Les dades parlen clar.

L’estudi Workplace and non-workplace loneliness, elaborat a partir d’una enquesta duta a terme el 2024 a 5.400 persones ocupades a Espanya, revela que:

• El 40,7% de les persones treballadores experimenta soledat laboral.
• El 42% pateix soledat fora del lloc de treball.
• Ambdues formes de soledat s’associen amb un increment significatiu de l’absentisme i dels símptomes de depressió, ansietat i trastorns per ús de substàncies.

Unes xifres que fan visible un problema massa sovint silenciat.

Soledat laboral i soledat social: relacionades però diferents.

Una de les conclusions més rellevants de l’estudi és que la soledat que es viu a la feina i la que es viu fora no són la mateixa cosa. Tot i que es donen conjuntament en alguns casos, sovint afecten persones i contextos diferenciats.

La soledat no laboral s’associa més amb factors sociodemogràfics: ser dona, no tenir parella o no ser heterosexual. En canvi, la soledat laboral té els seus determinants principalment en les condicions de treball. L’estrès i, sobretot, la precarietat laboral emergeixen com a factors clau: a més precarietat, més probabilitat de soledat.

Les persones joves i les persones treballadores immigrants presenten major risc en tots dos contextos.

Un problema laboral, no només social.

Aquest és el punt central: la soledat laboral no és un problema personal aliè a l’empresa. Molts dels seus determinants neixen dins del propi entorn de treball. I per tant, és un risc que cal identificar, avaluar i gestionar.

Ignorar la soledat té un cost real: més absentisme, pitjor salut mental, menys cohesió d’equip i, en definitiva, organitzacions menys saludables i productives.

Com es pot actuar?

Des d’una perspectiva de prevenció de riscos laborals, algunes línies d’actuació efectives passen per:

• Avaluar el clima organitzatiu i detectar situacions d’aïllament o desconnexió social.
• Millorar les condicions de treball, reduint la precarietat i l’estrès, factors directament vinculats a la soledat laboral.
• Fomentar entorns relacionals saludables: espais de trobada, comunicació interna fluïda i lideratge empàtic.
• Formar els equips directius per identificar senyals d’alerta i actuar de manera primerenca.

Perquè la salut laboral va molt més enllà de prevenir accidents físics: abasta tot allò que afecta el benestar de les persones a la feina.

Des de RISK XXI – Prl & Services estem preparats per ajudar les organitzacions a abordar aquests reptes, SOM AQUÍ. 

The post Quatre de cada deu treballadors se senten sols a la feina appeared first on Risk XXI.

Quan pot ser motiu d’acomiadament?

Segons explica l’advocat laboralista Pere Vidal, la clau no és l’acte sexual en si, sinó l’incompliment de les obligacions laborals. Tancar-se en un espai de l’empresa, abandonar les funcions assignades i desatendre el lloc de treball suposa una vulneració de la bona fe contractual i pot considerar-se una falta molt greu. Aquest és el fonament pel qual el TSJC ha declarat procedent l’acomiadament.

La sentència detalla, a més, que els dos empleats es van absentar de les seves tasques durant un període prolongat.  A més  es van refugiar en una caseta de manteniment sense justificació. Aquest abandonament del lloc de treball, subratlla Vidal, és l’element que legalment sosté la decisió empresarial i que evidencia una clara ruptura de confiança.

Límits i obligacions dins del marc laboral

En qualsevol contracte de treball, les empreses tenen dret a exigir que els empleats compleixin les seves funcions i actuïn d’acord amb els principis de responsabilitat, professionalitat i disponibilitat. Qualsevol conducta que impliqui deixar de prestar servei sense causa —ja sigui per pràctiques inapropiades, pauses excessives o desconnexió injustificada— pot derivar en sancions disciplinàries, inclòs l’acomiadament.

Des de RISK XXI, especialistes en Prevenció de Riscos Laborals, recordem que la bona fe contractual forma part del nucli essencial de tota relació laboral. Les obligacions inclouen complir amb les tasques assignades; a més, cal mantenir un comportament adequat dins de les instal·lacions. D’altra banda, també és imprescindible respectar les normes internes que garanteixen el bon funcionament de l’activitat.

Treballar amb seguretat i responsabilitat

Les empreses han de garantir un entorn segur, i els treballadors han d’actuar conforme a les normes internes i a les obligacions contractuals. Integrar bones pràctiques, establir protocols clars i mantenir canals de comunicació efectius ajuda a prevenir situacions com aquesta i a reforçar un clima laboral basat en el respecte i la confiança mútua.

A RISK XXI – PRL & Services assessorem les organitzacions en matèria de compliment normatiu en Prevenció de Riscos Laborals. També en l’aplicació de mesures que reforcin la seguretat, la responsabilitat i la convivència en l’entorn laboral. El nostre objectiu és acompanyar les empreses perquè puguin afrontar amb garanties aquest tipus de situacions i millorar contínuament els seus estàndards de prevenció i control intern.

The post El TSJC valida l’acomiadament per relacions sexuals a la feina appeared first on Risk XXI.

El Real Decreto 893/2024, de 10 de septiembre, por el que se regula la protección de la seguridad y la salud en el ámbito del servicio del hogar familiar, ja està en vigor. En conseqüència, les persones que contractin personal per al servei del llar (per exemple, neteja, cura de persones, atenció infantil) tenen l’obligació de tractar aquesta feina com qualsevol altre lloc de feina professional pel que fa a la seguretat i salut.
El personal de servei domèstic (inclús en domicilis particulars) estarà assegurat i donat d’alta a la Seguretat Social al regim específic dels empleats de la llar i, partir d’ara, al domicili on presti els seus serveis s’haurà de fer una avaluació de riscos laborals, implantar mesures de prevenció, garantir equips de treball segurs, formar i informar la persona treballadora i permetre la vigilància de la salut.  I això es responsabilitat de la persona que contracta (empleador/a).

Què implica exactament per a la persona que contracta?

