La mobilitat internacional de persones treballadores és una realitat cada vegada més habitual. Empreses que desenvolupen projectes a l’estranger, multinacionals, activitats comercials, tècniques o de consultoria poden requerir que part de la plantilla treballi temporalment en un altre país.
Des del punt de vista preventiu, però, desplaçar una persona a un altre país no consisteix simplement a mantenir la mateixa avaluació de riscos que tenia a Espanya. El canvi d’entorn pot comportar nous riscos sanitaris, climàtics, naturals, de seguretat, de mobilitat o psicosocials que l’empresa i el Servei de Prevenció han d’identificar i gestionar.
La Guía para la gestión preventiva vinculada a la movilidad de las personas trabajadoras, elaborada per la patronal Foment del Treball, planteja precisament una gestió integral de la seguretat i salut durant les tres fases del procés:
- Abans del desplaçament.
- Durant l’estada.
- A la tornada o la repatriació.
Quina normativa preventiva s’ha d’aplicar?
Una de les primeres qüestions és determinar quina legislació resulta aplicable.
En els desplaçaments des d’Espanya a països de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, la guia recorda que s’han de garantir les condicions de seguretat i salut establertes en el país on es fa el treball, sense perjudici de l’aplicació de condicions més favorables per a la persona treballadora.
En els desplaçaments fora de la UE/EEE, la situació depèn de la normativa aplicable al contracte. En el cas de persones treballadores espanyoles contractades a Espanya per empreses espanyoles per prestar serveis a l’estranger, la guia assenyala que s’han de mantenir, com a mínim, les obligacions preventives derivades de la normativa espanyola, sense perjudici de les exigències obligatòries del país de destinació.
Per tant, abans del desplaçament cal conèixer també la legislació preventiva del país de destinació.
Abans del desplaçament cal conèixer també la legislació preventiva del país de destinació.
Quan la situació és inversa i una empresa espanyola rep personal d’una empresa estrangera, adquireix especial importància la coordinació d’activitats empresarials (CAE), l’intercanvi d’informació preventiva i, quan correspongui, el deure de vigilància. En desplaçaments procedents de la UE/EEE també té rellevància el certificat A1 en matèria de Seguretat Social.
1. ABANS DE VIATJAR: la fase preventiva més important
La preparació prèvia és probablement la fase més determinant. La guia recomana disposar d’un Pla d’Expatriació que no es limiti als aspectes laborals, fiscals o logístics, sinó que incorpori expressament la seguretat i salut laboral.
Des de PRL caldria, entre altres actuacions:
- Analitzar els riscos específics del país i de la zona concreta de destinació: seguretat, situació sanitària, malalties endèmiques, fenòmens meteorològics i catàstrofes naturals.
- Conèixer les característiques del centre i del lloc on es desenvoluparà l’activitat.
- Reavaluar els riscos, encara que les funcions siguin les mateixes que a Espanya, incorporant els riscos derivats del nou entorn, dels viatges, mitjans de transport, escales, durada dels trajectes o canvis de fus horari.
- Determinar les mesures preventives i de protecció necessàries.
- Informar i formar la persona treballadora sobre els riscos del lloc de treball, del país i del mateix desplaçament, així com sobre l’actuació davant d’emergències.
- Establir com s’ha d’actuar i a qui s’ha de contactar en cas d’accident laboral.
- Analitzar les necessitats de vacunació, profilaxi i assistència sanitària.
- Valorar, des de Medicina del Treball, la compatibilitat de l’estat de salut amb els riscos específics de la destinació, respectant en tot cas les previsions de l’article 22 de la LPRL sobre vigilància de la salut.
La guia també recomana facilitar a la persona desplaçada una fitxa específica del país, amb informació sanitària, seguretat, riscos naturals, trànsit i seguretat viària, usos culturals, assegurances, emergències i recursos de suport.
