Quan parlem de formació en Prevenció de Riscos laborals ens trobem davant la necessitat que aquesta formació sigui efectiva, que permeti modificar comportaments i aconsegueixi transmetre les bones pràctiques que han de fer un treball més segur i confortable.

Els que treballem en formació de riscos laborals tenim sovint dubtes sobre que això sigui així.

Per a aconseguir una formació eficient, s’ha d’impartir de manera impactant, amena, adaptatda a la realitat i s’ha d’anar repetint amb certa freqüència.

I precisament d’això volem parlar en aquest article, de la importància de la reiteració dels missatges que volem transmetre perquè aquests siguin assimilats pels seus destinataris. De la freqüència amb la qual hem de reiterar un missatge si desitgem aconseguir que arribi al seu destinatari i que sigui assumit per ell.

En relació a això ve a col·lació la teoria de la “CORBA DE L’OBLIT”, formulada a mitjan S XIX per Hermann Ebbinghaus.

Les causes més freqüents d’accidents en el treball 2018

Segons l’avanç del Ministeri del Treball, Migracions i Seguretat Social, en 2018, la causa més freqüent d’accidents en el treball a Espanya ha estat el sobreesforç físic sobre el sistema musculo esquelètic. Un de cada tres accidents laborals amb baixa són deguts a aquests sobreesforços.

Repetir el mateix moviment una vegada i una altra de forma inadequada o carregar pesos en una mala postura són algunes causes de lesions musculars que provoquen baixes que, generalment, són de llarga durada.

Com reduir la incidència d’aquestes lesions? La forma més eficaç de reduir aquestes incidències és l’adequada formació dels treballadors, una formació que realment doni resposta a les característiques particulars del lloc i la seva interacció amb la resta del centre de treball.

La formació un aspecte crític per a disminuir la sinistralitat

La formació és fonamental dins de la planificació de la Prevenció. Per aquesta raó, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals li dedica per complet el seu article 19, en el primer paràgraf del qual estableix que l’empresari haurà de garantir que cada treballador rebi una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria preventiva, tant en el moment de la seva contractació, qualsevol que sigui la modalitat o durada d’aquesta, com quan es produeixin canvis en les funcions que exerceixi o s’introdueixin noves tecnologies o canvis en els equips de treball.

D’altra banda, la Llei d’Infraccions i Sancions de l’Ordre Social configura com a falta greu (article 12.8) per incompliment de les obligacions en matèria de formació i informació suficient i adequada als treballadors sobre els riscos del lloc de treball susceptibles de provocar danys per a la seguretat i salut i sobre les mesures preventives aplicables.

 La formació més enllà de la legalitat

La formació perquè sigui eficaç ha d’entendre’s com un aprenentatge basat en els valors de seguretat i que es vinculin a la salut. La cultura de la prevenció de riscos es fonamenta en el compromís i la participació; pot resultar estrany parlar de cultura de la prevenció com una novetat. Fa ja més de 10 anys que existeix al nostre país un marc legal que presenta la cultura de la prevenció, com un eix, l’objectiu i el mitjà fonamental per a aconseguir una millora efectiva de les condicions de treball. Existeixen diferents enfocaments per a abordar la prevenció i cadascun d’ells pot resultar útil d’alguna manera.

Nosaltres volem posar l’accent en un aspecte que, fins ara, no se li ha donat molta importància. La formació adequada tant al lloc de treball com a la vida laboral del treballador.

A la majoria d’empreses la formació es fa de forma puntual i només es torna a realitzar en cas que el treballador canviï de lloc de treball i s’hagin canviat les característiques d’aquest.

L’empresari està convençut que les seves obligacions ja estan cobertes i que el seu treballador desenvoluparà les seves tasques de forma segura, seguint les pautes explicades en la seva formació.

No obstant això, tal com hem vist, la sinistralitat no disminueix, incrementant-se els accidents amb una forta dependència de l’actuació del treballador.

Per què un treballador actua de forma insegura?

Encara que la formació hagi estat en el seu moment efectiva, adaptada al lloc de treball i realitzada amb els mitjans adequats, els coneixements es van diluint en el temps, els mals hàbits apareixen de nou i la probabilitat d’accident augmenta.

La corba de l’oblit en la formació o com el coneixement es dilueix en el temps

Volem parlar d’un concepte que influeix de forma decisiva en l’eficàcia de la formació i, per tant, té un impacte directe en la millora de les condicions de treball i la reducció de la sinistralitat de forma sostenible.