1. Realitzar una avaluació inicial de riscos laboral: Abans o en el moment de l’inici de la feina, la persona que contracta (empleador/a) ha d’analitzar quins riscos té la tasca dins del domicili (per exemple, químics de neteja, escales, moviment de persones, càrregues, etc.). Si canvien les condicions (nova tasca, reforma, etc.), s’ha d’actualitzar l’avaluació. I si es contracta una persona nova també caldrà adaptar-la i/o revisar-la.
2. Implantar mesures preventives si hi ha riscos identificats: Si l’avaluació detecta qualsevol perill, cal prendre mesures per eliminar-lo o reduir-lo i controlar-lo. Això s’aconsella documentar per escrit amb data i entregar còpia a la persona treballadora per deixar constància i registre del que s’ha fet.
3. Proporcionar equips i protecció individual (EPI’s) adequats: La persona que contracta ha de facilitar eines de treball segures i, si cal, equips de protecció individual (EPI) sense que la treballadora hagi de pagar-los. S’hauran de proporcionar aquells EPI’s que determini l’avaluació de riscos laborals. Per exemple: guants, calçat antilliscant, roba de treball, etc.
4. Informar i formar la persona treballadora: Ha de rebre informació (escrita) sobre els riscos detectats i sobre les mesures adoptades. També té dret a una formació (pot ser presencial i/o també on line) gratuïta en prevenció de riscos laborals, adaptada a les tasques del treball domèstic. Aquesta formació es considera part de la jornada.
5. Vigilància de la salut i interrupció de l’activitat en cas de risc greu: La treballadora té dret a un reconeixement mèdic voluntari i gratuït almenys cada tres anys, i també podria interrompre la seva activitat si hi ha un risc greu o imminent (per exemple, un incendi, fugida de gas, etc.). Òbviament, la persona que contracta (empleador/a) ha de garantir que la treballadora pot abandonar el domicili si la situació ho requereix.

FITXA INFORMATIVA – DESCARREGAR

Per què aquest canvi?
Fins ara, el treball domèstic quedava fora de moltes de les obligacions de la normativa general de prevenció de riscos laborals. Amb aquesta norma, es reconeix que les treballadores de la llar tenen els mateixos drets que qualsevol altre treballador: informació, formació, protecció, salut i seguretat.

Què pot passar si no es compleix?
Encara que no s’esmenten xifres concretes de sancions en aquest resum, es destaca que la persona que contracta (empleador/a) pot afrontar inspeccions i requeriments perquè acrediti que ha fet l’avaluació, ha informat, ha adoptat mesures i ha donat equips i formació.

Les sancions per incompliment poden ser importants i quantioses.

Consells pràctics per complir bé

• Guardar per escrit la documentació: avaluació de riscos, mesures adoptades amb data, còpia entregada a la treballadora, registre de la seva formació.
• Revisar periòdicament (cada any o quan canviïn les condicions de treball) l’avaluació i les mesures preventives.
• Millora contínuament l’entorn de treball de la llar (ex: bona il·luminació, evitar productes químics molt tòxics, escales segures, equips de protecció…)
• Tractar la persona treballadora com qualsevol altre professional: li correspon informació, formació, protecció, descansos, i reconeixement de la feina.

En resum: Si es contracta personal per a la llar, hi ha l’obligació de fer la prevenció de riscos laborals al domicili, així com garantir equips, formació i salut.  No és un tràmit opcional: és obligació legal i imprescindible.

L’INSS, depenent del “Ministeri de Treball i economia social” posa a disposició dels usuaris la plataforma gratuita Prevencion10 que permet a la persona empleador/a auto gestionar aquest assumpte, assumint la gestió i la responsabilitat de fer-ho directament, amb excepció de les revisions mèdiques que en cas de fer-se, caldrà subcontractar amb alguna organització externa. A RISK XXI – Prl & Services li podem gestionar aquesta obligació. Sabem com fer-ho.

Llegir notícia a EL PAIS.

En que et pot ajudar RISK XXI – Prl & Services

Som un Servei de Prevenció de Riscos Laborals amb més de 25 anys d’experiència y tenim un equip multi-disciplinar que dona resposta a les obligacions legals generades per aquest Real Decreto 893/2024, de 10 de septiembre, por el que se regula la protección de la seguridad y la salud en el ámbito del servicio del hogar familiar.

Som conscients que molt probablement no ets un professional del tema i que aquesta obligació genera inquietud i desconcert en aplicar-ho a l’àmbit domèstic. Per això des de RISK XXI – Prl & Services t’ho farem fàcil. T’ajudem.

El nostre equip tècnic t’ajudarà a resoldre aquest assumpte d’acord amb la nova normativa i garantint que com a particular estàs ben assessorat i complint amb les obligacions bàsiques que tens com a persona a empleador/a.

Contacti amb nosaltres si vol més informació, comercial@risk21.com 

FITXA INFORMATIVA – DESCARREGAR

The post EMPLEATS/DES DE LA LLAR I PERSONAL DOMESTIC – PRL appeared first on Risk XXI.

Fem 25 anys!!!

Ja fa 25 anys que anem posant el nostre gra de sorra per fer una Prevenció de Riscos Laborals més pràctica, efectiva i “simpàtica”.

Vàrem néixer amb el segle XXI (d’aquí el nom) i seguim, i seguirem..… cada dia amb més ganes de treballar per fer que els nostres clients, empleats, col·laboradors i amics vegin complertes les seves expectatives en matèria de PRL. Som el Servei de Prevenció BOUTIQUE.

Gràcies a tothom que ha confiat en RISK XXI – Prl & Services i ens heu ajudat a arribar fins aquí.

Com a curiositats de l’any 2.000, quan va néixer RISK XXI – Prl & Services es va celebrar el canvi de mil·lenni, amb grans festes arreu del món. A Espanya el President del govern era José Maria Aznar, el president de la Generalitat de Catalunya era Jordi Pujol, El president dels USA era Bill Clinton. El Sant Pare era Joan Pau II. La lliga espanyola de futbol la va guanyar el Real Club Deportivo de La Corunya, el film “American Beauty” va guanyar l’oscar a la millor pel·lícula, unes de les cançons del top10 van ser “Sex Bomb” de Tom Jones i “La Bomba” de King Àfrica. També al 2000 es va inaugurar el Museu Guggenheim de Bilbao, i es va establir el Protocol de Kyoto per a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. I, per suposat, va néixer RISK XXI – Prl & Services.

The post RISK XXI – Prl & Services (2.000 – 2.025) appeared first on Risk XXI.