Molt important! No podem oblidar els riscos psicosocials
Un dels aspectes especialment interessants de la guia és que la prevenció no es limita als riscos físics.
Treballar durant mesos o anys lluny de l’entorn habitual pot generar dificultats d’adaptació cultural, aïllament, problemes familiars, estrès, falta de suport o sensació de desconnexió respecte de l’empresa.
Per aquest motiu, els factors psicosocials han de formar part del procés preventiu des de l’inici. La insuficient preparació del desplaçament, la falta d’informació i una comunicació deficient amb l’empresa són alguns dels factors que poden comprometre l’èxit de l’assignació internacional.
2. DURANT L’ESTADA: la prevenció ha de continuar
L’arribada al país de destinació no posa fi a la gestió preventiva.
La persona desplaçada ha de continuar tenint accés a la seva empresa i al Servei de Prevenció. La guia destaca la necessitat de mantenir canals de comunicació que permetin consultar l’avaluació de riscos, accedir a formació, comunicar nous riscos, gestionar la vigilància de la salut i notificar possibles accidents.
És especialment recomanable disposar d’un canal d’emergències operatiu les 24 hores. També es planteja facilitar suport psicològic i recursos de benestar quan siguin necessaris.
A més, una vegada la persona es troba físicament en el lloc de destinació, pot ser útil efectuar una autoavaluació de les condicions reals de treball. Aquesta informació permet al Servei de Prevenció revisar l’avaluació inicial i adoptar mesures addicionals si apareixen riscos que no havien pogut identificar-se abans del viatge.
El risc depèn també del país de destinació
No tots els desplaçaments internacionals presenten el mateix nivell de risc.
La guia proposa analitzar el país mitjançant indicadors internacionals que contemplen tres grans dimensions: seguretat, mitjançant el Global Peace Index; seguretat sanitària, mitjançant el Global Health Security Index; i catàstrofes naturals i vulnerabilitat, mitjançant el World Risk Index.
Aquesta aproximació és especialment útil per a PRL perquè permet graduar les mesures preventives segons el risc de la destinació. La mateixa activitat professional pot requerir una planificació molt diferent segons el país, la regió i les circumstàncies existents en el moment del viatge.
La mateixa activitat professional pot requerir una planificació molt diferent segons el país, la regió i les circumstàncies existents en el moment del viatge.
A més, aquestes condicions són variables. Per això, la informació sobre el país s’ha d’actualitzar abans de cada desplaçament i no basar-se exclusivament en experiències o avaluacions anteriors.
3. A LA TORNADA. I quan la persona torna?
La repatriació també forma part de la gestió preventiva i, segons la guia, és una de les fases que sovint es planifica menys.
Després d’una assignació prolongada poden aparèixer dificultats d’adaptació tant personals com professionals. Per això, el Pla d’Expatriació ha de preveure el retorn, l’adaptació al nou lloc de treball, el seguiment preventiu i els possibles factors psicosocials.
La guia planteja també una valoració des de Medicina del Treball després de la repatriació, coherent amb els riscos del nou lloc, respectant igualment el règim legal de la vigilància de la salut.
UNA IDEA CLAU: DESPLAÇAR TAMBÉ ÉS PREVENIR
La principal conclusió pràctica és clara: un desplaçament internacional ha de considerar-se un canvi rellevant de les condicions en què es desenvolupa el treball i requereix una planificació preventiva específica.
Un desplaçament internacional ha de considerar-se un canvi rellevant de les condicions en què es desenvolupa el treball i requereix una planificació preventiva específica.
Empresa, recursos humans, Servei de Prevenció, Medicina del Treball y la persona desplaçada han d’actuar de manera coordinada. Preparar adequadament el viatge, avaluar els riscos de la destinació, garantir assistència i comunicació durant l’estada i planificar el retorn permet no només complir les obligacions preventives, sinó també reduir incidències i afavorir l’èxit de l’assignació internacional.
En PRL, la protecció de la persona treballadora no acaba a la frontera.