L’aprenentatge i la memorització d’una nova informació són processos que poden ser avorrits. Quan finalment memoritzem la informació no significa que ja ho memoritzem per a tota la vida, sinó que el cervell té la tendència a esborrar de forma eficaç el que aprenem. Aquí entra la importància de la corba de l’oblit.

Com funciona la nostra memòria?

El que aprenem es desaprèn ràpidament. De fet, comença a desintegrar-se a les poques hores, com es pot observar en el gràfic.

Corba de l’oblit d’Ebbinghaus

Poques hores després d’haver assistit a un curs ja solament recordem un 50% del seu contingut. L’endemà passat no recordem pràcticament res… Aquest fenomen es denomina corba de l’oblit.

La corba de l’oblit es pot aproximar a una funció

t Pas del temps

s Intensitat del record

Per tant, quan més gran és la intensitat del record, millor és la retenció d’aquest, mentre que el pas de temps incrementa l’oblit.

Veiem també, que la corba de l’oblit és pràcticament la mateixa per a totes les persones, ja que la retenció depèn de 2 variables exògenes a la persona t i s.

Què és l’oblit?

El concepte de l’oblit fa referència a la pèrdua d’informació emmagatzemada en el nostre cervell després de passat un cert temps. Pot estar provocada per diversos motius, falta d’atenció, importància de la informació rebuda o simplement al pas del temps. En algunes ocasions, pot fins i tot deure’s a una reacció de protecció davant una situació que ens provoqui estrès o algun trastorn.

La capacitat d’oblidar compleix amb una funció adaptativa, ja que el cervell elimina molta informació que creu que no necessitarem. Quan recordem un moment concret en les nostres vides no solem recordar detalladament (excepte en casos molt excepcionals amb memòria fotogràfica i/o situacions de gran emotivitat) tots els estímuls que estaven presents en aquesta situació, sinó la idea principal, pel fet que hem permès l’oblit dels elements més contextuals.

Un dels primers estudis que es van dur a terme respecte a aquest fenomen va ser el que va conduir a l’elaboració de la corba de l’oblit, que posteriorment ha estat explicada a través de diverses teories.

Hermann Ebbinghaus i la corba de l’oblit

Hermann Ebbinghaus és molt conegut en el món de la psicologia, a causa dels estudis que va realitzar sobre la memòria. Aquest famós psicòleg alemany va contribuir en gran manera a esclarir els diferents processos implicats en la retenció de la informació, així com en la pèrdua o oblit d’aquesta.

Hermann Ebbinghaus va realitzar diversos estudis basats en experiments que va realitzar sobre sí mateix com a subjecte experimental. Memoritzava sèries de síl·labes aleatòries, repetint-les una vegada i una altra fins que li quedaven perfectament fixades. Posteriorment valorava quin tant per cent recordava en funció del pas del temps i sense realitzar cap repàs.

A través dels resultats va desenvolupar la coneguda corba de l’oblit, un gràfic que indica com davant la memorització d’un determinat material el nivell de retenció de la informació apresa disminueix de manera logarítmica amb el pas del temps.

Aquesta corba de l’oblit va ser realitzada a través del mètode de l’estalvi a través del qual es resta el temps necessari per a reaprender la llista al temps necessari per a aprendre-la per primera vegada.

El mètode d’estalvis de Ebbinghaus

Materials: Síl·labes sense sentit, consistents en una sèrie de 3 lletres amb l’estructura de consonant, vocal, consonant: CVC

El mètode consistia a repetir un nombre determinat de vegades seriïs de síl·labes sense sentit i tractar de recordar-les en el mateix ordre després de 20 min, 1 h, 8 h, 1 dia, 2 dies, 5 dies, i 31 dies

Es mesurava el temps invertit a realitzar el primer aprenentatge

Es mesurava la durada del reaprendizaje de la mateixa llista en el mateix ordre de presentació al cap de diferents retards (20 min, 1 h, 8 h, 1 dia, 2 dies, 5 dies, i 31 dies)

Es calculava la diferència entre el pas 1 i 2.

A través d’aquesta corba es pot realitzar una comparació entre la informació processada i la que es manté en la memòria. Des de la perspectiva de Ebbinghaus, aquesta pèrdua és deguda al pas del temps i a la no utilització de la informació.