“THE CAP MAKER”

Any: 1.884

Tècnica: Oli sobre tela

Estil: Art social americà.

Mides: 56 x 45 Cmts

Autor Henry Alexander (Estats Units d’Amèrica, 1860–1894). Es conserva al Crocker Art Museum (California, USA). Adquirit, amb fons proporcionats per Gerald D. Gordon, 2008.

Henry Alexander era un cas especial entre els artistes del seu temps. Va néixer a San Francisco en una família pionera de Califòrnia. L’artista va retratar les persones, els llocs i les professions de la seva època. Als 17 anys va viatjar a Alemanya per formar-se, estudiant a la Royal Academy de Munic  https://www.adbk.de/de/   amb Ludwig von L.fftz i Wilhelm von Lindenschmit, que li van ensenyar a pintar amb un estil precís i acadèmic. Dos anys més tard, va realitzar la seva primera exposició pública a Munic.

Alexander va deixar Alemanya el 1884 i va ser reconegut per les seves obres que retraten treballadors utilitzant les eines i estris del seu ofici. Entre les quals destaca “The Cap maker” (el fabricant de barrets) – 1884

L’obra representa una persona, un home gran, treballant en un taller de fabricació de barrets o gorres. Assegut davant una màquina de cosir i en posició inclinada. L’espai de treballa es veu una mica desendreçat i una mica descuidat. L’home està ubicat al costat de la finestra per on entra la claror natural, tot i que sembla que el taller està ubicat en un entorn urbà i rodejat d’altres edificacions. Com a llum de reforç només te un quinqué d’oli i per això treballa al costat de la finestra per aprofitar la llum natural.

Va exposar “The Capmaker” a la ciutat de Nova York abans de tornar a San Francisco. Mostrat a l’Acadèmia Nacional de Disseny, va cridar l’atenció del col·leccionista Thomas B. Clarke, un dels principals col·leccionistes d’art americà del segle XIX, que posteriorment el va adquirir.

L’any 1891, quan la pintura es va exhibir a l’Acadèmia de Pennsilvània, va ser descrita com la representació de la “petita finestra d’una antiga mansió que s’ha convertit en un taller. . . . La composició és plena de detalls i amb accessoris mecànics, tot això acuradament representat. Fou pintat en una fàbrica de la ciutat de Nova York.

El 1887, Alexander va deixar San Francisco per anar a Nova York, on s’instal·la en un estudi a West Tenth Street. Es va suïcidar als 34 anys, i encara que la seva vida va ser curta, Alexandre va deixar un petit però extraordinari grup de pintures que documentaven la vida de finals del segle XIX.

ANÀLISI DE LOBRA I ELS SEUS “RISCOS LABORALS” (criteris actuals):

Talls i cops.

Postures forçades.

Falta d’ordre i neteja al centre de treball.

Inadequada roba de treball

Fatiga visual

Falta d’Equips de Protecció Individual – EPI (Roba de treball, guants, etc..)

Altres riscos no evidents però que es poden deduir (horaris de treball, falta de formació en cas d’emergència,…)

Veure tot Art&Prevention:

#Art&Prevention  #PRL  #riskxxi  #arteyprevencion  #prevencionable  #oriolbraconsclapes  #metodoRHS  #SmartSafety  @riskxi  #henryalexander  #thecapmaker

The post Art&Prevention #13: “The cap maker” appeared first on Risk XXI.

“¡Y AÚN DICEN QUE EL PESCADO ES CARO!” (“I ENCARA DIUEN QUE EL PEIX ÉS CAR!”) és una obra del pintor FRANCISCO DE FRANCISCO DE JOAQUIN SOROLLA y BASTIDA. 

Any: 1.894

Tècnica: Oli sobre tela

Estil: Impressionisme. Denúncia social.

Mesures: Alt: 151,5 cm; Ample: 204 cm

Es conserva en: Museu Nacional del Prado, Madrid (Espanya) des de l’any 1971 (Adquirit inicialment a l’autor, 1895 pel Museu d’Art Modern 1895-1971; Museu Espanyol d’Art Contemporani, fins a 1971; Museu del Prado, des de 1971)

Res millor per a commemorar el centenari de la mort del gran pintor Joaquín Sorolla i Bastida (1863–1923) que dedicar-li des de “Art & Prevention” una entrada, la que reprèn l’activitat al cap d’un any d’aturada obligada per la pandèmia de Covid19.

És a dir que he volgut reprendre l’activitat d’aquest divertimento amb un de les obres més emblemàtiques de denúncia social a partir de l’art. Molt coneguda, molt admirada però segurament mai valorada com ho fem des d’aquest blog. Analitzant amb una mirada actual els riscos laborals que es detecten/intueixen en cada obra.

El títol del quadre ja és tota una declaració d’intencions, “I ENCARA DIUEN QUE EL PEIX ÉS CAR!” ens indica clarament que el tema va en relació amb les condicions laborals, els riscos i la manera de treballar d’aquests personatges, pescadors, el fruit del seu treball hauria de ser molt més valorat i pagat.

Com bé descriu Manuel Jesús Torres en el seu blog ArteTorre, al celler d’un vaixell s’està desenvolupant una tràgica escena marítima: un jove pescador està greument ferit i està sent socorregut per dos experts companys de treball. A la dreta, un d’ells sosté el cos immòbil del noi, mentre que l’home de camisa groga aplica draps mullats amb aigua sobre el tors nu, prèviament mullats en el bol del primer pla. Curiosament l’adolorit personatge porta sobre el seu pit una notable medalla: amulet de devoció per antonomàsia. (Possiblement dedicada a la Verge del Carme, patrona dels homes de la mar i de pescadors). Això ho podríem interpretar des d’un punt de vista pràctic en el sentit que per a una efectiva protecció dels pescadors mentre treballen cal mantenir mesures de seguretat i prevenció més enllà de la fe i/o confiança que cadascú tingui.

