal identificar les condicions de l’actuació i evitar-ne l’exposició a operacions de muntatge, maniobres, càrregues suspeses o àrees tècniques, entre d’altres.
Producció i prevenció necessiten la mateixa versió del rodatge
La productora integra la prevenció en l’organització; l’equip de producció concentra el pols operatiu; i el servei de prevenció transforma la informació en avaluació, planificació i mesures. Cap d’aquestes parts pot treballar de manera aïllada. Prevenció necessita versions actualitzades del guió o separates, el desglossament de seqüències, el pla de rodatge, les ordres del dia, les fitxes de localització, el recce, la relació d’equips i proveïdors i els efectes previstos.
Alhora, la informació preventiva ha d’arribar al set de manera operativa. Les mesures crítiques s’han d’incorporar a l’ordre de rodatge, a les reunions tècniques, a les induccions, als toolbox talks o a les consignes de departament (per exemple, zones d’exclusió, límits meteorològics, seqüència de muntatge o circulació de vehicles).
Quan diversos departaments intervenen en seqüències especialment perilloses, la coordinació ha de ser clara i directa, amb responsabilitats definides i una única referència per a les decisions de seguretat.
Producció ha de consultar Prevenció davant de qualsevol canvi que pugui afectar la seguretat, i Prevenció n’ha de valorar l’impacte. Els canvis de localització, càmera, estructures o maquinària, o la incorporació de menors, poden modificar substancialment l’escenari.
Al nostre equip de prevenció ens agrada acabar amb una frase «molt nostra». Reflecteix una realitat d’adaptacions constants i de remar a favor tant de la prevenció com de l’execució dels treballs per aconseguir un pla perfecte:
En nom de l’Art, tot és possible, però no tot s’hi val.
