Per a aconseguir una formaci\u00f3 eficient, s’ha d’impartir de manera impactant, amena, adaptatda a la realitat i s’ha d’anar repetint amb certa freq\u00fc\u00e8ncia.<\/em><\/p><\/blockquote>\n I precisament d’aix\u00f2 volem parlar en aquest article, de la import\u00e0ncia de la reiteraci\u00f3 dels missatges que volem transmetre perqu\u00e8 aquests siguin assimilats pels seus destinataris. De la freq\u00fc\u00e8ncia amb la qual hem de reiterar un missatge si desitgem aconseguir que arribi al seu destinatari i que sigui assumit per ell.<\/p>\n En relaci\u00f3 a aix\u00f2 ve a col\u00b7laci\u00f3 la teoria de la \u201cCORBA DE L’OBLIT\u201d<\/strong><\/a>, formulada a mitjan S XIX per Hermann\u00a0Ebbinghaus<\/a>.<\/strong><\/p>\n Les causes m\u00e9s freq\u00fcents d’accidents en el treball 2018<\/strong><\/p>\n Segons l’avan\u00e7 del Ministeri del Treball, Migracions i Seguretat Social, en 2018, la causa m\u00e9s freq\u00fcent d’accidents en el treball a Espanya ha estat el sobreesfor\u00e7 f\u00edsic sobre el sistema\u00a0musculo\u00a0esquel\u00e8tic. Un de cada tres accidents laborals amb baixa s\u00f3n deguts a aquests sobreesfor\u00e7os.<\/p>\n Repetir el mateix moviment una vegada i una altra de forma inadequada o carregar pesos en una mala postura s\u00f3n algunes causes de lesions musculars que provoquen baixes que, generalment, s\u00f3n de llarga durada.<\/p>\n Com reduir la incid\u00e8ncia d’aquestes lesions?\u00a0<\/strong><\/em>La forma m\u00e9s efica\u00e7 de reduir aquestes incid\u00e8ncies \u00e9s l’adequada formaci\u00f3 dels treballadors, una formaci\u00f3 que realment doni resposta a les caracter\u00edstiques particulars del lloc i la seva interacci\u00f3 amb la resta del centre de treball.<\/em><\/p><\/blockquote>\n La formaci\u00f3 un aspecte cr\u00edtic per a disminuir la sinistralitat<\/strong><\/p>\n La formaci\u00f3 \u00e9s fonamental dins de la planificaci\u00f3 de la Prevenci\u00f3. Per aquesta ra\u00f3, la Llei de Prevenci\u00f3 de Riscos Laborals li dedica per complet el seu article 19, en el primer par\u00e0graf del qual estableix que l’empresari haur\u00e0 de garantir que cada treballador rebi una formaci\u00f3 te\u00f2rica i pr\u00e0ctica, suficient i adequada, en mat\u00e8ria preventiva, tant en el moment de la seva contractaci\u00f3, qualsevol que sigui la modalitat o durada d’aquesta, com quan es produeixin canvis en les funcions que exerceixi o s’introdueixin noves tecnologies o canvis en els equips de treball.<\/p>\n D’altra banda, la Llei d’Infraccions i Sancions de l’Ordre Social configura com a falta greu (article 12.8) per incompliment de les obligacions en mat\u00e8ria de formaci\u00f3 i informaci\u00f3 suficient i adequada als treballadors sobre els riscos del lloc de treball susceptibles de provocar danys per a la seguretat i salut i sobre les mesures preventives aplicables.<\/p>\n \u00a0<\/strong>La formaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de la legalitat<\/strong><\/p>\n La formaci\u00f3 perqu\u00e8 sigui efica\u00e7 ha d’entendre’s com un aprenentatge basat en els valors de seguretat i que es vinculin a la salut. La cultura de la prevenci\u00f3 de riscos es fonamenta en el comprom\u00eds i la participaci\u00f3; pot resultar estrany parlar de cultura de la prevenci\u00f3 com una novetat. Fa ja m\u00e9s de 10 anys que existeix al nostre pa\u00eds un marc legal que presenta la cultura de la prevenci\u00f3, com un eix, l’objectiu i el mitj\u00e0 fonamental per a aconseguir una millora efectiva de les condicions de treball. Existeixen diferents enfocaments per a abordar la prevenci\u00f3 i cadascun d’ells pot resultar \u00fatil d’alguna manera.