Per a realitzar aquesta obra, molt probablement Sorolla es va inspirar en la novel·la del seu amic Blasco Ibáñez titulada “Flor de Maig”. Fins i tot en aquesta obra literària es troba recollit el títol del llenç, concretament en el capítol final, quan la tia de Pascualet plora la mort del seu net en les labors de pesca. Deia així: “Que vinguessin allí totes les guineus que regatejaven en comprar en la peixateria! Encara els semblava car el peix? A duro havia de costar la lliura…!”. Tal vegada aquest quadre no s’entén sense abans llegir la novel·la, però la novel·la no s’entendria igual sense analitzar aquest quadre.

Més enllà del tractament estètic i de la llum que magistralment fa Sorolla, una mirada detinguda a l’obra ens impacta pel seu realisme dramàtic i ens porta a pensar en moltes coses que ens afecten a la nostra vida diària.

Personalment penso que tot i existir una clara millora en les condicions laborals del treballadors de la pesca, el tema és actual (amb matisos), i el peix potser no es ven tampoc avui dia (en ple S XXI) al preu que s’hauria de vendre. Tinguem-ho en compte per exemple quan anem a la peixateria.

Més informació i fonts:

MUSEU NACIONAL DEL PRADO. https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/aun-dicen-que-el-pescado-es-caro/a4fcf4c7-4d54-4e50-9255-25b44f0e0416

MUSEU SOROLLA: https://www.culturaydeporte.gob.es/msorolla/inicio.html

PALAU MARTORELL/EXPO SOROLLA: https://www.palaumartorell.com/general-8

ARTETORRE: https://artetorre.blogspot.com/2016/06/analisis-y-aun-dicen-que-el-pescado-es.html

SOROLLA 223: https://www.sorolla2023.es/

H/A! HISTÒRIA DE L’ART: https://historia-arte.com/obras/aun-dicen-que-el-pescado-es-caro

ANÀLISI DE L’OBRA I ELS SEUS “RISCOS LABORALS” (criteris actuals):

Talls i cops.

Treball a la intempèrie

Falta d’ordre i neteja en l’espai de treball.

Ensopegades i caigudes.

Moviments repetitius

Postures forçades

Inadequada roba de treball.

Falta d’Equips de Protecció Individual – EPI (Roba de treball, guants, calçat de seguretat, protecció del cap, etc.)

Altres riscos no evidents però deduïbles: Horaris de treball, treball a la intempèrie, deficient formació per a actual en casos d’emergència,…

Veure tot Art&Prevention

#Art&Prevention #PRL #riskxxi #arteyprevencion #prevencionable #oriolbraconsclapes #metodoRHS #SmartSafety @riskxi #sorolla #aundicenqueelpescadoescaro

The post Art&Prevention #12 «¡Y aún dicen que el pescado es caro!”» appeared first on Risk XXI.

L’Audiència Nacional ha dictat recentment una sentència, derivada d’una inspecció de Treball, sobre la bonificació d’accions formatives de prevenció de riscos laborals. Segons aquesta sentència, que avala els arguments de la Inspecció de Treball, la formació de caràcter obligatori de PRL no pot ser bonificable.

De forma resumida, la sentència estableix la diferència entre la formació definida segons art. 8.2 de la Llei 30/2015, de 9 de setembre, per la qual es regula el Sistema de Formació Professional per a l’Ocupació, i la formació dirigida al compliment de les obligacions legals en matèria de PRL. Aquesta formació, que s’emmarca dins de l’article 19 de l’Estatut dels Treballadors, té un caràcter obligatori i, per tant, segons la sentència, no pot considerar-se dins del marc regulador de la Formació Professional per a l’Ocupació. Segons la sentència, només les accions que puguin qualificar-se com a formació per l’ocupació podrien beneficiar-se del règim de bonificacions previst en l’article 7.3 a) del Reial decret llei 4/2015 de 22 de març. Així mateix, la sentència també estableix que la formació de PRL de caràcter transversal considerada prioritària, és a dir, no específica d’una àrea o categoria concreta i de caràcter no obligatori, no podrà superar les 6 hores de durada, segons l’article 7 de l’Ordre TAS/2307/2007.

Si bé la pròpia FUNDAE avalava la bonificació d’aquesta mena de formació segons un informe emès l’any 2018 i, fins ara, no posa cap impediment o condicionant a l’aplicació de la bonificació per aquesta formació, la sentència del ‘Audiència Nacional estableix un marc regulador diferent i contrari a la pràctica aplicada per FUNDAE.

El nostre consell expert als clients és no bonificar aquest tipus de formació fins que la interpretació de la normativa sigui uniforme a tots els nivells.

No obstant això, segons l’exposició de motius de la sentència, aquests podrien ser interpretats en altres àmbits diferents als de prevenció de riscos i posar en dubte la bonificació de formació obligatòria en altres sectors.

Davant la situació d’incertesa legal generada, i fins que FUNDAE (Fundación Estatal para la Formación en el Empleo) y   SEPE (Servicio Publico de Empleo Estatal) no defineixin un posicionament clar sobre aquest tema, la política de RISK XXI – Prl & Services / Formació és no gestionar les bonificacions derivades del tipus de formació definit en aquesta sentència. I el nostre consell expert als clients és no bonificar aquest tipus de formació fins que la interpretació de la normativa sigui uniforme a tots els nivells.

Des de RISK XXI – Prl & Services / Formació us mantindrem informats de qualsevol novetat que es produeixi sobre aquest tema, quedant a la disposició dels nostres clients per a qualsevol dubte o aclariment.

Més informació: formacio@risk21.com

The post Canvis importants: Bonificació de la formació en matèria de PRL. appeared first on Risk XXI.

Temps de lectura: 5 minuts

Autor: Raül Navarro González

Són nombroses les empreses i organitzacions a les quals, arran de l’aprovació de la nova Llei orgànica 10/2022 de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, els sorgeixen dubtes en relació als protocols d’assetjament sexual, els punts que aquests han de contemplar, el paper que exerceix la formació sota la nova normativa o com ha d’encaixar-se la nova llei en els Plans d’Igualtat.

Intentarem amb aquest article buidar dubtes.

Protocol d’Assetjament Sexual i Assetjament Per Raó de Sexe. He de tenir-ne un a la meva empresa?

Totes les empreses, independentment de la seva grandària o sector, estan obligades a disposar d’un protocol d’assetjament sexual i per raó de sexe.

