Hola, es clar que si, soc Ernest Claramunt Freixanet, un jove de 64 anys. Vaig néixer i resideixo a Barcelona, i pertanyo a la quarta generació d’una família vinculada a la indústria tèxtil.

Enginyer industrial per la ETSIIT, vaig començar la meva marxa professional en el grup industrial tèxtil familiar

Durant la meva trajectòria professional he muntat diverses empreses, i també n’he desmuntat algunes (de tot se n’aprèn):

1980 Filats Rusiñol (filatura)

1984 Filats Escolá (filatura)

1987 RO&ER (disseny i venda de tèxtil llar)

1988 Filats San Quirico (filatura)

2003 Logic Energy (plantes gasificadoras de biomassa)

2010 Itefor Plus (instal·lacions d’energies renovables)

2011 Cau Faluga – Colònia Rusiñol (restauració i esdeveniments)

Vaig dirigir el grup tèxtil familiar fins que l’any 2010 vaig decidir que tocava tancar. La fabricació de filats a Espanya ja no era rendible.

Des d’aleshores aprofito tota l’experiència acumulada, per a ajudar empreses productores a rebaixar els seus costos de fabricació, i per tant a millorar la seva rendibilitat.

Per a això utilitzo una metodologia pròpia ja aplicada en empreses d’èxit, que consisteix a analitzar l’experiència dels equips, per a dissenyar i aplicar les mesures necessàries que ajudin a eliminar les fugues econòmiques dels processos productius.

Imagineu-vos poder millorar els beneficis i motivar al personal de manera simultània, què més es pot demanar?

Vostè és consultor i especialista en “Eficiència empresarial” Ens podria explicar que entén vostè exactament per “eficiència empresarial”?

Una empresa eficient és la que produeix més i millor, amb menys recursos. Gràcies a l’eficiència, produir més no implica treballar més.

Millorar l’organització i l’eficiència és una cosa que les empreses haurien de gestionar internament. Aleshores perquè recorren als seus serveis per a aconseguir-ho?

A nivell d’organització i eficiència tots els processos productius són millorables. El gran problema de moltes empreses és que no en són conscients.

Les persones tenim la capacitat d’assimilar situacions i fets. Per exemple triguem unes hores a assimilar un soroll, entre dos dies i dues setmanes a assimilar l’ús d’ulleres, o aproximadament un any a assimilar l’amputació d’un membre.

Aquesta capacitat per a assimilar, ens fa arribar a considerar normals situacions que no ho són, i per tant a perdre objectivitat.

Per això moltes empreses, des de la seva visió subjectiva, creuen comptar amb processos productius eficients quan en realitat no ho són.

Jo els aporto l’objectivitat que ells han perdut, per a descobrir tot el que es pot millorar i així incrementar l’eficiència del procés productiu.

I entrant al detall, Com s’actua en un procés productiu per a maximitzar l’eficiència?

Com ja he comentat, la meva metodologia es basa a aprofitar un dels majors actius que tenen les empreses, que és l’experiència acumulada pels seus equips.

Aquest tresor (que molt poques empreses aprofiten) complementat amb la meva experiència, em permet aplicar al procés les mesures necessàries per a millorar l’eficiència.

Aquestes mesures inclouen solucions de tipus mecànic, automatització, seguretat laboral, ergonomia, organització, etc., i permetran maximitzar l’eficiència del procés productiu, maximitzant la producció, la productivitat i la qualitat, i minimitzant els mermes i els accidents laborals.

Però tot això només és possible si disposem d’aquest tresor, i per això el primer que fa aquest mètode és motivar a les persones perquè aportin tota la seva experiència.

Quina és la seva visió i opinió sobre la situació actual de l’eficiència i organització en la indústria del nostre país. Hi ha molta diferència entre tipus d’empresa i/ entre sectors productius?

Segons les dades de l’Oficina d’Estadística Europea Eurostat, la productivitat espanyola se situa en 93 punts respecte als 104,7 punts de la mitjana de l’eurozona.

La nostra productivitat i conseqüentment la nostra eficiència, està molt per sota de països com França, Alemanya, Itàlia o Irlanda, i per tant ens falta molt per millorar.

Entre sectors també hi ha grans diferències. El més productiu i a gran distància dels altres és el sector de l’automoció. I perquè és el més eficient? … Per necessitat

Per a construir un automòbil, en primer lloc cal fabricar milers i milers de peces que després caldrà assemblar amb altíssima precisió. Un procés productiu ineficient, generaria un cost tan alt que l’automòbil només estaria a l’abast d’uns quants milionaris.

Gràcies a l’altíssima eficiència dels processos productius d’aquest sector, l’automòbil és accessible a moltíssimes persones.

Quant a eficiència, com molt millorables podríem considerar als sectors tèxtil, farmacèutic i alimentació.

I com extremadament millorable al sector de la construcció.

Durant els últims anys, vostè ha desenvolupat i aplicat el mètode RHS (Risk & Hazard Simulators) per a la formació en seguretat laboral. En què es basa aquest mètode?

Cada any les empreses inverteixen més recursos en seguretat laboral, i en canvi els accidents continuen augmentant.

L’objectiu va ser clar, aconseguir que les empreses no tirin els diners sinó que l’inverteixin en accions que realment redueixin la accidentabilitat.

D’aquesta reflexió va néixer el mètode RHS, que és un sistema de formació molt eficient basat en la pràctica en simuladors.

El mètode consta de:

o Simulador dissenyat segons la problemàtica de cada empresa

o Formació teòrica sobre els perills i com evitar-los

o Formació pràctica en el simulador per a ensenyar a treballar de manera segura

o Avaluació mitjançant test dels coneixements adquirits

o Certificació oficial

En el simulador les persones visualitzen els perills, i practiquen per a aprendre a treballar de manera segura i eficient.

Segons la seva experiència, quines són les virtuts del mètode de formació RHS?

Les principals virtuts són:

• La formació és pràctica i per això molt eficient. Recordem que una imatge val més que mil paraules i una pràctica més que mil imatges
• La formació és molt dinàmica. Els participants no dormen, només aprenen, i per tant s’optimitza el temps i la inversió
• És una formació molt específica i per tant centrada en el que realment interessa
• Permet complir l’art. 19 de la Llei de PRL que obliga les empreses a formar de manera pràctica als seus empleats.
• La certificació oficial salvaguarda a les empreses en cas d’accident laboral
• Genera un alt grau de satisfacció en tots els participants

Ernest, ens podria explicar algun cas d’èxit en el qual hagi intervingut recentment, tant en millora de processos productius com en formació mitjançant el mètode RHS?

Quant a la millora de processos productius per a maximitzar l’eficiència, aquí van alguns resultats aconseguits en empreses d’èxit:

• Increment de producció superior al 22%
• Augment de productivitat superior al 20%
• Reducció de defectes major al 42%
• Reducció d’accidents laborals superior al 40%

Quant al mètode RHS vull esmentar Grifols, una empresa d’èxit, líder mundial en medicaments derivats del plasma.

Aquesta companyia va contactar amb nosaltres fa uns vuit anys, per a implementar el mètode RHS des dels seus departaments de Seguretat i Salut, i Formació.

Es va fabricar un simulador específic que representa una part de la seva instal·lació, i des d’aleshores ja s’han format a més de 2.000 persones, amb excel·lents resultats quant a capacitació en seguretat laboral, i satisfacció dels participants. N’estic molt satisfet.

Moltes gràcies Ernest, i enhorabona per la feina feta.

The post Ernest Claramunt. Enginyer, expert en eficiència empresarial. appeared first on Risk XXI.