Els resultats dels experiments i la seva anàlisi en la corba de l’oblit indiquen que, després del moment de la memorització de la informació, la retenció disminueix inicialment de forma molt marcada. Després d’un dia, la retenció pot situar-se en només un 33%. A partir d’aquest moment, els records s’esvaeixen més lentament, ja que si veiem la gràfica al cap d’un mes la retenció ha descendit fins a aconseguir un 21%. No obstant això, el material que es reté després d’aquest temps és pràcticament nul, amb el que el temps emprat per a reaprenderlo pot ser molt similar a la inicial.

Alguns aspectes destacables que es dedueixen de la corba de l’oblit és que és necessari menys temps per a reaprender un material que per a aprendre’l des de zero, fins i tot el que s’ha esvaït completament de la memòria. D’aquesta manera, aquest al costat d’altres recerques de diversos autors ajuden a fer veure que en el procés d’oblit la informació no s’esvaeix de la ment, sinó que passa a un nivell inconscient que permet la seva recuperació mitjançant l’esforç i el repàs.

Explicacions derivades de la teoria de Ebbinghaus

La corba de l’oblit és una gràfica que permet tenir en compte la progressiva pèrdua del material memoritzat, sempre que no es practiqui el repàs d’aquest material.

A partir de la corba de l’oblit han sorgit diferents teories que intenten explicar aquesta pèrdua, sent dues d’elles les següents.

Teoria del decaïment de petjada

La teoria del decaïment de la petjada és una teoria elaborada pel propi Ebbinghaus que pretén explicar la corba de l’oblit. Per a l’autor, la pèrdua d’informació és deguda principalment al poc ús donat a aquesta informació, amb el que la petjada de memòria deixada en el nostre organisme s’afebleix i esvaeix amb el pas del temps. A nivell biològic es considera que les estructures neuronals acaben per perdre les modificacions que l’aprenentatge produeix en elles, amb el que es tornaria a un estat similar al previ a l’aprenentatge.

Les recerques reflecteixen que el decaïment de la memòria es dóna especialment en la memòria a curt termini, però si la informació aconsegueix passar a la memòria a llarg termini passa a ser permanent. En el cas que una cosa emmagatzemada en la memòria a llarg termini no resulti accessible, el problema es dóna principalment a nivell de recuperació de la informació.

Aquesta teoria és criticada perquè no té en compte diversos factors, com el fet que es memoritzi nova informació que compliqui les estructures neuronals i que, per tant, faci més complex l’accés a la informació. A més, existeixen més variables que influeixen en la capacitat de record, com la pròpia quantitat de material a recordar o l’empremta emocional de la informació. Així, a major quantitat de material major la dificultat de mantenir-ho en el temps i en el cas que el coneixement desperti sensacions i emocions fortes en l’aprenent resulta més senzill que el record romangui.

Teories de la interferència

Diversos autors van considerar que la teoria de la decadència de la petjada no era suficient per a explicar el procés de l’oblit, ja que el que simplificava en excés. Tenint en compte que sempre estem aprenent conceptes nous i que el que intentem memoritzar és molt complex per la seva varietat i importància per a nosaltres. Es va considerar que no s’havia tingut en compte la creixent complexitat produïda per l’agregació de nova informació d’informació, que se solapa amb l’anteriorment memoritzada. D’aquí, sorgeixen les teories de la interferència, que plantegen que la informació a aprendre no es recorda perquè s’afegeix més informació al nostre cervell que complica l’accés.

Aquesta interferència pot donar-se de manera retroactiva o proactiva. En el cas de la interferència proactiva un aprenentatge previ dificulta l’adquisició d’un nou. Si bé no explica pròpiament l’oblit, sí que posa en relleu un problema a codificar la nova informació. La interferència retroactiva és la que produeix la presència d’un nou coneixement que solapa el material a recordar. Així, aprendre una cosa nova fa que ens sigui difícil recordar l’anterior. Aquest fenomen explicaria en gran manera la pèrdua d’informació que es dóna en la corba de l’oblit.

Com evitar l’oblit

L’estudi de la memòria i l’oblit ha permès la creació de diferents estratègies i tècniques amb la finalitat que els aprenentatges es mantinguin en la memòria. Per a evitar els efectes observats en la corba de l’oblit resulta fonamental el repàs del material après.

Com ja van demostrar els experiments duts a terme, el repàs repetit de la informació fa que l’aprenentatge es consolidi cada vegada més, baixant progressivament el nivell de pèrdua d’informació amb el temps.