<\/p>\n Nosaltres volem posar l’accent en un aspecte que, fins ara, no se li ha donat molta import\u00e0ncia. La formaci\u00f3 adequada tant al lloc de treball com a la vida laboral del treballador.<\/p>\n A la majoria d’empreses la formaci\u00f3 es fa de forma puntual i nom\u00e9s es torna a realitzar en cas que el treballador canvi\u00ef de lloc de treball i s’hagin canviat les caracter\u00edstiques d’aquest.<\/em><\/p><\/blockquote>\n L’empresari est\u00e0 conven\u00e7ut que les seves obligacions ja estan cobertes i que el seu treballador desenvolupar\u00e0 les seves tasques de forma segura, seguint les pautes explicades en la seva formaci\u00f3.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, tal com hem vist, la sinistralitat no disminueix, incrementant-se els accidents amb una forta depend\u00e8ncia de l’actuaci\u00f3 del treballador.<\/p>\n Per qu\u00e8 un treballador actua de forma insegura?<\/strong><\/p>\n Encara que la formaci\u00f3 hagi estat en el seu moment efectiva, adaptada al lloc de treball i realitzada amb els mitjans adequats, els coneixements es van diluint en el temps, els mals h\u00e0bits apareixen de nou i la probabilitat d’accident augmenta.<\/p>\n La corba de l’oblit en la formaci\u00f3 o com el coneixement es dilueix en el temps<\/strong><\/p>\n Volem parlar d’un concepte que influeix de forma decisiva en l’efic\u00e0cia de la formaci\u00f3 i, per tant, t\u00e9 un impacte directe en la millora de les condicions de treball i la reducci\u00f3 de la sinistralitat de forma sostenible.<\/p>\n L’aprenentatge i la memoritzaci\u00f3 d’una nova informaci\u00f3 s\u00f3n processos que poden ser avorrits. Quan finalment memoritzem la informaci\u00f3 no significa que ja ho memoritzem per a tota la vida, sin\u00f3 que el cervell t\u00e9 la tend\u00e8ncia a esborrar de forma efica\u00e7 el que aprenem. Aqu\u00ed entra la import\u00e0ncia de la corba de l’oblit.<\/p>\n Com funciona la nostra mem\u00f2ria?<\/strong><\/p>\n El que aprenem es desapr\u00e8n r\u00e0pidament. De fet, comen\u00e7a a desintegrar-se a les poques hores, com es pot observar en el gr\u00e0fic.<\/p>\n Corba de l’oblit d’<\/u>Ebbinghaus<\/u><\/p>\n Poques hores despr\u00e9s d’haver assistit a un curs ja solament recordem un 50% del seu contingut. L’endem\u00e0 passat no recordem pr\u00e0cticament res\u2026 Aquest fenomen es denomina corba de l’oblit.<\/p>\n La corba de l’oblit es pot aproximar a una funci\u00f3<\/p>\n t Pas del temps<\/p>\n s Intensitat del record<\/p>\n Per tant, quan m\u00e9s gran \u00e9s la intensitat del record, millor \u00e9s la retenci\u00f3 d’aquest, mentre que el pas de temps incrementa l’oblit.<\/p>\n Veiem tamb\u00e9, que la corba de l’oblit \u00e9s pr\u00e0cticament la mateixa per a totes les persones, ja que la retenci\u00f3 dep\u00e8n de 2 variables ex\u00f2genes a la persona t i s.<\/p>\n \u00a0 <\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s l’oblit?