Art&Prevention #5: “Càntigas d'Alfonso X el Sabio”(nº 74)

Art&Prevention #5: “Càntigas d’Alfonso X el Sabio”(nº 74)

Per Risk XXI - Comunicacion | Art&Prevention, Noticies | Comments are Closed | 28 març, 2019 | 0

ART I RISCOS LABORALS (Divertimento by Oriol Bracons)

“CÀNTIGAS D’ALFONSO X EL SABIO” – CÀNTIGA nº 74

Any: Segle XIII (Entre 1.270 i 1.282)

Tècnica: Tinta sobre pergamí.

Estil: Gòtic.

Mesures: Miniatures.

Es conserva a: Biblioteca de Sant Lorenzo de l’Escorial

Aquesta cantiga explica com un pintor de frescos sofreix una caiguda de la bastida des del qual està treballant. La Caiguda és des de molt alt i ha estat provocada pel dimoni que veient-se dibuixat molt “lleig” genera unes turbulències que provoquen l’ensorrament de la bastida. Gràcies a la Mare de Déu, que obra un miracle, el pintor no cau al buit i queda subjecte al sostre mitjançant el seu pinzell. Una llegenda molt poètica i il·lustrativa dels poders de la Verge. En Prevenció, no obstant això, no hem de confiar en aquests poders per a evitar els accidents.

Es tracta d’un conjunt de 427 composicions en honor a la Mare de Déu. La majoria són cantiges que relaten miracles succeïts amb la intervenció de María

El manuscrit de les Cantiges de Santa María, escrites en galaic-portuguès i en notació musical mensurada a la cort del Rei Alfons X el Savi durant la segona meitat del segle XIII (entre 1270 i 1282, segons Walter Mettmann), constitueix una de les col·leccions de cançó monofònica més important de la literatura medieval occidental. De cort trovadoresca i paralitúrgica, es diferencia de la temàtica obertament profana dels trobadors de la resta d’Europa i de la música sacra de l’època.

Es tracta d’un conjunt de 427 composicions en honor a la Mare de Déu. La majoria són cantiges que relaten miracles succeïts amb la intervenció de María; integren també l’obra las Cantigas das Cinco Festas de Santa María, las Cinco Cantigas das Cinco Festas do Nostro Señor, el Cantar dos Sete Pesares que víu Santa María do seu fillo y una maia.

Hi ha un total de 427 cantiges, més una introducció en homenatge a Don Alfonso i dos pròlegs. Els textos, la música i les il·lustracions s’han conservat en quatre manuscrits.

Les Cantiges de Santa María poden dividir-se en dos grups:

El primer el formen les narratives, 356, en les quals es compendien d’històries, miracles i relats relacionats amb la Verge, bé sigui per la seva intervenció directa o pels amors místics que la seva figura genera en les ànimes piadoses. La majoria estan acompanyades per 2640 miniatures molt acolorides, d’un virtuosisme poques vegades igualat, que per si soles constitueixen ja una obra d’art incomparable.
El segon són les cantiges purament líriques o de llaor, un grup molt més reduït. Són elogis de la Verge o es refereixen a festivitats marianes o cristológicas. Es tracta de poemes més seriosos, profunds, gairebé místics, en els quals en lloc de cantar els miracles de la Verge es reflexiona sobre ella, com en una oració. Aquestes adopten la forma d’himnes sagrats com els que s’interpretaven en la litúrgia, però que van servir alhora d’entreteniment literari i musical en les corts palatines i festes profanes, i que d’aquí eren transmeses pels joglars al folklore de tradició popular.

Totes les cantiges posseeixen les seves melodies i partitura musical. Aquesta música, segons l’orientalista Julián Ribera és d’origen aràbic, però Higinio Anglés ha demostrat que és d’origen europeu.

La devoció mariana estava en auge en aquest segle: frares, clergues i cavallers en general participaven d’ella. El rei encoratjava en les seves cantiges a poetes i joglars perquè dediquessin els seus esforços i inspiracions a la «Santa Dama», i fins i tot Alfons X va crear un cavalleresc Orde de Santa María d’Espanya, a la qual va dedicar una cantiga.

L’obra té gran importància des d’un triple punt de vista: com a obra literària, musical i pictòrica.

La Cántiga núm. 74:

Així és com Santa María va salvar al pintor que el dimoni volia matar, perquè el pintava lleig.

A qui vol defensar a Santa María no pot el dimoni fer-li cap mal.

I d’això un miracle vull explicar-vos, de com Santa María va voler guardar a un pintor seu, que intentava pintar-la a Ella molt bella, amb totes les seves forces. I sempre pintava al dimoni més lleig que res, i el dimoni, per això, li va dir:

-Per què em menysprees o per què em fas aparèixer tan malament a quants em veuen?

I ell va dir llavors:

-Això t’ho faig amb molta raó, perquè sempre fas el mal i del bé no vols saber res.

Quan això va haver dit, el dimoni es va irritar i va amenaçar durament al pintor, que el mataria, i va buscar camí per a fer-lo morir ben aviat.

Perquè un dia el va aguaitar on estava pintant, com he dit, la imatge de la Verge, per la qual cosa vaig sentir, i tractava de compondre-la molt bé, perquè aparegués molt bella.

Però llavors, el dimoni, en qui tot mal jeu, va portar un fort vent, com quan hi ha grans tamborinades i vol ploure. Tan bon punt aquell vent va entrar a l’església, va tirar per terra la bastida en el qual el pintor estava, però ell va cridar de seguida a la Verge Mare de Déu perquè vingués a socórrer-lo.

I ella amb tal rapidesa va acudir, que va fer que se sostingués en el pinzell amb el qual pintava, i per això no va caure ni va poder el dimoni danyar-lo en res. I al gran soroll que va fer la fusta, van venir les gents de seguida, i van veure al dimoni més negre que res, fugir de l’església on anava a perdre.

I van veure com estava el pintor penjat del pinzell, i per això van donar llaors a la Mare del nostre Senyor que vol als seus protegir de les grans angoixes.