Per aquesta raó, si a la corba de l’oblit se li afegeix la variable repàs s’obté una nova gràfica totalment diferent. Així, segons aquesta nova gràfica si l’endemà d’estudiat un material es fa un repàs es torna a recordar un 100% i, la qual cosa és més important, la corba de l’oblit es modifica.

L’ús d’estratègies mnemotècniques també resulta de gran utilitat, en millorar la capacitat de representació mental. Del que es tracta és d’utilitzar d’una manera més eficient els recursos dels quals disposa el propi sistema nerviós per a agrupar d’una manera més eficient les unitats d’informació. Així, fins i tot si el cervell perd neurones i altres cèl·lules importants pel pas del temps, les que queden poden comunicar-se d’una manera més eficient, retenint la informació important.

Però fins i tot en els casos en els quals no hi ha un dany cerebral significatiu, les tècniques mnemotècniques ens ajuden a mitigar els efectes de la corba de l’oblit. El motiu és que ens ajuden a crear unitats de significat més sòlides, a les quals podem arribar rememorant una varietat més variada d’experiències. Per exemple, si associem una paraula a un personatge de dibuixos animats que té un nom semblant, la cadena de fonemes que forma aquest nom propi ens servirà de suport perquè ens vingui a la ment el que volem recordar.

En definitiva, la corba de l’oblit és un fenomen universal, però tenim un cert marge de maniobra a l’hora d’establir què ens pot fer oblidar i què no.

La corba de l’oblit en la planificació de la formació en prevenció

Perquè la formació tingui un impacte a llarg termini en els treballadors i disminueixin les males pràctiques, podem posar en pràctica diferents tècniques:

L’efecte de memòria espaiada

L’efecte de memòria espaiada és el que explica que quan la formació es distribueix als deixo anar del temps, en lloc d’una sola sessió, l’aprenentatge guanya en eficiència.

L’efecte de la memòria espaiada té diverses teories que la sustenten. La més acceptada pels experts defensa que la memorització de gran quantitat d’informació produeix un procés cognitiu deficient. El cervell se satura amb la gran quantitat d’informació a la qual està exposat i no pot continuar processant la informació que li fem arribar.

Posar a prova la memòria

Si en un procés de formació introduïm l’acte de posar a prova la memòria, encara que sigui unes poques vegades, aconseguirem millorar la retenció de la informació.

Per a millorar la retenció, hem de fer créixer progressivament els intervals de temps entre cada posada a prova de la memòria, d’aquesta forma desafiem al cervell a recordar. El reforç aquí és fonamental.

L’efecte de la posició en sèrie

L’efecte de la posició en sèrie explica la tendència que tenim els éssers humans a recordar millor els primers i els últims elements d’una sèrie i recordar pitjor els intermedis. Ebbinghaus va encunyar aquest terme quan va descobrir que els records varien com una funció de la posició d’un element dins d’una llista.

Quan a una persona se li demana que recordi els elements d’una llista en qualsevol ordre, tendeix a recordar primer els elements finals. Així mateix, els primers elements es recorden amb major freqüència que els intermedis.

És necessari donar èmfasi a l’inici i al final del contingut d’una capacitació.

El microaprenentatge, que imparteix el coneixement en petits fragments actius en lloc d’extensos monòlegs, cobra més sentit sota aquesta teoria.

Doncs això…. que no se us oblidi.

RISK XXI – Prl & Services

The post La corba de l’oblit…. formació en PRL i reducció de sinistralitat. appeared first on Risk XXI.

Queda encara molt camí per recórrer. Per això difonem i recolzem l’activitat de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).

Bravo AECC, i enhorabona per la vostra feina!!

CONSELLS PER A PREVENCIÓ DEL CÀNCER

The post 4 de febrer: dia mundial contra el càncer. appeared first on Risk XXI.

VEURE MÉS

The post Saps com afecta el son a la salut i el rendiment a la feina? appeared first on Risk XXI.

