ART I RISCOS LABORALS (Divertimento by Oriol Bracons)
“La nena obrera” és una obra del pintor Joan Planella i Rodriguez pintada en 1882, encara que no es va donar a conèixer fins a 2 anys més tard. Existeix una segona versió del mateix quadre datada de 1885. Sembla ser que originàriament l’autor la va titular “I va dir Déu: Guanyaràs el pa amb la suor del teu rostre”, nom pel qual encara se la coneix en algunes publicacions.
Tècnica: Oli sobre tela
Estil: Realisme social del S XIX
Mesures: alt 182,00 x ample 142,00 cmts
Es conserva en: Museu d’Història de Catalunya (Barcelona)
L’obra representa a una nena treballant en un teler. La nena obrera (La nena obrera) de Joan Planella i Rodríguez és una obra que s’ha convertit en emblemàtica dins del corrent artístic del realisme social del segle XIX. La pintura presenta amb tot detall a una nena que treballa en un teler; és la «imatge» del treball infantil femení en la indústria tèxtil, sector predominant en la primera industrialització catalana.
En 1840 Catalunya va iniciar el trànsit cap a una societat plenament industrial i moderna. El país coneix, a poc a poc, els progressos, els problemes i els conflictes derivats d’una incipient societat capitalista i industrial. L’aparició d’una nova burgesia i l’extensió de noves indústries tenen el seu contrapunt en la formació i expansió d’una nova classe obrera industrial, cada vegada més nombrosa.
Deficiències d’higiene i seguretat de les empreses, salaris insuficients i inestabilitat en l’ocupació constitueixen el panorama del món obrer de mitjan el segle XIX. Les jornades són llargues i dures; l’entrada en l’àmbit laboral es produeix durant la infància, als deu anys o fins i tot abans; els nois i les noies ja treballen en el taller o a la fàbrica, i els obrers infantils són educats professionalment en la pròpia fàbrica i fan els treballs més ingrats o les tasques que no requereixen cap mena de qualificació professional.
Aquesta obra és una segona versió que, sobre el mateix tema, va fer Joan Planella. La nena obrera va ser premiada amb la tercera medalla en l’Exposició Nacional de Belles arts de 1884 i es va exhibir en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 amb gran èxit. Al desembre de 2012 va ser subhastada per la casa barcelonina Balclis i el Museu d’Història de Catalunya la va adquirir per a la seva col·lecció.
Més informació sobre l’obra en “WIKIPEDIA – L’Enciclopèdia lliure”
Més informació sobre l’obra a www.mhcat.cat
ANÀLISI DE L’OBRA I ELS SEUS “RISCOS LABORALS” (criteris actuals):
- Treball infantil
- Risc d’atrapament per element mòbils
- Moviments repetitius
- Postures forçades
- Talls i cops
- Exposició a soroll (teler)
- Manca d’Equips de Protecció Individual – EPI (Roba de treball, guants, màscares respiratòries, protecció auditiva, ulleres de treball, etc.)
- Inadequada roba de treball.
- Altres riscos no evidents però deduïbles: Exposició a soroll (del teler), horaris de treball, Inhalació de partícules, discomfort tèrmic, …
#art&prevention #PRL #riskxxi #arteyprevencion #prevencionable #oriolbraconsclapes #metodoRHS #SmartSafety @riskxxi
