CCOO i UGT consideren que només una prohibició absoluta de fumar als llocs públics tancats, a més de als centres  de treball, permetrà protegir a la població del fum, i encoratjarà als fumadors, amb el suport necessari, a l’abandó de la dependència del tabac que, com qualsevol altra dependència, és una malaltia i per això ha de tractar-se com una qüestió de salut pública.

Existeix un consens mundial, en el sentit que hem de combatre el tabaquisme, com així ha quedat establert ja en el tractat multilateral entre més de 150 països denominat Conveni Marc de la OMS per al Control del Tabac, en el qual s’afirma que: “... la ciència ha demostrat inequívocament que el consum del tabac i l’exposició al fum del tabac són causes de mortaldat, mobilitat i discapacitat, i que les malalties relacionades amb el tabac no apareixen immediatament després que es comença a fumar o a estar exposat al fum del tabac, o a consumir de qualsevol altra manera productes de tabac...” A diferència d’altres substàncies perilloses, els efectes de les quals en la salut poden ser immediats, el tabac causa malalties que acostumen a començar anys o decennis després de l’inici del consum.

La Unió Europea tendeix a la prohibició absoluta de fumar en llocs tancats

Com tothom ja sap, la tendència a la Unió Europea es a la prohibició absoluta de fumar en llocs tancats. Ha posat com a termini l’any 2012 per a que els 27 països membres adoptin mesures homogènies amb respecte als ábits de consum de tabac. En front l’evidència científica acumulada, els experts recomanen als governs impulsar polítiques per a crear espais completament lliures de fum.

Segons dades de la Comissió Europea, l’exposició a ambients amb fum de tabac es causa de una gran mortaldat i de malalties greus, donat que conté al voltant de 4.000 substàncies tòxiques, 64 d’elles provoquen càncer, la pròpia Audiència Nacional ha reconegut en una de les seves fallades que “fumar provoca perjudicis a la salut i és un factor de càncer”; per tant, les lleis sobre ambients sense fum protegeixen als treballadors contra substàncies químiques, que provoquen càncer i altres malalties.

Manca de protecció a l’hostaleria

CCOO i UGT entenen que la limitació de no fumar en espais tancats s’encamina a protegir la salut de tots, i especialment la dels no fumadors. A tot això es suma l’obligació manifesta a la que es veuen sotmesos, per les condicions de treball actuals del seu lloc de feina, els empleats d’hotels, bars, restaurants i local d’oci nocturn, que són els treballadors de risc més alt, degut a la manca de polítiques públiques que els protegeixin, que es concreten en una exposició permanent a un risc d’origen químic com és el fum ambiental del tabac, que a més no s’avalua; en l’àmbit propi dels riscos laborals, el fum ambiental del tabac no acostuma estar reflectit a les avaluacions de riscos del sector, com un factor de perjudici greu i fins i tot intolerable per la seva condició, com ja hem dit, d’agent químic contaminant i que provoca càncer.

És necessari senyalar que des de l’entrada en vigor de la Llei 28/2005, la implantació, el seguiment i el control de la seva aplicació al sector de l’hostaleria està sent escàs, insuficient i irregular. De la mateixa manera és demostrable que la vigilància de la salut és inexistent a aquest efectes i no s’aplica en l’elaboració i implantació dels plans de prevenció de riscos sobre aquest particular en aquest sector. Hem de recordar, dons, l’obligació de tot empresari de garantir la seguretat i salut dels treballadors al seu servei davant l’exposició als riscos propis del centre i del lloc de treball (Art.14, Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals i normativa de desenvolupament), així com portar a terme una adequada vigilància de la salut.

La dependència del tabac és una qüestió de salut pública.

CCOO i UGT considerem que la dependència del tabac, com qualsevol altre dependència, és una malaltia i per això ha de tractar-se com una qüestió de salut pública. En aquest sentit, es imprescindible l’actuació preventiva sobre la matèria i l’ampliació de les prestacions sanitàries en termes d’igualtat d’accés a les mateixes. És urgent ajudat als fumadors a que abandonin l’hàbit, protegir als no fumadors de l’exposició al fum aliè, que mai és voluntària, i alliberar així a la població i especialment als treballadors de l’hostaleria dels perjudicis causats pel tabaquisme.