<\/strong><\/p>\n El concepte de l’oblit fa refer\u00e8ncia a la p\u00e8rdua d’informaci\u00f3 emmagatzemada en el nostre cervell despr\u00e9s de passat un cert temps. Pot estar provocada per diversos motius, falta d’atenci\u00f3, import\u00e0ncia de la informaci\u00f3 rebuda o simplement al pas del temps. En algunes ocasions, pot fins i tot deure’s a una reacci\u00f3 de protecci\u00f3 davant una situaci\u00f3 que ens provoqui estr\u00e8s o algun trastorn.<\/p>\n La capacitat d’oblidar compleix amb una funci\u00f3 adaptativa, ja que el cervell elimina molta informaci\u00f3 que creu que no necessitarem. Quan recordem un moment concret en les nostres vides no solem recordar detalladament (excepte en casos molt excepcionals amb mem\u00f2ria fotogr\u00e0fica i\/o situacions de gran emotivitat) tots els est\u00edmuls que estaven presents en aquesta situaci\u00f3, sin\u00f3 la idea principal, pel fet que hem perm\u00e8s l’oblit dels elements m\u00e9s contextuals.<\/p>\n Un dels primers estudis que es van dur a terme respecte a aquest fenomen va ser el que va conduir a l’elaboraci\u00f3 de la corba de l’oblit, que posteriorment ha estat explicada a trav\u00e9s de diverses teories.<\/em><\/p><\/blockquote>\n Hermann\u00a0Ebbinghaus\u00a0i la corba de l’oblit<\/strong><\/p>\n Hermann\u00a0Ebbinghaus\u00a0\u00e9s molt conegut en el m\u00f3n de la psicologia, a causa dels estudis que va realitzar sobre la mem\u00f2ria. Aquest fam\u00f3s psic\u00f2leg alemany va contribuir en gran manera a esclarir els diferents processos implicats en la retenci\u00f3 de la informaci\u00f3, aix\u00ed com en la p\u00e8rdua o oblit d’aquesta.<\/p>\n Hermann\u00a0Ebbinghaus\u00a0va realitzar diversos estudis basats en experiments que va realitzar sobre s\u00ed mateix com a subjecte experimental. Memoritzava s\u00e8ries de s\u00edl\u00b7labes aleat\u00f2ries, repetint-les una vegada i una altra fins que li quedaven perfectament fixades. Posteriorment valorava quin tant per cent recordava en funci\u00f3 del pas del temps i sense realitzar cap rep\u00e0s.<\/p>\n A trav\u00e9s dels resultats va desenvolupar la coneguda corba de l’oblit, un gr\u00e0fic que indica com davant la memoritzaci\u00f3 d’un determinat material el nivell de retenci\u00f3 de la informaci\u00f3 apresa disminueix de manera logar\u00edtmica amb el pas del temps.<\/p>\n Aquesta corba de l’oblit va ser realitzada a trav\u00e9s del m\u00e8tode de l’estalvi a trav\u00e9s del qual es resta el temps necessari per a\u00a0reaprender\u00a0la llista al temps necessari per a aprendre-la per primera vegada.<\/p>\n \u00a0 El m\u00e8tode d’estalvis de\u00a0Ebbinghaus<\/strong><\/p>\n Materials: S\u00edl\u00b7labes sense sentit, consistents en una s\u00e8rie de 3 lletres amb l’estructura de consonant, vocal, consonant: CVC<\/p>\n El m\u00e8tode consistia a repetir un nombre determinat de vegades seri\u00efs de s\u00edl\u00b7labes sense sentit i tractar de recordar-les en el mateix ordre despr\u00e9s de 20\u00a0min, 1 h, 8 h, 1 dia, 2 dies, 5 dies, i 31 dies<\/p>\n Es mesurava el temps invertit a realitzar el primer aprenentatge<\/p>\n Es mesurava la durada del\u00a0reaprendizaje\u00a0de la mateixa llista en el mateix ordre de presentaci\u00f3 al cap de diferents retards (20\u00a0min, 1 h, 8 h, 1 dia, 2 dies, 5 dies, i 31 dies)<\/p>\n Es calculava la difer\u00e8ncia entre el pas 1 i 2.<\/p>\n A trav\u00e9s d’aquesta corba es pot realitzar una comparaci\u00f3 entre la informaci\u00f3 processada i la que es mant\u00e9 en la mem\u00f2ria. Des de la perspectiva de\u00a0Ebbinghaus, aquesta p\u00e8rdua \u00e9s deguda al pas del temps i a la no utilitzaci\u00f3 de la informaci\u00f3.