ART I RISCOS LABORALS (Divertimento by Oriol Bracons)
El “Retaule de Ororbia” és una obra del Mestre d’Ororbia (anònim).
Any: 1520
Tècnica: Pintura sobre taula
Estil: Gòtic tardà
Es conserva a: Església de Sant Julián de Ororbia, Navarra, Espanya
Escena analitzada:
El Retaule de Sant Julián de Ororbia, creat en 1520 pel Mestre d’Ororbia, nom atribuït a un artista anònim del qual es desconeix la identitat. És una obra emblemàtica del gòtic tardà, conservada a l’Església de Sant Julián de Ororbia, Navarra. Aquest retaule narra episodis clau de la vida de Sant Julián a través d’una sèrie de nou taules principals ricament detallades. Les escenes combinen elements religiosos i quotidians, mostrant tant la seva vida espiritual com moments com la construcció de l’hospital que va manar edificar com a penitència. Les figures, típiques del gòtic tardà, són allargades i estilitzades, amb gestos expressius i un detallat treball en les vestidures i escenaris. L’ús de fons daurats i la composició equilibrada reflecteixen la influència de la pintura flamenca, popular en l’època. Aquest retaule destaca no sols pel seu valor artístic, sinó també per la seva funció pedagògica, en transmetre la història del sant a través d’imatges impactants i plenes de simbolisme religiós.
En l’escena que analitzem, es representa a Sant Julián visitant les obres de l’hospital que va manar construir. En primer pla apareixen els comitents, els qui segueixen les explicacions de l’arquitecte, mentre que al fons s’observen a nou oficials treballant sobre bastides de fusta. En primer pla eines pròpies de constructor a l’època: esquadra, compàs, mall, pic, etc..
D’aquests operaris analitzem els seus riscos laborals.
L’escena mostra una construcció del segle XVI, amb treballadors pujats a bastides de fusta mentre realitzen labors de construcció. No s’observen mesures de seguretat com a baranes, xarxes de protecció, cascos, o sistemes de subjecció per a evitar caigudes. Aquestes pràctiques, comunes en l’època, representen alts riscos que en l’actualitat estarien regulats i previnguts per normatives estrictes en matèria de prevenció de riscos laborals.
Em sembla curiós destacar que l’escena reprodueix el que avui diríem “visita d’obra”. L’arquitecte acompanya a una sèrie de persones notables i els fa explicació de l’evolució dels treballs de construcció de la catedral. Pel que s’intueix no els preocupen massa les condicions laborals de seguretat.
ANÀLISI DE L’OBRA I DELS SEUS RISCOS LABORALS (criteris actuals):
- Caigudes d’alçada: Els oficials estan treballant sobre bastides de fusta sense baranes de seguretat ni línies de vida (art. 16 del RD 2177/2004 sobre treballs en altura). L’absència d’equips de protecció individual (EPI) com a arnesos o cascos incrementa el risc de caigudes des d’altures significatives, amb conseqüències greus o mortals.
- Despreniment de materials i objectes: En el context de l’obra, no s’aprecien xarxes de seguretat ni protecció contra la caiguda d’eines o materials des de les bastides (art. 140 del RD 1627/1997 sobre disposicions mínimes de seguretat en obres de construcció). El risc de cops per objectes caiguts és evident tant per als treballadors en la base de l’obra com per als comitents presents en la visita.
- Sobreesforços físics: Encara que no s’aprecia en el detall exacte de la taula, és probable que els oficials estiguin sotmesos a sobreesforços físics en manejar materials pesats, sense mecanismes d’elevació mecànica que distribueixin les càrregues de manera segura. Això suposa riscos de lesions musculoesquelètiques (art. 3 del RD 487/1997 sobre manipulació manual de càrregues).
- Condicions ergonòmiques inadequades: Les bastides de fusta que no ofereixen una plataforma adequada per a moure’s o treballar amb comoditat, a més de la possible exposició prolongada a postures forçades, podrien generar fatiga i augmentar el risc d’accidents per falta de concentració (art. 5 del RD 488/1997 sobre treballs amb pantalles de visualització, adaptat a aquest context).
Aquesta anàlisi, partint d’una obra artística de fa més de cinc segles, ens recorda com les condicions laborals han avançat per a garantir una major seguretat en l’àmbit de la construcció, si bé encara és una àrea on la prevenció ha de continuar millorant-se i adaptant-se a les noves tecnologies i exigències del treball modern.