Oriol Bracons. Barcelonès. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, ​​MBA per ESADE Business School i Màster Universitari en PRL per la Universitat Europea de Madrid. La meva carrera professional s’inicia l’any 1990 en l’àrea de Màrqueting en empreses de Gran Consum ( “Moulinex Espanya” i “Sopexa Espanya”), passant posteriorment al món dels serveis a “PEOPLE ETT” desenvolupant funcions de Màrqueting, Comercial i de desenvolupament territorial. L’any 2000 vaig fundar RISK XXI Prl & Services, Servei de Prevenció Aliè acreditat, i des de llavors em dedico amb entusiasme al món de la PRL. Actualment sóc director general de RISK XXI – Prl & Services. Volem ser molt més que un Servei de Prevenció Aliè. La meva relació amb la seguretat i salut ve de lluny, des dels meus primers treballs en l’àrea del Màrqueting ja desenvolupàvem i explicàvem conceptes de seguretat pensats per a usuaris de petits electrodomèstics. Però és amb el meu pas pel món de les ETT quan prenc veritable consciència de la importància d’una bona prevenció implantada i explicada als empleats i treballadors. Tant la meva formació, com les meves experiències professionals successives, m’han ajudat a enfocar la prevenció com una actitud, que s’ha d’explicar bé, i no com una mera obligació legal. Actualment estem en aquest punt: PRL com a cultura i com a actitud. Desde RISK XXI – Prl & Services tractem d’impulsar aquesta visió en el nostre entorn d’influència.

RISK XXI – Prl & Services és una entitat acreditada com a Servei de Prevenció Aliè en totes les disciplines preventives. El concert amb un Servei de Prevenció Aliè és la modalitat organitzativa en gran part de les empreses, especialment a les Pimes. En base a la seva experiència, es dóna una integració efectiva de la PRL en els sistemes de gestió de la prevenció de les empreses? Quins són les principals dificultats per a una integració real i pràctica de la PRL?

D’entrada pot semblar que la Integració Preventiva i la contractació d’un SPA (Servei de Prevenció Aliè) resulta una mica contradictori, estic d’acord. Però la realitat demostra que això no és així. Des de l’entrada en vigor de la Llei 31/1995 de PRL, els SPA han fet i segueixen fent una ingent tasca de culturitzar a les empreses en matèria preventiva. Dissenyant, desenvolupant, implantant i avaluant en tot tipus d’empreses d’activitats preventives i plans de prevenció.  De fet cada vegada és més freqüent el cas d’empreses que integren la PRL mitjançant la modalitat d’un servei propi, però alhora contracten SPA perquè complementin i els aportin el seu valor pràctic en temes com formació, mesuraments, campanyes d’implantació i conscienciació, gestió de la CAU, vigilància de la salut, Empresa saludable, etc … Això seria impensable si els SPA no tinguéssim unes propostes preventives de qualitat. Amb això vull dir que els SPA evolucionen i s’adapten al que els demanen els seus clients. Avui en dia la nostra oferta de serveis no és la mateixa que a la fi dels 90. Ens hem anat adaptant com és lògic. I si això ho traslladem a un entorn de Pime (ja no parlo de micro empreses) llavors crec que la funció dels SPA és imbatible. Algú podria dir-me una alternativa eficaç a un SPA que no sigui la contractació de personal propi? Les dificultats per a la integració de la PRL a les empreses són moltes. Però totes elles deriven d’un mateix punt de partida: la cultura preventiva de cada empresa. Si una organització no té aquesta cultura, llavors no avançarà en PRL, independentment de la modalitat preventiva per la qual opti. En canvi, si l’organització té una veritable cultura preventiva, i vol incidir en ella, aquesta organització serà molt proactiva i s’envoltarà de bons professionals i bons proveïdors entre els quals hi ha els SPA. No ho dubti.

Des de la perspectiva d’una entitat com RISK XXI – Prl & Services, com a Servei de Prevenció Aliè, ¿com estan abordant aspectes com la perspectiva de gènere o la gestió de l’edat en les organitzacions a les que ofereixen el seu assessorament i suport?

En aquests aspectes tenim una línia d’actuació bastant clara. Pel que fa a la perspectiva de gènere el que fem és detectar aquelles empreses client en les que aquest tema té una potencial incidència. El vam detectar pel que els nostres tècnics observen sobre el terreny, o bé pel que la mateixa empresa ens planteja. Un cop detectat es fa una gestió proactiva d’aquest, mitjançant el disseny d’un pla d’igualtat i de la matisació de les avaluacions de riscos laborals (sobretot en tema de mesures preventives) adaptant-les a les diferents situacions derivades de la diversitat de gènere. Pel que fa a la gestió de l’edat és cert que la nostra actuació, de moment, se centra més en la detecció de futurs problemes d’una actuació concreta i específica. Recordo només 3 casos de clients en els quals aquest tema s’hagi abordat de manera directa a hores d’ara, vull dir amb accions concretes en els centres de treball. En canvi, sí que hem treballat en quadres de seguiment de plantilles per edat i d’incidència de l’absentisme i les baixes que puguin estar vinculats a la “gestió de l’edat”. La meva opinió personal en aquest moment (2018) és que són temes molt interessants però que encara no han “explotat” en l’àmbit d’actuacions preventives en general. Ho farà en els propers 5-10 anys, sens dubte.