<\/p>\n Els resultats dels experiments i la seva an\u00e0lisi en la corba de l’oblit indiquen que, despr\u00e9s del moment de la memoritzaci\u00f3 de la informaci\u00f3, la retenci\u00f3 disminueix inicialment de forma molt marcada. Despr\u00e9s d’un dia, la retenci\u00f3 pot situar-se en nom\u00e9s un 33%. A partir d’aquest moment, els records s’esvaeixen m\u00e9s lentament, ja que si veiem la gr\u00e0fica al cap d’un mes la retenci\u00f3 ha descendit fins a aconseguir un 21%. No obstant aix\u00f2, el material que es ret\u00e9 despr\u00e9s d’aquest temps \u00e9s pr\u00e0cticament nul, amb el que el temps emprat per a\u00a0reaprenderlo\u00a0pot ser molt similar a la inicial.<\/p>\n Alguns aspectes destacables que es dedueixen de la corba de l’oblit \u00e9s que \u00e9s necessari menys temps per a\u00a0reaprender\u00a0un material que per a aprendre’l des de zero, fins i tot el que s’ha esva\u00eft completament de la mem\u00f2ria. D’aquesta manera, aquest al costat d’altres recerques de diversos autors ajuden a fer veure que en el proc\u00e9s d’oblit la informaci\u00f3 no s’esvaeix de la ment, sin\u00f3 que passa a un nivell inconscient que permet la seva recuperaci\u00f3 mitjan\u00e7ant l’esfor\u00e7 i el rep\u00e0s.<\/p>\n Explicacions derivades de la teoria de\u00a0Ebbinghaus<\/strong><\/p>\n La corba de l’oblit \u00e9s una gr\u00e0fica que permet tenir en compte la progressiva p\u00e8rdua del material memoritzat, sempre que no es practiqui el rep\u00e0s d’aquest material.<\/p>\n A partir de la corba de l’oblit han sorgit diferents teories que intenten explicar aquesta p\u00e8rdua, sent dues d’elles les seg\u00fcents.<\/p>\n Teoria del deca\u00efment de petjada<\/strong><\/p>\n La teoria del deca\u00efment de la petjada \u00e9s una teoria elaborada pel propi\u00a0Ebbinghaus\u00a0que pret\u00e9n explicar la corba de l’oblit. Per a l’autor, la p\u00e8rdua d’informaci\u00f3 \u00e9s deguda principalment al poc \u00fas donat a aquesta informaci\u00f3, amb el que la petjada de mem\u00f2ria deixada en el nostre organisme s’afebleix i esvaeix amb el pas del temps. A nivell biol\u00f2gic es considera que les estructures neuronals acaben per perdre les modificacions que l’aprenentatge produeix en elles, amb el que es tornaria a un estat similar al previ a l’aprenentatge.<\/p>\n Les recerques reflecteixen que el deca\u00efment de la mem\u00f2ria es d\u00f3na especialment en la mem\u00f2ria a curt termini, per\u00f2 si la informaci\u00f3 aconsegueix passar a la mem\u00f2ria a llarg termini passa a ser permanent. En el cas que una cosa emmagatzemada en la mem\u00f2ria a llarg termini no resulti accessible, el problema es d\u00f3na principalment a nivell de recuperaci\u00f3 de la informaci\u00f3.<\/p>\n Aquesta teoria \u00e9s criticada perqu\u00e8 no t\u00e9 en compte diversos factors, com el fet que es memoritzi nova informaci\u00f3 que compliqui les estructures neuronals i que, per tant, faci m\u00e9s complex l’acc\u00e9s a la informaci\u00f3. A m\u00e9s, existeixen m\u00e9s variables que influeixen en la capacitat de record, com la pr\u00f2pia quantitat de material a recordar o l’empremta emocional de la informaci\u00f3. Aix\u00ed, a major quantitat de material major la dificultat de mantenir-ho en el temps i en el cas que el coneixement desperti sensacions i emocions fortes en l’aprenent resulta m\u00e9s senzill que el record romangui.