La nova Llei orgànica 10/2022 emfatitza aquesta obligació en el seu article 12, indicant l’obligatorietat de totes les empreses i organitzacions d’establir procediments específics per a donar cabuda a les denúncies o reclamacions relacionades amb les conductes de tipus sexual.

Això es tradueix planament en l’obligació d’implantar un protocol d’actuació al qual els treballadors puguin acudir davant casos d’assetjament sexual o per raó de sexe en l’empresa.

Ha de tenir-se en compte que disposar d’un protocol d’assetjament laboral (o assetjament psicològic) no cobreix necessàriament l’obligació legal de la Llei 10/2022: només ho farà si en aquest protocol s’estableixen mesures específiques destinades a la prevenció de l’assetjament sexual o per raó de sexe.

Avui dia, disposar d’un protocol d’assetjament laboral és una cosa opcional – si bé summament recomanable – mentre que un protocol d’assetjament sexual o per raó de sexe és obligatori.

En cas de no disposar d’ell que podria passar?

Segons la Llei d’Infraccions i Sancions (LISOS), la manca del protocol d’assetjament sexual pot exposar l’empresa a sancions d’entre 7.500,00 € fins a 225.000,00 €, segons la gravetat de la situació.

A més dels costos derivats de multes es podrien donar altres conseqüències econòmiques (indemnitzacions) i reputacionals que afectin negativament la imatge pública de l’empresa o organització.

Donada la importància d’aquest assumpte i la repercussió mediàtica que es dona en aquests cassos, és molt important disposar d’aquest protocol. Diríem que “no tenir-lo ja no és una opció.”

El paper de la formació. Ha de realitzar-se formació específica en assetjament sexual i assetjament per raó de sexe a partir de la nova Llei?

Una altra de les qüestions que solen plantejar les empreses i organitzacions es relaciona amb la formació. Ha de realitzar-se formació específica en assetjament sexual i assetjament per raó de sexe a partir de la nova Llei?

Si ens remetem novament a l’article 12 de l’esmentada Llei, s’estableix que ‘’les empreses oferiran formació per a la protecció integral contres les violències sexuals a tot el personal al seu servei.’’

Des de RISK XXI – Prl & Services apostem per una formació amb dues facetes diferenciades.

1. Considerem que la totalitat de la plantilla ha de tenir uns coneixements bàsics en la matèria on es cobreixin, com a mínim, qüestions com la igualtat de gènere o les conductes constitutives d’assetjament.
2. Addicionalment, entenem que les persones que tramitaran els casos d’assetjament -el denominat personal instructor – ha de disposar d’una formació més completa i especialitzada, on es tractin temes com les qüestions legals que comporta l’assetjament sexual, les mesures de promoció del protocol o els límits del règim sancionador.

El repte d’elaborar un protocol d’assetjament sexual

Un protocol de prevenció davant l’assetjament que funcioni i serveixi a la seva comesa ha de ser necessàriament personalitzat i obeir a la realitat i necessitats de l’organització. No és una tasca que hagi de prendre’s com un mer formalisme o ‘’un paper més’’; l’assetjament sexual comporta greus conseqüències per aquelles persones que el pateixen, des d’ansietat fins a depressió o fins i tot suïcidi en casos extrems. I lamentablement no es tracta d’un fet infreqüent. La macro enquesta duta a terme en 2019 sobre l’anàlisi de la Violència Contra la Dona, va revelar que 1 de cada 5 dones (20% de les persones enquestades) havien estat assetjades, i d’entre elles més d’un 40% ho havien estat per companys de feina. I això que aquest estudi no tenia en compte els casos d’assetjament per qüestions d’identitat de gènere, en aquest cas els números serien sens dubte molt majors.

A més per a l’empresa o organització on es donessin els casos d’assetjament poden existir conseqüències econòmiques (en forma de multes i/o indemnitzacions, p. ex.) i reputacionals de cara a la societat i el conjunt de persones vinculades a l’empresa (empleats/as, directius/as, accionistes/as, clients, etc..). Aquests temes solen tenir avui dia una gens menyspreable repercussió mediàtica.

Per això és important disposar d’ells i, sobretot, aplicar-los.

La prevenció es revela com una eina fonamental per a revertir aquesta situació, sent la formació i els protocols d’actuació mecanismes essencials.

Contingut del protocol

Tot protocol d’assetjament sexual i per raó de sexe hauria de contenir, com a mínim, 11 punts vertebradors:

Ha de ser una eina minuciosa en allò legal però a la vegada ha de ser accessible, un document al qual puguin acudir els treballadors/es no sols per a saber com actuar davant casos d’assetjament sexual, sinó també per a poder identificar què és assetjament i què no.

En aquest sentit, és essencial la difusió i explicació del protocol entre tota la plantilla, fent accions recordatòries al llarg del temps que quedin també definides en el mateix protocol.

Referent a l’encaix del protocol en el Pla d’Igualtat de l’empresa, la Comissió d’Igualtat ha de tenir un paper actiu en la seva redacció, aprovació i desenvolupament.

Altres qüestions a tenir en compte de la Llei 10/2022

Més enllà dels protocols contra l’assetjament sexual i la formació, en el seu vessant laboral la nova Llei orgànica indica altres punts d’interès que totes les empreses haurien de conèixer, com ara:

• L’obligació d’incloure en la valoració de riscos laborals de cada lloc de treball la violència sexual entre els riscos laborals, havent de formar i informar les persones treballadores que ocupin aquests llocs.
• Es reconeix el dret a les persones treballadores víctimes de violències sexuals a modificacions en l’organització del temps i el lloc de treball, a la reducció de la jornada o reordenació del seu temps de treball, a la mobilitat geogràfica, al canvi de centre de treball, a l’adaptació del seu lloc de treball ja oferir el suport que requereixi per la impossibilitat de reincorporació, a la suspensió de la relació laboral amb reserva de lloc de treball ja l’extinció del contracte de treball.
• Es preveu una bonificació del 100% de la quota empresarial a la Seguretat Social per contingències comunes, en els casos de formalitzar contractes de substitució de treballadores víctimes de violència sexual, que hagin suspès el contracte o hagin exercit el dret a la mobilitat geogràfica o canvi de centre de treball.
• Es consideraran justificades i remunerades, les absències o faltes de puntualitat en el treball que vinguin motivades per la indisposició física o psicològica derivada de violències sexuals.
• Es preveu que les empreses que s’adeqüin al que s’estableix en la Llei 10/2022 seran reconegudes amb el distintiu ‘’Empreses per una societat lliure de violència de gènere’’

Conclusions i recomanacions de RISK XXI – Prl & Services

D’entrada, recordar que totes les empreses que no disposin encara d’un protocol d’assetjament sexual i per raó de sexe, hauran de disposar-ne d’un.