Seguint aquesta línia, assistim també a canvis a l’hora de treballar, com ara el teletreball. Creu que es requereix d’una regulació en  aquestes noves formes de treball que facilitin i garanteixin la protecció de la seguretat i salut? Com ho estan abordant desde RISK XXI – Prl & Services?

Per descomptat. Com passa sovint, la realitat va per davant de la regulació, i el cas del teletreball és un exemple molt clar. Inevitablement s’haurà de regular, segons xifres de l’OIT, actualment a Espanya al voltant del 7% de treballadors opten pel teletreball, i un 13% d’empreses ofereixen als seus empleats aquesta possibilitat. Aquestes xifres se situen per sota de la mitjana de la UE, la qual cosa ens indica que encara hi ha la possibilitat d’evolucio del teletreball, i això implica tenir molt ben delimitades les regles del joc. Teletreball no ha d’implicar menors cobertures ni drets socials, sinó al contrari. El teletreball ha de ser una via de millora laboral que permeti més autonomia i més desenvolupament personal per a qui l’exerceixi. A més les companyies que afavoreixen el teletreball guanyen en implicació dels seus equips. Des RISK XXI – Prl & Services contemplem el teletreball com una modalitat més en la nostra política de prevenció cap als nostres clients. És cert que es presenten algunes diferències remarcables des del punt de vista d’avaluació dels llocs de treball. No obstant això, també és cert que cada vegada el espais de teletreball (em refereixo als espais físics) s’adapten més a les prescripcions d’un entorn de treball segur, inclusos si se situen en un domicili particular.

RISK XXI – Prl & Services / Comunicació és la primera agència de comunicació especialitzada en “Health & Safety” i Prevenció de Riscos. La comunicació també té un gran impacte en la PRL. Avui gaudim de noves formes de comunicació, pràcticament immediates (a través de Smartphone …). No obstant això, patim de certa “infoxicació”, ja que rebem milers d’impactes diaris (mails, missatges, vídeos, imatges …). Quins elements creu que són fonamentals per a una comunicació efectiva i eficaç en PRL?

Més que una agència, ens agrada dir que som especialistes i assessors. El que en termes anglosaxons anomenen “advisor” en comunicació. La nostra experiència de partida com a SPA ens aporta un diferencial i un coneixement real del sector, que cap agència de comunicació generalista pot tenir. En prevenció tractem comportaments, actituds i, sobretot, cultura preventiva. No hi ha dubte que un bon ús dels mitjans i canals disponibles (des de les noves tecnologies fins a les campanyes de comunicació, passant per les sessions d’acompanyament amb “coaching”) ajuda molt en la implantació d’aquesta cultura preventiva. I així ho estem fent des de RISK XI – Prl & Services amb els nostres col·laboradors i clients. Però cada vegada es més evident que en prevenció el més important i la millor manera de fer una política de comunicació efectiva i eficaç és una cosa molt simple: l’exemple. Un bon exemple marca, comunica, educa i transmet millor. En qualsevol organització és imprescindible treballar als comandaments, caps d’equip, directius i responsables de departaments perquè transmetin la cultura preventiva mitjançant un bon exemple, amb les seves bones pràctiques diàries. Alguns exemples series, com aparco el meu vehicle a l’entrada de la meva empresa, fins com em moc dins el centre de treball o com gestiono determinades accions de risc. Tot és exemple, i l’exemple transmet.

Com la comunicació pot ajudar a construir una veritable cultura preventiva i que a més a més sigui sostenible ?