<\/p>\n Teories de la interfer\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n Diversos autors van considerar que la teoria de la decad\u00e8ncia de la petjada no era suficient per a explicar el proc\u00e9s de l’oblit, ja que el que simplificava en exc\u00e9s. Tenint en compte que sempre estem aprenent conceptes nous i que el que intentem memoritzar \u00e9s molt complex per la seva varietat i import\u00e0ncia per a nosaltres. Es va considerar que no s’havia tingut en compte la creixent complexitat produ\u00efda per l’agregaci\u00f3 de nova informaci\u00f3 d’informaci\u00f3, que se solapa amb l’anteriorment memoritzada. D’aqu\u00ed, sorgeixen les teories de la interfer\u00e8ncia, que plantegen que la informaci\u00f3 a aprendre no es recorda perqu\u00e8 s’afegeix m\u00e9s informaci\u00f3 al nostre cervell que complica l’acc\u00e9s.<\/p>\n Aquesta interfer\u00e8ncia pot donar-se de manera retroactiva o proactiva. En el cas de la interfer\u00e8ncia proactiva un aprenentatge previ dificulta l’adquisici\u00f3 d’un nou. Si b\u00e9 no explica pr\u00f2piament l’oblit, s\u00ed que posa en relleu un problema a codificar la nova informaci\u00f3. La interfer\u00e8ncia retroactiva \u00e9s la que produeix la pres\u00e8ncia d’un nou coneixement que solapa el material a recordar. Aix\u00ed, aprendre una cosa nova fa que ens sigui dif\u00edcil recordar l’anterior. Aquest fenomen explicaria en gran manera la p\u00e8rdua d’informaci\u00f3 que es d\u00f3na en la corba de l’oblit.<\/p>\n Com evitar l’oblit<\/strong><\/p>\n L’estudi de la mem\u00f2ria i l’oblit ha perm\u00e8s la creaci\u00f3 de diferents estrat\u00e8gies i t\u00e8cniques amb la finalitat que els aprenentatges es mantinguin en la mem\u00f2ria. Per a evitar els efectes observats en la corba de l’oblit resulta fonamental el rep\u00e0s del material apr\u00e8s.<\/p>\n Com ja van demostrar els experiments duts a terme, el rep\u00e0s repetit de la informaci\u00f3 fa que l’aprenentatge es consolidi cada vegada m\u00e9s, baixant progressivament el nivell de p\u00e8rdua d’informaci\u00f3 amb el temps.<\/em><\/p><\/blockquote>\n Per aquesta ra\u00f3, si a la corba de l’oblit se li afegeix la variable rep\u00e0s s’obt\u00e9 una nova gr\u00e0fica totalment diferent. Aix\u00ed, segons aquesta nova gr\u00e0fica si l’endem\u00e0 d’estudiat un material es fa un rep\u00e0s es torna a recordar un 100% i, la qual cosa \u00e9s m\u00e9s important, la corba de l’oblit es modifica.<\/p>\n L’\u00fas d’estrat\u00e8gies mnemot\u00e8cniques tamb\u00e9 resulta de gran utilitat, en millorar la capacitat de representaci\u00f3 mental. Del que es tracta \u00e9s d’utilitzar d’una manera m\u00e9s eficient els recursos dels quals disposa el propi sistema nervi\u00f3s per a agrupar d’una manera m\u00e9s eficient les unitats d’informaci\u00f3. Aix\u00ed, fins i tot si el cervell perd neurones i altres c\u00e8l\u00b7lules importants pel pas del temps, les que queden poden comunicar-se d’una manera m\u00e9s eficient, retenint la informaci\u00f3 important.<\/p>\n Per\u00f2 fins i tot en els casos en els quals no hi ha un dany cerebral significatiu, les t\u00e8cniques mnemot\u00e8cniques ens ajuden a mitigar els efectes de la corba de l’oblit. El motiu \u00e9s que ens ajuden a crear unitats de significat m\u00e9s s\u00f2lides, a les quals podem arribar rememorant una varietat m\u00e9s variada d’experi\u00e8ncies. Per exemple, si associem una paraula a un personatge de dibuixos animats que t\u00e9 un nom semblant, la cadena de fonemes que forma aquest nom propi ens servir\u00e0 de suport perqu\u00e8 ens vingui a la ment el que volem recordar.