Recomanem a les empreses que ja disposin de protocol assetjo la seva revisió a partir del que s’estableix en la nova normativa. Així mateix, aconsellem aprofitar l’oportunitat per a incloure la discriminació per raó d’orientació sexual, identitat de gènere i/o expressió de gènere.

En relació a la formació, les empreses estan en obligació d’oferir formació relativa a l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.

Des de RISK XXI – Prl & Services, disposem del servei que li donarà suport en tot el relatiu a la redacció del Protocol d’Assetjament Sexual i Assetjament per Raó de Sexe sobre la base de les necessitats de la seva empresa.

Oferim així mateix el servei de revisió dels protocols preexistents i assessorem en la seva possible millora o adequació a normativa.

Estem també en condicions d’oferir-li una variada oferta formativa tant presencial com en línia per a cobrir les necessitats de la seva empresa en aquest camp.

Per a qualsevol dubte o aclariment no dubti a contactar-nos mitjançant l’adreça mail@risk21.com

Pot saber més sobre nosaltres si ens visita www.risk21.com

Més informació:

BOE:

Llei orgànica 10/2022 de Garantia Integral de la llibertat sexual https://www.boe.es/buscar/act.php?id=boe-a-2022-14630

Llei orgànica 03/2007 per a la igualtat efectiva entre dones i homes

https://www.boe.es/eli/es/lo/2007/03/22/3/con

Altres:

Macro-enquesta de violència contra la dona 2019

https://violenciagenero.igualdad.gob.es/violenciaencifras/macroencuesta2015/pdf/macroencuesta_2019_estudio_investigacion.pdf

The post L’Assetjament Sexual i Per Raó de Sexe a partir de la nova Llei orgànica 10/2022 de Garantia Integral de Llibertat Sexual appeared first on Risk XXI.

La primera pregunta no hauria de ser difícil de contestar, però plantejada en singular, demanant una única definició, és de resposta complexa. Per sort tinc diversos perfils que tenen poc a veure els uns amb els altres. Si responc des d’una perspectiva emocional diria que soc compositor, que la música m’ha acompanyat tota la vida i que pel que se’m recordarà, suposant que se’m recordi per alguna cosa, serà principalment per les meves obres. Però els lectors de RISK XXI – Prl & Services possiblement esperen que l’entrevistat els presenti un perfil professional, i en aquesta línia em defineix ser economista per la Universitat de Barcelona i MBA pel IESE de la Universitat de Navarra. Tinc la suficiència investigadora per la UPC i diversos màsters sobre temes portuaris.

El meu tret principal és l’emprenedoria i he dedicat la meva vida professional a desenvolupar projectes nous en diferents camps, però especialment en el de les tecnologies de la informació, les cadenes de subministrament internacionals i els ports. En l’actualitat soc el director de la Escola Europea – Intermodal Transport, un centre de formació i coneixement que vaig iniciar fa 17 anys al Port de Barcelona. Presideixo el grup de treball de formació i ocupació del Consell Rector de la Comunitat Portuària de Barcelona. He dedicat els últims anys de la meva carrera professional a la docència.

Escola Europea – Intermodal Transport?… Ens podria explicar el que és i els objectius de l’Escola que vostè dirigeix?

L’Escola neix amb l’objectiu de promocionar un programa de la Comissió Europea focalitzat en el desenvolupament de la dimensió marítima de la Xarxa Transeuropea de Transports (TINGUES-T), i en concret de les denominades autopistes de la mar. En un primer moment amb operacions entre països membres de la Unió Europea, i en el cas de Barcelona entre Espanya i Itàlia. Amb el desenvolupament del programa s’ha aconseguit traspassar molta càrrega des de la carretera al transport marítim, que és el més sostenible des del punt de vista mediambiental. I en l’actualitat es promocionen les denominades autopistes ferroviàries en les quals es transporten semiremolcs de camió cap al centre d’Europa. En breu veure aquests trens de camions serà una cosa habitual també a Espanya. Els ports en l’actualitat miren a la mar, però miren molt a la part de terra i especialment al ferrocarril.

Tracten en els seus programes formatius els aspectes de seguretat i salut laboral? Sota quin enfocament?

Els temes de seguretat i salut laboral, en el que nosaltres fem, es toquen en tres àmbits molt diferents. El que més ens ocupa és el relatiu als conductors de camió i les seves condicions de treball. En la configuració dels serveis de transport aquest és un tema principal que determina la forma i el cost dels serveis. I en molts casos, i això és molt important, la disposició dels conductors a implicar-se en l’èxit dels serveis. El factor humà es considera fonamental en l’anàlisi de les operacions. Això requereix un canvi de mentalitat per part de les persones que configuren els serveis, que tendeixen a centrar-se en els costos sense tenir en compte a les persones que els han de realitzar. Treballem per a anar canviant aquestes mentalitats, i de moment tenim bons resultats. No és menys cert que algunes conquestes s’han obtingut per la via de la lluita sindical, i les recents vagues del transport de mercaderies són un bon exemple.

El segon àmbit es refereix a la prevenció de riscos en els vaixells, que tenen una normativa específica que regula la IMO (International Maritime Organization).  En els nostres cursos donem informació sobre la forma en la qual s’han de fer els treballs de trinca de manera correcta per a garantir la integritat de les persones i de les mercaderies.

El tercer àmbit és el de la coordinació entre operadors. Els ports es caracteritzen per agregar un nombre important d’empreses diferents en un mateix lloc de treball. Els camions entren en les terminals per a recollir o lliurar mercaderies, els estibadors són d’empreses diferents de les empreses d’estiba, i un llarg etcètera. Per a fer una correcta coordinació es dona formació específica i es porta un control molt estricte dels riscos laborals. Hi ha organitzacions que tenen com a missió vetllar pel compliment de les normatives i que analitzen fins a l’últim detall quan es produeix algun sinistre o incidència per a prevenir que es repeteixi.