La comunicació és imprescindible per construir la cultura preventiva. Ja he comentat que l’exemple és un canal de comunicació, per a mi, insubstituïble. Però hi ha molts més i tots ells molt vàlids. Coneixem bé el tema, ja que des de fa uns anys RISK XXI – Prl & Services hem desenvolupat una aliança amb Fullmark, una empresa europea, amb seu a Bèlgica i molta experiència en el camp de la comunicació en seguretat. Desenvolupem i promocionem en el nostre País la metodologia anomenada “Smart Safety” que té un poderós impacte en els índexs de sinistralitat i, sobretot, en la conscienciació dels treballadors cap a la seguretat i la cultura preventiva. Tot el concepte “Smart Safety” es fonamenta en eines de comunicació i en conceptes d’influència en les persones mitjançant impactes visuals i del comportament mesurables. Són campanyes a 2-3 anys que incideixen en determinades idees perquè passin del concepte abstracte a ser incorporades en el dia a dia d’una organització. Amb un èxit ben assegurat si es fa bé.  Tot això, a més de ser visualment molt atractiu, es fonamenta en estudis fiables sobre el comportament humà, els estudis dels professors francesos Robert-Vincent Joule i Jean-Léon Beauvois, publicats en la seva obra de referència “La soumission librement consentie” basat en conceptes de psicologia social.

RISK XXI – Prl & Services té una gran experiència en el sector audiovisual (productores de cinema i TV, espectacles, esdeveniments …) Què caracteritza aquest sector des del punt de vista preventiu? Com ​​ajuden les organitzacions d’aquest sector tan específic en la gestió de la prevenció de riscos laborals?

Des de fa més de 15 anys treballem en prevenció de riscos laborals per al sector audiovisual (Cinema, Tv, Publicitat i Esdeveniments). La veritat que vam ser els pioners en aquest camp i això ens ha donat l’oportunitat de treballar en produccions que han resultat guardonades amb algun “Oscar” com el cas de “Vicky Cristina Barcelona” dirigida per Woody Allen, o altres produccions que han guanyat premis Goya i / o premis Gaudí. Així mateix per a sèries de televisió de gran transcendència. Recordo especialment una producció americana del grup Disney que va rodar un “service” a Madrid, i va contractar a RISK XXI – Prl & Services com “advisors”. Per a nosaltres va resultar una experiència fantàstica en la mesura que vam aprendre molt d’ells, i al seu torn vam poder constatar que a la meca del cinema els temes de seguretat i salut es prenen molt seriosament. el cas “impossible” de la seguretat laboral per als “stunts” (especialistes de cinema). Persones que la seva feina implica tirar-se d’una teulada, saltar d’un tren en marxa o caure d’un cavall al galop …. T’imagines com aplicar-los la normativa de PRL? Però el més important per a mi és que des RISK XXI – PRL & Services hem posat el nostre modest gra de sorra perquè en el món del cinema i la televisió cada vegada s’implanti més la cultura de la prevenció i de la feina segura. Més com una necessitat convençuda que per una obligació legal. I en aquest terreny tindria moltes anècdotes per explicar.

A RISK XXI – Prl & Services també han incorporat les noves tecnologies i metodologies com el Mètode RHS, en els processos de formació en PRL mitjançant l’ús de simuladors molt específics i poc convencionals com ara sobre l’electricitat i / o curtcircuit elèctric, sistemes de bloqueig, consignació i etiquetatge LOTO, instal·lacions hidràuliques … Expliqui’ns una mica més sobre què els va portar a innovar en aquesta formació tan específica i els resultats que estan obtenint en termes d’eficàcia de les accions formatives.

Era a mitjans de 2016 quan el nostre equip tècnic es va plantejar la necessitat de fer un “estudi de mercat” entre els nostres alumnes dels cursos de PRL. EL que vam fer és prendre una mostra d’unes 100 persones a les que impartim formació en PRL (empleats d’empreses client, alumnes d’altres empreses, etc ..) i preguntar-los una cosa tan bàsica com “Què opines de formació en PRL? T’agrada? Com t’agradaria que fos? “. El resultat, simplificant molt, va ser que des del punt de vista real dels alumnes que assisteixen als cursos de PRL les idees principals eren: Que la formació PRL és molt necessària, ha de ser curta en durada, ha de ser pràctica, ha de ser impartida per persones expertes. El Mètode RHS (Risk & Hazards simulators) és un sistema de formació basat en la pràctica específica amb simuladors per a la millora de la salut laboral. Ja ho hem provat amb èxit en diferents empreses, totes elles de gran envergadura, i amb un excel·lent nivell d’acceptació (èxit) entre els seus equips. Sorgeix de la idea que “Si una imatge val més que mil paraules, una pràctica val més que mil imatges”. Es tracta d’entendre practicant. Amb aquest mètode evoquem la figura del “aprenent”. El Mètode RHS forma a través de bones pràctiques laborals i de seguretat en un entorn el més semblant possible (si no igual) a l’entorn de treball real. Es reprodueixen en uns panells determinades fases d’un procés productiu concret. I sobre aquesta recreació de la realitat l’alumne practica, juga, s’equivoca, valora riscos, observa conseqüències, etc … en definitiva: s’aprèn. Els simuladors del Mètode RHS (elements físics) reprodueixen fases o situacions d’un procés productiu i van integrats en un Mètode d’aprenentatge, el Mètode RHS, que inclou:

• El mateix simulador

• Metodologia específica de treball per a cada simulador ben descrita i documentada.

• Instructors formats i capacitats per a aquest tipus de formació RHS

• Documentació detallada

• Seguiment i validació contínua dels alumnes

• Compliment real de l’art 19 de la Llei 31/1995

Els objectius principals del Mètode RHS són; instruir les persones de forma eminentment pràctica per aconseguir una actuació segura i eficient, així com aconseguir que el temps invertit en l’aprenentatge sigui amè, instructiu i eficaç.

Disposem ja de simuladors específics per formacions a:

• Circuits a pressió (Hidràulica i pneumàtica)
• Sistemes de bloqueig i etiquetatge (Loto)
• Treballs en alçada
• Treballs amb càrregues suspeses
• Curtcircuit elèctric
• Serra de cinta
• Altres simuladors “a mesura” per a clients concrets.

RISK XXI – Prl & Services és patrocinador de la II Edició dels Premis PREVENCIONAR. Creu que són necessaris aquests reconeixements en el món de la gestió empresarial en general i de la gestió de la prevenció en particular? Per què animaria a participar en empreses i professionals de la PRL en els Premis PREVENCIONAR?

En aquest punt només puc fer una cosa: felicitar PREVENCIONAR per la seva iniciativa i la seva gran obstinació per tirar aquest projecte endavant. Aquest tipus d’esdeveniments que combinen el rigor tècnic amb l’efecte “esdeveniment públic” són molt necessaris per a donar-li llustre al nostre sector (el de la PRL) i vosaltres heu estat els pioners en el nostre País. Bravo per vosaltres !!

Si em permet, diria que el nostre sector té la necessitat d’aquest llustre que permeti visualitzar i donar prestigi a tot el que es fa en prevenció a Espanya, que és molt.

Sovint sembla que només fan prevenció aquelles grans empreses i envergadura que són conegudes per tots, però en el camp de les Pime i dels serveis de prevenció aliens – SPA s’han fet coses realment molt interessants i innovadores, que mereixen ser reconegudes i divulgades.

Penso que aquests II Premis PREVENCIONAR són una plataforma immillorable per a això. Sense limitacions per tipus d’empresa, ni per mida ni per pressupost. Qualsevol empresa pot participar en aquests premis i donar a conèixer la seva activitat preventiva, i si finalment resulta premiada, aleshores serà ja el màxim, però el simple fet de participar implica ja un èxit per a aquesta empresa i el / s professional / els que hi ha darrere.

Personalment vaig tenir l’honor d’estar a la gala de lliurament de la primera edició el 2016 i he de dir que vaig sortir impactat en positiu, aquesta és la raó que ha portat a RISK XXI – Prl & Services a donar suport a aquesta segona edició mitjançant el nostre patrocini. Ens agradaria que fos així per molts anys més.

Entrevista: Prenvencionar.com

The post “En PRL la millor manera de fer una política de comunicació efectiva i eficaç és molt simple: practicar amb l’exemple” appeared first on Risk XXI.

VEURE MÉS

The post El despreniment de la retina a la feina és accident laboral, diu el Suprem appeared first on Risk XXI.

MORE INFORMATION

The post How are psychosocial risks managed in Europe’s workplaces? appeared first on Risk XXI.

VEURE MÉS

The post La taxa d’absentisme a Espanya arriba al seu màxim històric: un 5% appeared first on Risk XXI.

VEURE MÉS

The post Les temperatures extremes augmenten el risc d’accidents de treball appeared first on Risk XXI.

VEURE MÉS

The post La seva empresa pot obligar a tenir treballadors saludables? appeared first on Risk XXI.

MORE INFORMATION

The post New e-tool launched: start assessing and managing the risks of dangerous substances now appeared first on Risk XXI.