<\/p>\n En definitiva, la corba de l’oblit \u00e9s un fenomen universal, per\u00f2 tenim un cert marge de maniobra a l’hora d’establir qu\u00e8 ens pot fer oblidar i qu\u00e8 no.<\/em><\/p><\/blockquote>\n La corba de l’oblit en la planificaci\u00f3 de la formaci\u00f3 en prevenci\u00f3<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 la formaci\u00f3 tingui un impacte a llarg termini en els treballadors i disminueixin les males pr\u00e0ctiques, podem posar en pr\u00e0ctica diferents t\u00e8cniques:<\/p>\n L’efecte de mem\u00f2ria espaiada<\/strong><\/p>\n L’efecte de mem\u00f2ria espaiada \u00e9s el que explica que quan la formaci\u00f3 es distribueix als deixo anar del temps, en lloc d’una sola sessi\u00f3, l’aprenentatge guanya en efici\u00e8ncia.<\/p>\n L’efecte de la mem\u00f2ria espaiada t\u00e9 diverses teories que la sustenten. La m\u00e9s acceptada pels experts defensa que la memoritzaci\u00f3 de gran quantitat d’informaci\u00f3 produeix un proc\u00e9s cognitiu deficient. El cervell se satura amb la gran quantitat d’informaci\u00f3 a la qual est\u00e0 exposat i no pot continuar processant la informaci\u00f3 que li fem arribar.<\/p>\n Posar a prova la mem\u00f2ria<\/strong><\/p>\n Si en un proc\u00e9s de formaci\u00f3 introdu\u00efm l’acte de posar a prova la mem\u00f2ria, encara que sigui unes poques vegades, aconseguirem millorar la retenci\u00f3 de la informaci\u00f3.<\/p>\n Per a millorar la retenci\u00f3, hem de fer cr\u00e9ixer progressivament els intervals de temps entre cada posada a prova de la mem\u00f2ria, d’aquesta forma desafiem al cervell a recordar. El refor\u00e7 aqu\u00ed \u00e9s fonamental.<\/p>\n\u00a0 \u00a0 \u00a0<\/strong>\u00a0
![\"\"](\"https:\/\/www.risk21.com\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/curva-de-olvido-erman-ebinghauss-texto-300x130.png\")
<\/a><\/strong><\/h3>\n![\"\"](\"https:\/\/www.risk21.com\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/ebbinghaus-forgetting-curve-300x169.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.risk21.com\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/curva-de-olvido-f\u00f3rmula.png\")
<\/a><\/em><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.risk21.com\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/curva-de-olvido-cerebro-y-goma-300x167.png\")
<\/a><\/strong><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.risk21.com\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/Erman-Ebingauss-300x158.jpg\")
<\/a><\/strong><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.risk21.com\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/curva-de-olvido-grafica3-300x194.png\")
<\/a><\/p>\n
\n![\"\"](\"https:\/\/www.risk21.com\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/curva-de-olvido-grafica4-300x193.png\")
<\/a><\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.risk21.com\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/curva-de-olvido-grafica5-300x201.png\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.risk21.com\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/curva-de-olvido-grafica6-300x223.png\")
<\/p>\n