Els accidents que he viscut més pròxims, i en això em refereixo al port, es relacionen amb la maquinària en moviment, ja siguin màquines d’operativa portuària o camions. I haig de dir que gairebé sempre han estat per error humà: un operari on no havia d’estar, velocitat inadequada, etc.

Sobre la base de la seva experiència i capacitat d’anàlisi quins són els riscos principals de les persones que treballen en el sector de la logística i transport?

Els accidents que he viscut més pròxims, i en això em refereixo al port, es relacionen amb la maquinària en moviment, ja siguin màquines d’operativa portuària o camions. I haig de dir que gairebé sempre han estat per error humà: un operari on no havia d’estar, velocitat inadequada, etc.

Es podria parlar d’uns riscos laborals específics per al transport intermodal?

No sabria identificar uns riscos específics vinculats a la intermodalitat.

Quina és la seva percepció de l’evolució de la seguretat en els ports del nostre país? Com ha evolucionat en els últims anys?, i com pensa que ha d’evolucionar l’en futur?

L’evolució dels treballs portuaris tendeix de forma accelerada a l’automatització, la qual cosa farà que el nombre d’accidents es redueixi de manera dràstica. Les terminals d’última generació es gestionen amb molt poc personal, i el que hi ha fa treballs d’especialistes en temes relacionats amb l’automatització. La robotització és un procés imparable i en les noves cadenes de subministrament, una realitat. S’està desenvolupant el que s’anomena la internet física basada en el desenvolupament de xarxes automatitzades per a moure les mercaderies que en gran part responen a una mena d’expedició molt dependent del comerç electrònic: expedicions molt més petites d’orígens molt diversos i amb destinacions molt diverses. I que necessita un sistema eficaç i sostenible de distribució urbana. Tot un repte per als pròxims anys i generacions que planteja nous perfils de treballadors i riscos com els denominats “riders”.

El pla estratègic del Port de Barcelona es desenvolupa sobre tres eixos: la sostenibilitat econòmica, la mediambiental i la social.

Des del punt de vista de seguretat laboral qui sol responsabilitzar-se es responsabilitza de la implantació de política preventiva en les empreses del sector? Considera que es tracta (en general) de persones ben preparades i prou formades en aquest àmbit?

L’estiba té el seu propi sistema i les entitats de control i supervisió de les quals s’ha dotat, que responen als processos de negociació de molts anys entre les parts implicades. En la resta del sector cada empresa pren les seves pròpies decisions.. Pel que fa a la Comunitat Portuària es coordinen algunes accions, com les ambulàncies, i es facilita informació general per a les empreses més vinculades a l’operativa portuària.

El pla estratègic del Port de Barcelona es desenvolupa sobre tres eixos: la sostenibilitat econòmica, la mediambiental i la social. En l’apartat de sostenibilitat social s’estableixen quatre objectius:

• Promoure la formació, l’ocupació, l’emprenedoria i l’atracció de talent.
• Promoure la igualtat d’oportunitats
• Integració del port amb les zones urbanes
• Assegurar la salut i la seguretat en el treball a les persones

El compromís del port s’orienta clarament a les persones i l’explicita en el seu propi pla estratègic. És per això que s’assignen recursos i esforços en la seva consecució, tot això en el marc d’una aposta decidida per la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, que no deixa de formar part de la mateixa realitat: treballar junts per a construir un món millor per a tots.

Moltes gràcies Eduard. Ha estat una entrevista molt interessant.

The post EDUARD RODÉS – Director de la “Escola Europea – Intermodal de transport” appeared first on Risk XXI.

A causa de l’actual crisi sanitària mundial derivada de la pandèmia de Coronoavirus/*COVID-19 una de les mesures preventives dels riscos en el treball que major difusió ha tingut és l’anomenat TELE TREBALL.

Això s’ha vist reforçat per la consideració del seu “CARÀCTER PREFERENT” en al Real Decreto-ley 8/2020, de 17 de marzo, de medidas urgentes extraordinarias para hacer frente al impacto económico y social del COVID-19,  ART 5.

Des de RISK XXI – Prl & Services hem volgut llançar aquest monogràfic en el qual recopilem informació d’utilitat per a les empreses i els empleats que exerceixin les seves tasques en règim de TELE TREBALL DES DEL PROPI DOMICILI.

 Descarregar  PDF  

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS: TELE TREBALL DES DEL PROPI DOMICILI

Quan treballem a casa estem exposats a la majoria de riscos existents en oficines i despatxos. Especialment, als trastorns musculo esquelètics, fatiga visual, fatiga mental i estrès laboral. A més, poden aparèixer altres riscos, derivats de la transformació d’una part de l’habitatge en el nostre lloc de treball.

Per a garantir unes condicions de treball segures, hem d’intentar adaptar, en la mesura dels possible, el nostre lloc de treball a les normes de prevenció de riscos laborals.

També cal destacar que el tele treball des del propi domicili pot presentar avantatges, tant per a l’empleat com per a l’empresa.

Avantatges per a l’empleat/da:

• Facilita la conciliació de la vida laboral i personal.
• Major autonomia.
• Estalvi en desplaçaments (en temps i diners per menor consum de combustible o pagament de transports públics).
• Redueix el risc d’accidents, sobretot de trànsit.
• Redueix l’estrès originat per la falta de flexibilitat horària.
• Millora de la salut en reduir l’estrès derivat dels desplaçaments i les despeses associades, a més d’oportunitats d’incloure en la rutina diària temps per a la cura física.
• Reducció de la petjada de carboni i l’impacte ambiental produït durant els desplaçaments i el consum d’energia en les oficines.
• Millora en els llaços familiars i veïnals en tenir major presència física en la llar i altres espais de socialització.

Avantatges per a l’empresa:

• Reducció del risc d’accidents laborals, en particular els de trànsit.
• Permet promoure i implantar polítiques de conciliació personal i laboral.
• Millora les opcions de selecció, en poder contractar al personal més qualificat sense importar la seva ubicació o disponibilitat de desplaçament cap a la seu de l’organització.
• Aplicació de bones pràctiques laborals que contribueixen a la millora de la qualitat de vida dels treballadors i al seu desenvolupament, amb la integració dels últims avanços de la tecnologia i noves maneres de treballar.
• Estalvi de costos (en factures energètiques i de manteniment, viatges, etc…).
• Optimització de la productivitat de l’equip (millora la gestió del temps).
• Facilita l’expansió geogràfica.

Mesures Preventives enfront dels riscos laborals derivats del tele treball des del propi domicili.

És important AUTO-AVALUAR els riscos del lloc on realitzarem el TELE TREBALL. per a això li donem algunes pautes i un QÜESTIONARI D’AUTO AVALUACIÓ.

CRITERIS PER A L’AVALUACIÓ DE RISCOS:

Enfront de trastorns musculo esquelètics:
Adaptar el lloc de treball, seguint les recomanacions ergonòmiques:

Taula o superfície de treball:

• Disposar d’espai suficient per als equips i elements auxiliars que utilitzarem.
• Retirar els objectes que ens impedeixin treballar còmodament.
• L’altura del pla de treball recomanable per al treball amb ordinador és de 68 cm per als homes i de 65 cm per a les dones.

Cadira:

• Disposar d’una cadira ergonòmica, amb cinc suports en el sòl i rodes, reposabraços.
• El suport haurà de ser inclinable i la seva altura ajustable.

Teclat:

• Inclinable i independent de la pantalla per a permetre una postura còmoda que no provoqui cansament als braços o les mans.
• És recomanable la utilització d’un reposacanells.

Faristol:

• Utilitzar quan hàgim de consultar documents en paper.
• Haurà de ser estable i regulable.
• Es recomana col·locar-ho al costat de la pantalla de l’ordinador i a la seva mateixa altura, per a evitar girs innecessaris de cap.

Reposapeus:

• A emprar quan no se secundin bé els peus en el sòl.
• Haurà de tenir superfície antilliscant.

Enfront de la fatiga visual:

• Disposar d’una adequada il·luminació: preferiblement natural, que haurà de complementar-se amb una il·luminació artificial quan la primera, per si sola, no garanteixi les condicions de visibilitat adequades.
• Evitar reflexos i enlluernaments: situar la taula de treball de manera que els ulls no quedin situats enfront d’una finestra o enfront d’un punt de llum artificial que pugui produir enlluernaments directes.
• Adequada qualitat de la pantalla de l’ordinador: la imatge haurà de ser estable, sense centellejos, centelleos o altres formes d’inestabilitat. S’haurà de poder ajustar fàcilment la lluminositat i el contrast entre els caràcters i
• La pantalla, el teclat i els documents hauran de trobar-se a una distància similar dels ulls per a evitar la fatiga visual i els girs de coll i cap.
• La distància recomanada de lectura de la pantalla respecte als ulls del treballador serà entre 40 i 55 cm.
• La pantalla haurà d’estar aproximadament a l’altura dels ulls.
• Enfront de riscos derivats de l’organització del treball:

En el teletreball des de casa, treballem en solitud, aïllats de la resta de la plantilla de l’empresa, mantenint un contacte gairebé exclusivament telemàtic o telefònic. Això porta implícit una sèrie de possibles riscos laborals de caràcter psicosocial, que hem de tenir en compte:

Fatiga mental i estrès laboral:

• Organitzar el treball de manera que puguem realitzar pauses periòdiques. Planificar les tasques abans de començar a treballar:
• Anotar les tasques a realitzar.
• Prioritzar tasques.
• Tenir en compte les possibles incidències, fallades del sistema, urgències…
• Evitar les interrupcions constants.
• Fer les tasques més complexes a primera hora, i les menys complexes o rutinàries a última hora.
• Alternar tasques sempre que sigui possible, evitant fer tasques complexes de forma continuada.

Aïllament:

• Prefixar reunions, presencials o a distància, per a estar al dia, informats de qualsevol novetat que afecti el nostre treball.
• Disposar de telèfons de contacte en cas de problemes, fallades en els programes, dubtes, etc.
• Separació de l’àmbit familiar del laboral:
• És important separar l’àmbit laboral del familiar.
• Establir un horari laboral prefixat i respectar-lo en la mesura que sigui possible.
• Evitar fer tasques domèstiques durant el temps de treball.
• Disposar de flexibilitat horari, establint un horari adaptat a les qualitats i necessitats del teletrabajador, atès que el propi control del ritme de treball pot donar lloc a un excés d’hores de treball amb la consegüent sobrecàrrega.

Pauses:

• Les pauses en el treball són fonamentals enfront de la fatiga postural, visual i mental.
• Organitzar el treball de manera que puguem realitzar pauses curtes i freqüents, enfront de les llargues i espaiades.
• Resulta difícil recuperar-se, una vegada aconseguit un estat de fatiga. És preferible intentar no aconseguir aquest estat.
• Realitzar trucades telefòniques dempeus, caminant, sempre que sigui possible.

Per a prevenir els riscos derivats de la transformació d’una part de l’habitatge en lloc de treball:

• Normalment, el nostre habitatge no està preparada per a convertir-se en un lloc de treball. Per això, resulta necessari realitzar una sèrie de modificacions i prendre certes mesures que evitin riscos:
• Habilitar una zona aïllada i específica dins de l’habitatge, amb suficient espai per a contenir els equips i materials de treball.
• Si és possible, es recomana que disposi de llum natural, evitant els reflexos.
• Configurar a l’espai on arribi el menor soroll possible, tant interior com exterior.
• Ordenar l’espai de l’habitació per a evitar caigudes i cops, respectant els llocs de pas.
• Disposar el cablejat elèctric i telefònic de manera fixa i en les parets per a evitar ensopegades.
• Regular la temperatura de la cambra, així com la ventilació d’aquesta.

Normativa i notes de referència:

Ley 31/1995 de Prevención de Riesgos laborales

Real Decreto-ley 8/2020, de 17 de marzo, de medidas urgentes extraordinarias para hacer frente al impacto económico y social del COVID-19,  ART 5.

AUTO AVALUAR EL TELE-TREBALL: DESCARREGAR QÜESTIONARI D’AUTO-AVALUACIÓ

The post MONOGRÀFIC. TELE TREBALL I PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS appeared first on Risk XXI.